Resultats de la cerca

Duc de Magenta D’origen irlandès, participà en la guerra de Crimea, i a Itàlia es distingí a Magenta 1859 Governador d’Algèria 1864-70, intervingué en la guerra Francoprussiana, i fou fet presoner a Sedan Un cop alliberat, fou encarregat de reprimir la Comuna de París 1871 Fou nomenat president de la República en substitució de Thiers 1873-79

Vinculat als Gualbes i al governador de Catalunya, Guerau Alemany de Cervelló, ocupà la conselleria en cap durant l’interregne, fou partidari de Ferran d’Antequera i assistí a la coronació del nou rei 1414 com a representant de la ciutat de Barcelona, juntament amb Ferrer de Gualbes Aquesta fidelitat a la nova dinastia perdurà com una característica de la família Burguès

Governador de Shanxi 1882, de Guandong i Guangxi 1884 i de Hunan i Hubei 1889-1907 i gran secretari d’estat 1907, implantà la primera indústria siderúrgica a la Xina 1894 i el ferrocarril de Wuhan-Hankou a Pequín 1906 A la seva obra Quan xue pien ‘Exhortació a l’estudi’, 1898 exposà les mesures per a aprendre els coneixements occidentals

Duc de Candale El 1657 fou nomenat generalíssim de l’exèrcit francès a Catalunya i dirigí la darrera temptativa francesa de recuperar Barcelona Envaí la Selva i el Vallès, però, mancat de suport dels catalans, vexats per les seves crueltats i devastacions per les quals fou amonestat per Mazzarino, hagué de retirar-se a Camprodon Fou governador de Roses 1657-58

Serví a l’exèrcit de Felip IV de Castella, a Flandes, on fou governador Posteriorment fou lloctinent general de Catalunya 1644-45 a la zona ocupada pels castellans, durant la Guerra dels Segadors Prengué Balaguer i Àger 1644, però, traït pels oficials castellans engelosits, fou derrotat entre Llorenç i Ger per les forces franceses del comte d’Harcourt 1645 i destituït

Fou arquitecte diocesà És autor de l’asil del Marquès de Campo 1882-84 de València, on fou imposat l’estil neogòtic, que emprà també al convent de les Saleses 1885, també de València Féu l’escala d’honor del palau arquebisbal Milità en el partit conservador i fou diputat a corts i governador civil de Lleida i de Conca

Duc de Richelieu Net de Louis François Armand de Richelieu, emigrà a Rússia, on fou governador d’Odessa 1803-14 En caure Napoleó tornà a França i succeí Talleyrand com a primer ministre 1815 Tolerant, dimití per l’oposició del comte d’Artois, futur Carles X 1818 El 1820 tornà al càrrec, però l’abandonà novament, per la mateixa causa 1821

Fou el primer catedràtic de medicina legal, toxicologia i higiene pública a la facultat de Barcelona, president de l’Ateneu Barcelonès i vicepresident de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona És autor de diversos treballs mèdics, entre els quals Tratado de medicina legal 1848 El seu germà Miquel Ferrer i Garcés 1817—92, advocat, fou governador civil de Barcelona durant la Primera República 1873

Es doctorà a Cervera Ordenat, fou provisor de la diòcesi de Barcelona 1831 i governador de la de Solsona 1846 Bisbe de Puerto Rico 1848, hi reconstruí la catedral i altres esglésies i amplià el palau episcopal Malalt, tornà a l’Estat espanyol i fou nomenat bisbe de Tarassona 1855-57 i de Tortosa 1858, càrrec que no arribà a ocupar

Nacionalista, influí molt el moviment dels Joves turcs Hagué d’exiliar-se pels seus articles polítics a Tasvir-i Ekfar Participà en la fundació de la societat dels Nous otomans París, 1867 Amnistiat, tornà a Istanbul, fins que fou empresonat, a Xipre 1873-77, a causa de l’estrena del seu drama Vatan ‘La pàtria’ Morí essent governador de Quios