Resultats de la cerca

Cursà estudis de dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1927 Treballà a l’administració pública com a funcionari de la Generalitat de Catalunya, on romangué fins el 1936 Afeccionat al periodisme, fou autor d’alguns articles a El Diluvio Arran de la guerra civil, s’exilià primer a Bèlgica, a Brusselles, i el 1938 es traslladà a Mèxic Hi reprengué la seva tasca periodística Fou Collaborador al diari Excelsior , on publicà durant més de trenta anys fou també un dels fundadors de la revista Estampa , dins de la mateixa empresa Treballà com a investigador a la cambra…

Fou sacerdot 1324, religiós franciscà i beguí , i estigué a punt d’ésser cremat a Avinyó 1326 més endavant fou clergue secular i finalment monjo cistercenc Fou un dels fundadors i el més destacat dels poetes del Consistori del Gai Saber de Tolosa o Sobregaya Companhia dels Set Trobadors de Tolosa Seguidor del trobar clus , els seus versos denoten un gran domini de la tècnica, i els seus poemes es caracteritzen per una complicada versificació Escriví un Doctrinal de trobar 1324, preceptiva en noves rimades que dedicà a l’infant Pere, fill de Jaume II de Catalunya-Aragó, i que fou…

Republicà federal i amic de Vallès i Ribot, participà en el moviment d’Unió Republicana del 1903, i després en el de Solidaritat Catalana, i fou elegit diputat a corts per la Bisbal el 1907 Adherit a Esquerra Catalana, fou un dels fundadors de la UFNR Unió Federal Nacionalista Republicana 1910, i en fou expulsat el 1913 Finalment passà als radicals Fou regidor de Barcelona a partir del 1901 i després del 1909, i tingué una intervenció directa en la resolució del dèficit municipal, mitjançant l’entesa amb el Banc Hispanocolonial, el 1905, i posteriorment en la qüestió de la…

Fill d’un camperol, treballà com a funcionari de correus i d’una companyia belga Dirigent sindical, el 1958 fou un dels fundadors del moviment nacional congolès, que presidí des del 1959 Participà activament en la lluita per la independència del Congo Belga i ajudà a la formació d’un estat lliure, unitari i progressista Nomenat primer ministre poc abans de la independència 30 de juny de 1960, hagué d’afrontar la secessió de Katanga i Kassai Durant la guerra civil demanà ajut a l’ONU i s’esforçà a conservar la unitat i la democràcia nacionals, però fou destituït, empresonat i…

Director del diari “L’Avanguardia” i un dels fundadors del partit comunista italià 1921 Empresonat en 1923-24, el 1926 fugí a l’URSS, on esdevingué membre del Komintern des del 1933 Durant la Guerra Civil Espanyola fou un dels principals organitzadors de les Brigades Internacionals, sota el nom de Luigi Gallo Empresonat a França 1939-41 i a Itàlia 1942-43, fou alliberat pel cop d’estat de Badoglio i esdevingué un organitzador de partisans Diputat des del 1946, succeí Togliatti com a secretari general del partit comunista italià 1964-72 L’any 1972 fou elegit president del PCI…

Fou un dels fundadors del diari Página 12 El 1973 publicà Triste, solitario y final , la primera de les seves dotze novelles, algunes de les quals foren traduïdes a vint-i-tres idiomes i tres d’elles adaptades al cinema Entre les més conegudes hi ha No habrá más pena ni olvido 1978, A sus pies rendido un león 1987, una paròdia de la guerra de les Malvines que prenia com a títol un vers de l’himne nacional argentí, i Una sombra ya pronto serás 1990 Políticament compromès amb l’esquerra, durant la dictadura de JRVidela visqué a París i més tard a Bèlgica

Fou deixeble de Schönberg Professor a Viena des del 1929, el 1939 es traslladà a la Gran Bretanya i el 1945 fou nomenat professor a Oxford Compongué 9 simfonies 1945-71, algunes òperes, ballets i música de cambra i per a orquestra El seu nom, però, va lligat sobretot al camp de la musicologia bizantina Escriví Byzantinische Musik 1927, Trésor de musique byzantine 1936, Eastern Elements in Western Chants 1947, A History of Byzantine Music and Hymnography 1949, etc Fou un dels fundadors i directors dels Monumenta Musicae Byzantinae , en els quals publicà Die Hymnen des Sticherarium…

En foren membres fundadors, entre d’altres, AMBadia i Margarit, JTorres, VPitarch, GPuig, FVallverdú, LlVAracil, DJBernardó, JCarbonell, J Martí i Castell, AMoll i MReixach, alguns dels quals tingueren un paper destacat en el Congrés de Cultura Catalana 1976, en el II Congrés Internacional de Llengua Catalana 1986 i en la formulació de les noves polítiques lingüístiques als Països Catalans durant els anys vuitanta Des del 1977 publica la revista Treballs de Sociolingüística Catalana Des del 1991, té un representant al Consell Social de la Llengua Catalana Antoni MBadia i…

Del 1988 al 1993 fou directiu al seu país de la multinacional petroliera ESSO En 1994-99 fou cap del cos de la Policia Nacional Civil i emprengué una activa lluita contra el narcotràfic L’any 2000 fou escollit diputat per l’Aliança Republicana Nacionalista ARENA, un dels fundadors de la qual fou el seu germà Roberto Viceministre de Seguretat Ciutadana 2004-05, l’any 2006 tornà a ésser nomenat director de la policia El 2008 fou nomenat president del seu partit Candidat a les eleccions presidencials del març del 2009, fou derrotat per Carlos Mauricio Funes Cartagena, del Front…

Professor de teoria de l’art a la facultat de belles arts de la Universitat de Conca Comissari d’exposicions, en destaquen “Iluminaciones profanas” “La tarea del arte”, a Arteleku, Sant Sebastià, 1993 “Los últimos días”, a les Sales del Arenal de Sevilla, 1992 “Anys 90 Distància zero”, al Centre d’Art Santa Mònica de Barcelona, 1994, i “El punto ciego Arte español de los años 90”, al Kunstraum d’Innsbruck, 1998-99 Fou un dels fundadors de la revista Arena i dirigí  Acción Paralela des del 1995 També fou el responsable del projecte “Aleph” a internet i especialista en teoria i…