Resultats de la cerca
Es mostren 9775 resultats
República Democràtica del Vietnam
Geografia històrica
Estat vietnamita establert a Tonquín i a Annam fins al paral·lel 17 entre el 1945 i el 1976.
Per l’agost del 1945 el Viet-minh derrocà l’emperador Bao Dai i proclamà la República Democràtica del Vietnam, implantada a Tonquín, sota la presidència de Ho Chi Minh França reconegué inicialment la nova república 1946, però no hi hagué acord final, i esclatà la guerra d’Indoxina L’ajut militar de la Xina i de l’URSS permeté la victòria de Dien Bien Phu, que provocà l’obertura de converses a Ginebra 1954, en les quals hom acordà un armistici, la partició temporal del Vietnam i la convocatòria d’eleccions úniques l’any 1956 La República Democràtica del Vietnam s’implantà a la…
El que cal saber de la malaltia d’Addison
Patologia humana
La malaltia d’Addison és una alteració crònica que es produeix per la destrucció de l’escorça suprarenal, la qual cosa determina una producció insuficient de les diverses hormones suprarenals —especialment el cortisol— i es manifesta amb trastorns molt diversos, com ara sensació de cansament, enfosquiment de la pell, pèrdua de pes, trastorns digestius i hipotensió arterial La manifestació inicial de la malaltia és una sensació de cansament que, en un primer moment, es manifesta de manera esporàdica, però que a poc a poc esdevé permanent, es troba present quan hom es desperta i s’incrementa al…
palau de l’Elisi
Palau
Palau construït a París per Claude Mollet per al comte d’Evreux (1718).
Fou restaurat per Lassurance 1753 i per Percier i Fontaine 1804 Posteriorment hi han estat fetes més restauracions La Segona República decidí que fos residència del seu president 1848, i ho fou ininterrompudament des del 1873
oposició gradual
Fonètica i fonologia
Lingüística i sociolingüística
Oposició fonemàtica en la qual el tret distintiu operant considerat basa la seva facultat diferenciadora en un grau major o menor de la característica fònica que el constitueix.
Així, en català, ho són les oposicions i/ẹ, ẹ/ę, per exemple, si hom considera que llur tret distintiu operant és el grau d’obertura /i/ primer grau, /ẹ/ segon grau o /ę/ tercer grau
shelter deck
Transports
Tipus d’embarcació mercant que té una coberta sobreposada a la coberta principal, més lleugera que les altres i que conté espais que no poden ésser tancats ni permanentment ni hermèticament.
L’entrecoberta formada per la coberta principal i la coberta sobreposada no és considerada en l’arqueig del vaixell, llevat del cas que contingui càrrega, i aleshores ho és només en l’espai que aquesta ocupa
Club Deportiu Gimenells
Futbol
Club de futbol de Gimenells i el Pla de la Font.
Fundat l’any 1949, competí en diverses categories d’àmbit català Jugà a primera territorial, tot i que la temporada 2010-11 ho feu a segona categoria territorial Juga al camp de futbol municipal el Romeral
inclusió
Matemàtiques
Relació d’ordre parcial entre conjunts, notada mitjançant el símbol ⊂(o, a vegades, ⊆), definida per la condició A⊂B (o A⊆B) si i només si tots els elements de A pertanyen a B
.
En aquest cas, hom diu que el conjunt A és inclòs en el conjunt B o que A és un subconjunt de B Si A no és inclòs en B , hom ho denota per A ⊄ B
personalitat jurídica
Dret civil
Capacitat que ostenta una persona jurídica per a ésser subjecte de totes les relacions de dret, exceptuades les pròpies de la natura humana (com el parentiu o el matrimoni).
La personalitat jurídica és una entitat independent de la dels socis o partícips de la persona jurídica en virtut d’aquesta independència els crèdits o els deutes de la persona jurídica no ho són dels associats
separable
Matemàtiques
Dit d’un espai topològic que conté un subconjunt numerable que és dens, és a dir, que tot entorn d’un punt qualsevol de l’espai conté almenys un punt del subconjunt numerable.
La recta real ℝ és separable perquè existeix el subconjunt numerable i dens dels racionals ℚ Tot espai topològic que satisfà el segon axioma de numerabilitat és separable en particular, ho és tot espai de Hilbert
calorímetre
Física
Aparell que mesura la quantitat de calor emesa o absorbida en un procés físic o químic.
Ho fa mitjançant l’augment de temperatura calorímetre no isotèrmic o la transformació física, generalment una dilatació o un canvi d’estat calorímetre isotèrmic , d’un cos de massa i calor específica conegudes, anomenat cos calorimètric
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina