Resultats de la cerca

Eclesiàstic barceloní Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres, on presentà una dissertació sobre La ortografía catalana 1792 Feu estudis d’onomàstica catalana 1797 i sobre la Reconquesta a Catalunya 1806 El 1816 feu una versió de les Ordinacions de Santacília Pertangué al grup dels “polemistes” del Diario de Barcelona , decidits a restaurar l’ús literari del català

Escriví poemes i narracions, que publicà en el seu Anuari Català  1894-1900 Com a poeta, fou autor també de Jardí de l’ànima s d, amb poemes escrits entre el 1897 i el 1898, i Catalònia s d, amb poemes del 1900 i el 1901 En prosa publicà unes Lletres cruels i cartes a un provincial

A banda dels seus estudis musicals, es doctorà en lletres Després perfeccionà la seva tècnica vocal a Roma Debutà a Florència el 1971 amb un recital dedicat a G Caccini, de qui s’ha convertit en especialista, tant des del punt de vista interpretatiu com musicològic El 1985 fundà una companyia lírica a Florència per tal de posar en pràctica les seves investigacions

Aquestes relacions poden ésser múltiples Hom confecciona un stemma a base de considerar els errors comuns a dues o més còpies, a dues o més branques de la tradició o als subarquetips Cadascun dels manuscrits és representat per una lletra de l’alfabet llatí, però hom empra amb preferència lletres gregues per a l’original, l’arquetip i el subarquetip

Fora de la darrera, cadascuna consta de vint-i-dues estrofes, començades alfabèticament amb les lletres hebrees Enmig del to profund de dol, afloren, sobretot en la darrera, el penediment i l’esperança Tradicionalment atribuït a Jeremies, és probablement obra de diversos autors El 2015 hom descobrí a Qumrān  la versió més antiga coneguda, datada entre els anys 30 aC i 70 dC

És doctor en filosofia i lletres Especialista en història medieval del País Valencià, ha publicat les obres Apuntes para la historia económico-social de Valencia durante el siglo XV 1968, Estudio documental sobre el bayle general de Valencia 1970, Estudios sobre el gremio de zapateros 1959 i articles sobre les minories ètniques valencianes al s XV, l’esclavatge i altres temes

Fou alumne de Pompeu Fabra, a Barcelona Llicenciat en filosofia i lletres, publicà La conjugació dels verbs en valencià 1934, la introducció al Diccionari de la rima de FFerrer i Pastor 1956 i diversos articles sobre el català del País Valencià, alguns dels quals amb el pseudònim de Guillem Renat i Ferris Treballà al seminari de lexicografia de la Real Academia Española

Fou catedràtic de dret i rector de la Universitat de Perpinyà 1759 Publicà Observations historiques et critiques sur le droit public de Catalogne et de Roussillon 1770 i Mémoire pour l’ordre des avocats de Perpignan 1777, i deixà inèdites Histoire du Roussillon i Franc-alleu de Roussillon et de Catalogne Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona

Rector del Collegi de Sant Vicenç i Sant Pau de Barcelona i prior 1818 del convent de Girona Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1797, on pronuncià diverses comunicacions històriques Publicà a Tarragona una oració fúnebre al general Teodor Reding, El holocausto del patriotismo 1809, Barcelona instruida en sus lamentos i Verdadero modo de la libertad de Barcelona 1810

Catedràtic de lleis a Cervera, fou diputat a corts els anys 1813, 1820 i 1821 Regent de l’audència de Mallorca 1835 i de la de Barcelona 1836 El 1822 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, que presidí 1839-42, i també presidí la de Jurisprudència El 1846 fou nomenat rector de la universitat literària de Barcelona