Resultats de la cerca

Institució de dret públic, fou regulada pels Usatges de Barcelona en el sentit que si l’adulteri no havia estat consentit pel marit, aquest i el senyor es partirien en igual proporció els béns de l’adúltera si hi havia hagut consentiment del marit, el benefici passaria íntegre al senyor no caurien en la pena de pèrdua de béns les dones que haguessin adulterat per temor o manament del marit, i, si elles volien, eren separades del marit i recuperaven el dot i l’escreix

S’inicià al Club Basquet Institució Montserrat BIM i passà al Picadero, però el Manresa Sant Francesc fou l’equip on jugà més temps, fins el 1987 A continuació fitxà pel Tortosa 1987-89, amb el qual guanyà dues Lligues i dues Copes, el Masnou 1989-90, amb el qual repetí títol de Lliga, i l’Universitari de Barcelona 1990-91, amb el qual assolí la Lliga Catalana Posteriorment jugà amb el Cornellà de la primera divisió femenina Formà part de la selecció espanyola

Fou creada per la Generalitat de Catalunya, amb la qual mantingué un règim de consorci i collaborà en tots aquells departaments d’aquesta institució relacionats per la seva activitat amb la Unió La seu era a Barcelona i tenia delegacions a Tarragona, Girona i Lleida, i érarepresentada també a Brusselles Organitzà cursos de formació de funcionaris europeus i ofereix els serveis Europa 93 sobre el mercat interior, programes educatius i científics, i sobre el sector agrari L’any 2007 es refundà en el Patronat Catalunya-Món

Estudià a la Universitat d’Oslo i fou professor d’història de l’Institut Nobel noruec 1890-1909, a més de dirigir-ne la institució entre el 1901 i el 1909 Fou el delegat de Noruega a la Conferència Internacional per la Pau celebrada a la Haia 1907 i el representant noruec a la Societat de Nacions El 1921 li fou concedit el premi Nobel de la pau per la seva intensa tasca a favor del desarmament internacional, premi que compartí amb Karl H Branting

Estudià a la Universitat d’al-Azhar del Caire, i economia política a Oxford 1913 És autor d' Al-islām wa-usūl al-ḥukm ‘L’islam i les bases del poder’, 1925, que provocà un gran escàndol entre els seus companys ulemes d’al-Azhar, per tal com nega que el califat és una institució divina Demanà la separació dels poders civil i religiós, cosa que motivà que fos destituït dels seus càrrecs Més tard, arribà a ésser membre de l’Acadèmia Egípcia de la Llengua

Publicà Ordinacions i sumari dels privilegis, consuetuds i bons usos del regne de Mallorca 1663 Recull molt útil per a ús de notaris, comprèn les ordinacions de Pelai Unís, les ordinacions, els capítols i les esmenes de Berenguer Unís, els capítols de règim intern de l’audiència i la pragmàtica de la seva institució i un índex temàtic per ordre alfabètic dels privilegis i les franqueses, la taula de festes, la tarifa dels drets cobrats per notaris i, finalment, un índex alfabètic força extens

Es llicencià en dret i exercí d’advocat a Barcelona S'interessà per la geologia i la paleontologia i explicà geologia, com a substitut de N Font i Sagué, als Estudis Universitaris Catalans Des del 1906 fou membre de la Institució Catalana d’Història Natural, que presidí 1911-12 i de la qual fou també vicepresident i bibliotecari Publicà treballs científics, com Sobre la formació d’anhidrita 1909, Les sals de potassi de Súria 1914 i Els minerals de Catalunya 1919-20, entre d’altres

Conté moltes dades importants d’Espanya i de les seves característiques geogràfiques, aspectes socials i demogràfics i l’activitat econòmica preponderant Madoz tingué corresponsals arreu que li proporcionaren les dades dels pobles respectius N'han estat fetes diverses edicions facsímils parcials, entre elles la realitzada l’any 1982 per la Institució Alfons el Magnànim de València, que en publicà els articles referents a l’àmbit del País Valencià, i la feta l’any 1985 per Curial Edicions Catalanes, amb els articles referents a l’àmbit de Catalunya

Rebé una formació elemental a causa, en part, de la seva constitució malaltissa començà a Banyoles el 1916 una obra d’ajuda parroquial i d’assistència a la joventut, coneguda per Casa Nostra El 1931 formà definitivament la primera comunitat femenina, que prengué en principi la forma jurídica de pia unió La seva actuació fou objecte de gran controvèrsia, especialment entre autoritats eclesiàstiques La Santa Seu aprovà la fundació com a institut secular el 1962 Deixà establerta la institució a diverses diòcesis catalanes, castellanes, italianes i franceses

Estudià música a Barcelona amb Josep Brocà Es dedicà principalment a l’ensenyament de la guitarra Fou professor a l’Escola Municipal de Cecs de Barcelona des del 1860 fins a la seva jubilació, el 1922, i en 1897-98 fou també professor del Conservatori del Liceu Fundà, juntament amb Miquel Llobet, la Lira Orfeo, un conjunt de quinze instruments de corda pinçada Aquesta institució el distingí amb el càrrec de professor d’instruments de pua i el tingué sempre entre els més entusiastes collaboradors