Resultats de la cerca
Es mostren 2254 resultats
sambar
Mastologia
Mamífer remugant de la família dels cèrvids, d’una alçada a la creu d’uns 1,30 m i d’aspecte vigorós, amb el musell i les orelles grossos, i proveïts, els mascles, de banyes de fins a 90 cm de longitud i amb tres ramificacions.
Són de color brunenc, més fosc en els mascles que en les femelles Habita a l’Àsia sud-oriental i meridional i és distribuït per tota l’Índia i Malàisia, l’arxipèlag de les Filipines i les illes Cèlebes i les de la Sonda oriental i occidental
newar
Fragment de Kvakh , peça musical interpretada per Hari Govinda Ranjitkar amb una sèrie de nou tambors tocats tots per ell mateix i acompanyat pels címbals jhyâli i tah
© Anònim. Kvakh. Hari Govinda Ranjitkar. E
Etnologia
Individu de raça tungúsida que constitueix el substrat de la població del Nepal.
Es dediquen principalment a l’agricultura i sobresurten en les pràctiques de regadiu i els treballs amb fusta i metall La població newar controlà el Nepal fins al s XVIII, que arribaren els gurkha fugint de l’Índia per raó de les invasions musulmanes Segueixen el budisme
gaur
Mastologia
Mamífer remugant de la família dels bòvids, de la subfamília dels bovins, que ateny uns 3 m de longitud i 1,90 d’altura a la creu.
Té el cap curt i les banyes d’uns 50 cm el pelatge és curt i espès, d’un color negrós a la part superior i blanquinós a la inferior Habita a l’Índia, a les zones cobertes de boscs, fins als 2 000 m d’altitud
gaial
Mastologia
Mamífer de la família dels bòvids, de la subfamília dels bovins, de cos massís, amb un gep des de la cresta fins a la meitat del llom.
Té el front ample i les banyes subcòniques i molt curtes És d’un color terrós fosc, amb el front gris i les potes blanques Habita a les zones de boscs de l’Índia, i de Sri Lanka, on és domesticat per aprofitar-ne la llet
cardamom
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les zingiberàcies, de 3 a 5 m d’alçada, amb llargues fulles embeinadores lanceolades i flors blanques amb voraviu blau i groc, agrupades en espigues llargament pedunculades.
Els fruits són càpsules i contenen tres rengles de llavors, els grans de cardamom o cardamoms, de perfum delicat Originària de l’Índia, on és conreada a l’ombra de grans arbres, el seu conreu s’ha estès també a Sri Lanka i a Amèrica Central
Annie Besant
Filosofia
Religió
Teòsofa anglesa.
Fou presidenta de la Societat Teosòfica des del 1907 A l’Índia esdevingué un dels líders de la independència, i el 1917 fou nomenada presidenta de l’Indian National Congress Allí fundà el Hindu Central College i l’Indian Home Rule League Escriví sobre religió i filosofia
Andrew Bell
Educació
Cristianisme
Pedagog escocès i clergue anglicà.
Hom el considera, amb Joseph Lancaster , el promotor i l’aplicador del sistema mutu o monitorial system Del 1791 al 1796 l’assajà i el perfeccionà a Madràs Índia, on dirigia un orfenat militar Escriví An experiment in Education made at the Male Asylum of Madras
Lewis Wallace
Literatura
Escriptor nord-americà.
Advocat i militar, fou governador de New Mexico 1878-81 i ministre delegat a Turquia 1881-85 Conreà especialment la novella històrica, de la qual cal destacar The Prince of India 1893 i sobretot Ben Hur 1880, portada al cinema, entre altres versions, per WWyler el 1959
oceà Índic
Oceà
Oceà comprès entre Àsia, al N, Àfrica, a l’W, Indonèsia i Austràlia, a l’E, i l’oceà Antàrtic, al S; és el tercer en extensió, després del Pacífic i l’Atlàntic, i inclou les mars adjuntes: la mar Roja, el golf Pèrsic, la mar d’Aràbia, el golf de Bengala i la mar d’Andaman.
L’oceà Índic comunica amb el Pacífic pels estrets de Malaca, de Sonda i de Bass, amb la Mediterrània pel canal de Suez i amb l’Atlàntic pel segle d’Àfrica Comprèn l’illa de Madagascar, la més gran, i els grups d’illes de Seychelles, Comores, Mascarenyes, Laquedives, Maldives, Chagos i Kerguelen Les modernes teories de la deriva continental i tectònica de plaques expliquen l’origen geològic de l’oceà Índic Segons DPM Mckenzie i JG Sclater, el subcontinent índic es desplaçà prop de 5000 km en direcció SW-NE, travessant, en el seu llarg recorregut, la totalitat d’aquest oceà inicialment, l’…
Cimera de Durban sobre el Canvi Climàtic
Conferència celebrada a la ciutat sud-africana de Durban en el marc de la Convenció de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic entre els dies 28 de novembre i 11 de desembre de 2011.
Es perllongà més d’un dia a causa de l’absència d’acords en exhaurir-se el termini i fou la dotzena de les conferències internacionals establertes amb periodicitat anual des del 1995, i que tingueren com a esdeveniment fundacional la Cimera de Rio del 1992 En el context de la crisi financera global, que s’afegí a les habituals reticències de les grans potències econòmiques els EUA, el Canadà i el Japó, estats emergents l’Índia i la Xina, principalment, i alguns de subdesenvolupats, la Unió Europea hi formulà, amb el suport d’alguns països subdesenvolupats i de l’Aliança de Petits Estats…