Resultats de la cerca
Es mostren 2191 resultats
Marie Edme Patrice Maurice de Mac Mahon
Història
Militar
Mariscal de França.
Duc de Magenta D’origen irlandès, participà en la guerra de Crimea, i a Itàlia es distingí a Magenta 1859 Governador d’Algèria 1864-70, intervingué en la guerra Francoprussiana, i fou fet presoner a Sedan Un cop alliberat, fou encarregat de reprimir la Comuna de París 1871 Fou nomenat president de la República en substitució de Thiers 1873-79
Francesc Burguès
Història
Ciutadà de Barcelona, fill de Pere de Santcliment i propietari de la torre Burguesa, a Viladecans.
Vinculat als Gualbes i al governador de Catalunya, Guerau Alemany de Cervelló, ocupà la conselleria en cap durant l’interregne, fou partidari de Ferran d’Antequera i assistí a la coronació del nou rei 1414 com a representant de la ciutat de Barcelona, juntament amb Ferrer de Gualbes Aquesta fidelitat a la nova dinastia perdurà com una característica de la família Burguès
Zhang Zhedong
Història
Literatura xinesa
Política
Polític i literat xinès.
Governador de Shanxi 1882, de Guandong i Guangxi 1884 i de Hunan i Hubei 1889-1907 i gran secretari d’estat 1907, implantà la primera indústria siderúrgica a la Xina 1894 i el ferrocarril de Wuhan-Hankou a Pequín 1906 A la seva obra Quan xue pien ‘Exhortació a l’estudi’, 1898 exposà les mesures per a aprendre els coneixements occidentals
Louis-Charles-Gaston Nogaret de Foix de la Valette
Història
Militar
Militar francès.
Duc de Candale El 1657 fou nomenat generalíssim de l’exèrcit francès a Catalunya i dirigí la darrera temptativa francesa de recuperar Barcelona Envaí la Selva i el Vallès, però, mancat de suport dels catalans, vexats per les seves crueltats i devastacions per les quals fou amonestat per Mazzarino, hagué de retirar-se a Camprodon Fou governador de Roses 1657-58
Andrea Cantelmo
Història
Militar
General napolità, duc de Pòpoli.
Serví a l’exèrcit de Felip IV de Castella, a Flandes, on fou governador Posteriorment fou lloctinent general de Catalunya 1644-45 a la zona ocupada pels castellans, durant la Guerra dels Segadors Prengué Balaguer i Àger 1644, però, traït pels oficials castellans engelosits, fou derrotat entre Llorenç i Ger per les forces franceses del comte d’Harcourt 1645 i destituït
Josep Camaña i Laymon
Arquitectura
Història
Història del dret
Arquitecte i polític, llicenciat en ciències i en dret, fill de Josep Zacaries Camaña i Burcet.
Fou arquitecte diocesà És autor de l’asil del Marquès de Campo 1882-84 de València, on fou imposat l’estil neogòtic, que emprà també al convent de les Saleses 1885, també de València Féu l’escala d’honor del palau arquebisbal Milità en el partit conservador i fou diputat a corts i governador civil de Lleida i de Conca
Armand Emmanuel Du Plessis de Richelieu
Història
Política
Polític francès.
Duc de Richelieu Net de Louis François Armand de Richelieu, emigrà a Rússia, on fou governador d’Odessa 1803-14 En caure Napoleó tornà a França i succeí Talleyrand com a primer ministre 1815 Tolerant, dimití per l’oposició del comte d’Artois, futur Carles X 1818 El 1820 tornà al càrrec, però l’abandonà novament, per la mateixa causa 1821
Ramon Ferrer i Garcés

Ramon Ferrer i Garcés
© Fototeca.cat
Metge.
Fou el primer catedràtic de medicina legal, toxicologia i higiene pública a la facultat de Barcelona, president de l’Ateneu Barcelonès i vicepresident de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona És autor de diversos treballs mèdics, entre els quals Tratado de medicina legal 1848 El seu germà Miquel Ferrer i Garcés 1817—92, advocat, fou governador civil de Barcelona durant la Primera República 1873
Gil Esteve i Tomàs
Cristianisme
Eclesiàstic.
Es doctorà a Cervera Ordenat, fou provisor de la diòcesi de Barcelona 1831 i governador de la de Solsona 1846 Bisbe de Puerto Rico 1848, hi reconstruí la catedral i altres esglésies i amplià el palau episcopal Malalt, tornà a l’Estat espanyol i fou nomenat bisbe de Tarassona 1855-57 i de Tortosa 1858, càrrec que no arribà a ocupar
Namik Kemal
Literatura
Escriptor turc.
Nacionalista, influí molt el moviment dels Joves turcs Hagué d’exiliar-se pels seus articles polítics a Tasvir-i Ekfar Participà en la fundació de la societat dels Nous otomans París, 1867 Amnistiat, tornà a Istanbul, fins que fou empresonat, a Xipre 1873-77, a causa de l’estrena del seu drama Vatan ‘La pàtria’ Morí essent governador de Quios
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina