Resultats de la cerca
Es mostren 37344 resultats
Pāla
Història
Dinastia índia que regnà a Bengala des del s VIII fins al XII.
El seu fundador, Gapala, assolí el poder en un període d’anarquia, i el seu fill i successor, Darmapāla ~770-810, expandí el regne i controlà Kanauj un quant temps Els monarques Devāpāla sIX i Rāmapāla s XII foren els més importants de la família, sota la qual el país abraçà el budisme Les dinasties veïnes dels Sena i Gāhadavāla eclipsaren els Pāla i en reduïren el regne als territoris al S de Bihar, on s’extingiren
Consell Insular d’Eivissa i Formentera
Consell insular de les illes d’Eivissa i Formentera, vigent fins el 2007.
Era integrat per 13 diputats 12 elegits per Eivissa i 1 per Formentera Fou successivament presidit per Cosme Vidal i Juan 1979-87, d’Alianza Popular des del 1999 Partido Popular Antoni Marí i Calbet 1987-99, d’AP Pilar Costa i Serra 1999-2003, del Pacte Progressista i Pere Palau i Torres 2003-07, del PP Li corresponien tretze diputats, dotze per a Eivissa i un per a Formentera Arran de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de 2007 se segregà en el Consell Insular d’Eivissa i el Consell Insular de Formentera
la Tosquilla
Església
Caseria
Església i caseria del municipi de Graus (Ribagorça), fins el 1969 de Jusseu.
Tolba
Municipi
Municipi de la Ribagorça, a la vall del riu de Queixigar, entre els contraforts meridionals de la serra del castell de Llaguarres fins a la sortida del congost de Siscar, al qual fou agregat el 1969 el de Lluçars.
Vers l’E, el terme arriba fins als Cunyols 1028 m alt, a l’extrem occidental del Montsec d’Estall A més del riu esmentat, que el travessa de N a S, drenen el terme la riera de Viacamp i el barranc de Sant Cristòfol límit meridional, afluents per l’esquerra, i el barranc de la cova de Viola límit septentrional, el riu Sec i el barranc de Vilanova límit occidental Hi ha 2000 ha de zona forestal alzinars i brolla de romaní hom ha efectuat plantació de pins És tradicional la producció de carbó de llenya, destinada al consum de la ciutat vallesana de Terrassa L’agricultura de secà…
pas d’Escales
Vista del pas d’Escales
© Fototeca.cat
Congost
Congost que forma, a la Ribagorça, la Noguera Ribagorçana en travessar la serra de Sant Gervàs, aigua avall del Pont de Suert, fins a Sopeira (és anomenat també congost de Sopeira
), on hi ha el monestir d’Alaó.
Forma el límit entre les valls altes del riu i la Terreta, i fins a la construcció de la pista d’Escales hom guanyava aquest pas pel coll de Llastarri 1 300 m alt a l’est, i pel de l’Espina 1 110 m a l’oest El congost, un dels més importants del Pirineu català, ha estat modernament 1955 aprofitat en la seva major part per a la construcció del pantà d’Escales , de l’ENHER, d’uns 10 km de llargada la resclosa té 125 m d’alçada, la seva capacitat és de 152 milions de m 3 i la potència installada és de 45 000 kW
Obra del Cançoner Popular de Catalunya
Música
Entitats culturals i cíviques
Institució dedicada a la recopilació sistemàtica de música tradicional en l’àmbit dels Països Catalans fundada el 1922 i activa fins el 1939.
Finançada per la Fundació Concepció Rabell i Cibils , de la qual era marmessor Rafael Patxot i Jubert , fou articulada i dirigida per l’ Orfeó Català , amb la cooperació d’un consell on eren representats el Centre Excursionista de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans i l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya creat l’any 1915 per Tomàs Carreras i Artau, entre d’altres Des de la seva creació, reuní un gran nombre de collaboradors experts en música, literatura i folklore —Marià Aguiló, Antoni Noguera o Cosme Bauzà, per exemple—, amb la finalitat de recopilar, fer estudis comparatius i…
,
Banyuls de la Marenda

Vista de la cala de Banyuls presidida per un antic canó, amb el poble al fons
© MPG
Municipi
Municipi del Rosselló, a la façana marítima de la Marenda, des del cap del Castell, amb el port Valentí, el cap d’Ullastrell, la cala de les Elmes, la cala, o port, de Banyuls, el cap de les Abelles fins a la cala i el cap de Perafita.
El terme, que limita amb l’Alt Empordà, comprèn part de la serra de l’Albera, amb el pic de Sallfort 981 m, el coll de Banyuls 357 m i el puig de Taravaus 628 m i la vall de Banyuls, al sud, drenada per la riera de Banyuls o de Vallòria , que desemboca a la mar a la cala de Banyuls, al sud del poble, i pels seus afluents, les rieres de les Abelles i de Vallòria Hom hi conrea hortalisses i arbres fruiters, però el conreu principal és el de la vinya 1243 ha, dedicada a la producció gairebé exclusiva de vi dolç natural vi de Banyuls , que assolí 50000 hl el 1981 L’extensió mitjana de les…
dent de serra
Electrònica i informàtica
Forma d’ona d’una magnitud periòdica que augmenta linealment amb el temps fins a un punt determinat, disminueix bruscament fins a zero i torna a repetir el cicle indefinidament.
L’ús d’aquest tipus d’ona és molt corrent en electrònica, especialment per a tensions És emprada en els oscilloscopis, en televisió, en música electrònica, en els sistemes de control industrial, etc
viking | vikinga

Naus vikingues recreades
© Paul Moore / Fotolia.com
Història
Nom donat als navegants comerciants i guerrers procedents de les terres escandinaves que, entre els segles VIII i XI, atacaren els països de l’Occident europeu, colonitzaren territoris del nord de l’Atlàntic i explotaren rutes comercials que s’estenien de les illes Britàniques fins a Bizanci.
Comerciaven principalment amb pells, ambre i esclaus, i en ocasions recorrien al pillatge o a l’extorsió Tant en els països d’origen com en els territoris on s’establien també treballaven en explotacions agràries i ramaderes Una de les claus de la seva expansió foren les naus knörr o skeid , lleugeres, de poc calat, amb extrems simètrics, propulsades per rems i per una característica vela rectangular, que permetien desembarcar a les platges i remuntar els rius a una gran velocitat i que podien ser transportades pels seus ocupants per terra ferma Escrivien en caràcters rúnics, originàriament…
pintura d’esport
Pintura
Esport general
En la pintura catalana no es troben representacions esportives, lògicament, fins que l’esport queda tipificat com a tal, a les acaballes del segle XIX.
Abans, potser es poden trobar representacions de persones que fan esforç en el terreny físic o d’acròbates –per exemple, a les pintures murals de Sant Joan de Boí segle XII, conservades al Museu Nacional d’Art de Catalunya MNAC Una de les primeres pintures catalanes en què l’esport és vist amb solemnitat és el retrat que Josep Cuchy va fer a Josep Bea Aragay, professor d’esgrima de l’Ateneu Barcelonès, vestit amb l’uniforme i el floret a la mà, en una data imprecisa entre el 1887 i el 1890 és una pintura a l’oli, conservada al mateix Ateneu De fet, el modernisme afavorí que activitats…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina