Resultats de la cerca

Vida i obra Doctor en filosofia i lletres, es dedicà a l’ensenyament i a la història Fou director de l’Escola Normal d’Osca És autor d’un Diccionario Municipal de Cataluña 1915 i de la monografia Falset 1915 Lectures FUSTÉ, RM Bibliografia de Falset les publicacions periòdiques de Falset del 1909 al 1936 , Diputació de Tarragona / Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, 1990

Fill de Nàuplion i de Clímene, participà com a ambaixador en la guerra de Troia per exigir la devolució d’Helena Enemic d’Ulisses, fou traït per aquest, que l’acusà de pactar amb Príam, i morí lapidat per l’exèrcit Les llegendes gregues li atribuïen diversos descobriments algunes lletres de l’alfabet, nombres, ús de la moneda, càlculs astronòmics i jocs d’atzar

Doctor en teologia Roma i llicenciat en lletres Barcelona Fou professor de la Universitat de Barcelona i del seminari i collaborador assidu de La Vanguardia Escriptor brillant, dins la línia del neoescolasticisme, publicà La moral contingentista de Emilio Boutroux 1929, Lecciones de ética 1933, Ontología y teoría del conocimiento 1943 i La plegaria eterna 1950, a més d’una versió en castellà del Nou Testament

Un decenni de permanència al Marroc, enrolat a l’exèrcit, li permeté de recollir plantes d’interès, estudiades per Carles Pau, algunes de les quals li foren dedicades Havent tornat a València es llicencià en filosofia i lletres, i seguí noves activitats Dels seus treballs cal esmentar Materiales para la flora marroquí 1921-30, Exploraciones botánicas en Marruecos 1928 i Herborizaciones en Marruecos 1930

Convençut de la superioritat de la cultura europea, lluità per tal d’aconseguir la modernització de l’islam Fundà el 1878 l’Aligarh High School, collegi anglooriental, que fou convertit en universitat el 1920, i creà una societat reformista, la Muslim Educational Conference 1886 La seva actuació reformista promogué grans reaccions, però el moviment seguí endavant sostingut per nombrosos homes de lletres Muḥammad Iqbāl, Naẓīr Aḥmad, Ḥālī

Llicenciat en filosofia i lletres 1892 Essent arxiver de la paeria de Lleida 1895, en catalogà la valuosa collecció de privilegis reials La Societat Econòmica d’Amics del País li premià el treball Lérida y la Guerra de la Independencia 1899 Aquell mateix any fou nomenat cronista oficial de la ciutat La seva obra d’investigació històrica més destacada és La Pahería de Lérida 1911

Fou metge de la Canonja i de Vila-seca Vers el 1897 s’installà a Tarragona i es dedicà a la investigació sobre temes de ciències naturals i d’arqueologia i d’història, així com al periodisme i a la literatura Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Entre les seves nombroses obres es destaca Topografia mèdica de Vila-seca de Solcina 1891

El 1819 s’installà a Madrid, però el 1821 es traslladà a Barcelona, on exercí de professor d’idiomes Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres el 1822 Residí també a Maó Publicà una Disertación filosófica, histórica y razonada sobre el origen, la formación y la propagación de las lenguas 1836 i una poesia, en anglès, dedicada a Antoni de Capmany en La España Católica 1857

Llicenciat en dret i doctor en lletres, entre el 1880 i el 1884 collaborà en diverses revistes parisenques amb articles de crítica literària i amb poesies Després es dedicà gairebé exclusivament a l’estudi de la cançó popular Le romancero populaire de la France , pòstum 1904, té un gran interès per a la cançó catalana, tot i que els seus mètodes han estat superats

Fou membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1803, a la qual llegà els set volums manuscrits del seu recull antològic Parnàs català , amb poesies d’autors dels segles XVII i XVIII, moltes d’inèdites, com les de Jaume Sala i Guàrdia Feu treballs sobre numismàtica i compongué algunes poesies en català i castellà, que es conserven a l’arxiu de l’esmentada Acadèmia