Resultats de la cerca

Professional des del 2006, destaca tant en la modalitat de pista com en ciclisme de carretera En el seu palmarès sobresurten el Campionat del Món de persecució per equips 2006-09, 2011, competició en la qual guanyà també la medalla d’or als Jocs Olímpics de Pequín 2008 i als de Londres 2012, i el de persecució individual 2009 En ciclisme de carretera, guanyà la cursa París-Niça 2016, el Critèrium del Delfinat 2018 i el Tour  2018   

Fou la primera esportista catalana que guanyà una medalla olímpica Aconseguí la fita en els Jocs Paralímpics de Tel-Aviv 1968 amb l’obtenció de dues medalles de plata en les proves de 50 m lliure i 50 m braça de la classe S3 En l’edició següent Munic, 1972 guanyà una altra medalla de plata, però no l’acceptà, en senyal de protesta perquè volia que les persones amb discapacitat física poguessin competir en els Jocs Olímpics

Alternà diferents modalitats com la bicicleta tot terreny, la carretera i el ciclocròs En 2001 competí pel Kelme amateur i guanyà el Gran Premi Macario Disputà les dues temporades següents com a professional de la carretera en el mateix equip, i participà en el Giro d’Itàlia 2002 Es requalificà amateur i guanyà el Memorial Valenciaga 2004 El 2005 es proclamà campió de Catalunya de ciclocròs L’any 2006 competí novament a la carretera amb el Tres Molinos Resort

Conegut com La Pava , s’especialitzà en proves de resistència Fou pilot oficial de Montesa durant la dècada de 1960 Guanyà el Campionat d’Espanya de debutants en 125 cc 1961, any que guanyà el Trofeu CAP Disputà vuit edicions de les 24 Hores de Montjuïc i aconseguí una victòria 1969, pilotant una Bultaco 360 cc prototip amb Salvador Canyelles, i dues segones posicions 1963, 1965 L’any 1965 fou campió d’Europa de resistència amb Montesa

Guanyà la Vuelta a Múrcia i fou segon en la Cursa del Llobregat 1984 Posteriorment esdevingué professional, sempre amb l’equip Kelme 1985-90 Fou segon en el Campionat d’Espanya 1986 i aquest mateix any s’estrenà a la Vuelta, que corregué dos anys més 1989, 1990 El 1988 debutà en el Tour de França i fou segon en el Trofeu de l’Hospitalet L’any 1991 guanyà les voltes a Cartagena i a la Ribera

Membre del Club Natació Barcelona, guanyà cinc Campionats d’Espanya 1967-71 i quatre Lligues espanyoles 1967, 1968, 1969, 1971 Participà amb la selecció absoluta estatal en els Jocs Mediterranis de Tunis 1967, com a reserva, i l’any 1968 fou membre de l’equip que per primera vegada empatà contra Hongria i guanyà França El 1969 rebé la medalla dels serveis distingits de la Federació Espanyola en categoria de bronze Es retirà l’any 1971

Lateral dret, i també extrem en els seus inicis, debutà amb el Granollers a disset anys a la Lliga Asobal 2000 La temporada 2005-06 marcà 153 gols i el 2007 fitxà pel Portland San Antonio El 2010 fitxà pel Copenhaguen, amb el qual guanyà la Lliga i la Copa daneses, i l’estiu del 2012 fitxà pel Montpeller francès Guanyà la medalla de bronze amb l’equip espanyol en els Jocs Olímpics de Pequín 2008

Membre del Futbol Club Barcelona, l’any 1994 aconseguí el rècord de Catalunya de 4 × 200 m per equips en pista coberta Posteriorment se centrà en curses de tanques i guanyà el Campionat d’Espanya en la prova de 110 m tanques en dues ocasions 1996, 1997 En l’àmbit internacional, participà en els Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 en la prova de 110 m tanques Guanyà el Campionat de Catalunya el 1998, any que es retirà

Lateral format a les categories inferiors del FC Barcelona, jugà al Barcelona B i formà part del primer equip en alguns partits amistosos La temporada 1999-2000 fitxà pel Rayo Vallecano Posteriorment jugà al Saragossa, amb el qual guanyà dues Copes del Rei 2001, 2004, a l’Albacete i, des de la temporada 2008-09, al CF Badalona Fou internacional sub-21 i guanyà la medalla d’argent als Jocs Olímpics de Sydney 2000 amb la selecció espanyola

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona, destacà en aconseguir la tercera posició del Gran Premi del RCMB 1970 L’any 1971 guanyà el Campionat de Catalunya i d’Espanya en ET i diverses proves de motonàutica menors Participà en nombroses edicions del Campionat d’Espanya entre els anys setanta i vuitanta i guanyà en la categoria SD catamarà 1976 Per altra banda, en tres ocasions aconseguí el Gran Premi Internacional de València en SD catamarà 1976-78