Resultats de la cerca

Fou deixeble de Giovanni Legrenzi a Venècia, ciutat en la qual, després d’una estada a Roma, fou violoncellista de San Marco El 1708 dirigí a Barcelona, a la Llotja, l’estrena de la seva òpera Il più bel nome , amb text de Pietro Pariati, composta amb motiu de les noces del rei arxiduc Carles III amb Elisabet de Brunsvic fou la primera òpera representada a la ciutat Posteriorment hi estrenà altres òperes, com Zenobia, Imeneo i Scipion nella Spagna , amb text d’Apostolo Zeno Durant l’estada a Barcelona féu amistat amb Emmanuele Rincón, conegut per Emmanuele d’Astorga Passà a…

Assistí a la reunió d’arquitectes de Girona per a la continuació de l’obra de la catedral 1386 A Barcelona fou mestre major de la catedral 1397, on inicià la construcció del cimbori 1405, i mestre major de la ciutat 1399 Són obres seves la façana vella de la casa de la ciutat, la continuació de la muralla de la ciutat amb el pont del portal de Jonqueres i l’adob de la riera davant el portal del Ferro, la reparació del Rec Comtal, la mutació del curs del Besòs i del camí de Sant Boi i la construcció de la font de Santa Maria del Mar i de l’abeurador del verger de la Llotja Per…

Fill i hereu de Pere Destorrent mort vers el 1430 i anomenat major de dies , pertanyia a una família de ciutadans honrats de Barcelona ja presents al consell municipal des de la fi del s XIII Mercader en un principi, amb casa al carrer de Mercaders, el 1450, considerat més rendista que no comerciant, fou obligat a seure en els bancs dels ciutadans honrats a la sala del Consell de Cent Com a membre d’un estament i després de l’altre fou jurat de l’assemblea municipal des dels voltants del 1430 fins a l’execució del seu fill Pere 1462 Fou conseller en cap 1460 i cònsol de la llotja…

Deixeble de C Lorenzale a Llotja Estudià també a Roma 1835, Nàpols 1839 i Florència De nou a Catalunya el 1842, recorregué, fugint de la Jamància 1843, una bona part del país fent retrats en miniatura Granollers, Terrassa, Sabadell i, després, Tarragona, Vic, Torelló, Girona, Banyoles, Figueres, etc, gènere en què fou el professional més destacat a la Catalunya del seu temps El 1855 s’installà a Sabadell, i després a Madrid, París i Portugal —on el 1871 fou publicada a Braga una Descripção do Sanctuario e Romeria de Nossa Senhora do Porto Alegre , fragment d’un ampli text seu…

Fill del daurador i pintor Dionís Renart i Bosch Tarragona 1852 — Barcelona 1922 Format amb el seu pare i a Llotja, treballà al taller de Josep Llimona Concorregué a les exposicions de Belles Arts de Barcelona 1911 amb Eva , 1918 amb La Raça i de Madrid 1912 amb Allegoria i Retrats Sobresortí en obres d’art aplicat fent els models de bibelots de ceràmica, gerros, medalles, i voris per a joies —per a la casa Masriera—, utensilis diversos, etc els millors són els que segueixen les formes de l' Art Nouveau Fou escultor anàtomic de la Facultat de Medicina de Barcelona És representat al Museu d…

Format a Llotja i, especialment, amb Josep Reynés Treballà amb Llimona, Blay, Querol i Borrell i Nicolau, i fou un gran admirador de Rodin Residí sovint a París Es presentà el 1896 a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona amb el bust El riu contemplant ses plantes A l’Exposició Internacional de Barcelona del 1907, amb Treball —una nena cosint—, s’inicià en una temàtica social típicament post-modernista Afeccionat a la música, deixà diversos retrats de cantants i músics, entre els quals els d' Hipòlit Lázaro i Francesc Costa Barcelona, coll Lerín, la seva obra més coneguda, que…

Amic de joventut i collaborador d’Antoni Gaudí, esdevingué l’ajudant essencial en l’obra de la Sagrada Família, on era cap de l’equip d’escultors, i feu, dins l’extremat realisme exigit per l’arquitecte, diverses obres, moltes de les quals emmotllades de models naturals El seu fill Joan Matamala i Flotats Gràcia 1893 ― Barcelona 1977, net i deixeble de l’escultor Joan Flotats, es formà també a Llotja 1910 Treballà d’aprenent a l’obrador del temple de la Sagrada Família, i en morir el seu pare acabà la part escultòrica de la façana del Naixement Sobresortí com a retratista, i feu…

Deixeble, a Llotja, d’A Caba i C Lorenzale, estudià, amb la primera beca Fortuny, a Venècia, Roma, Nàpols i Capri Adscrit a l’escola naturalista napolitana de Morelli, el 1885 participà en l’exposició del Centre d’Aquarellistes de Barcelona El 1887 presentà a Madrid una Processó de Corpus Obtingué primera medalla a l’Exposició Universal de Barcelona, el 1888, i una altra a la de Belles Arts del 1896, amb Venite, adoremus Amb Roig i Soler, fou un precursor de l’encontre de Rusiñol amb Sitges, on s’adherí al nou estil luminista Conjugà el localisme català amb els seus records…

Declarada reial el 1929, més tard la seva actuació fou ampliada a tot el Principat Amb seu a l’edifici de la Llotja de Barcelona, té com a objectius principals la investigació, l’orientació i la difusió en matèria d’art i la conservació del patrimoni artístic del país És integrada per 36 membres numeraris i dirigida per una junta de govern Els acadèmics són elegits entre artistes destacats, estudiosos de l’art i persones que han sobresortit per llur mecenatge Un gran nombre de les figures més representatives de la cultura catalana n'han estat membres Damià Campeny, Martí Alsina,…

Forçat pel seu pare, l’advocat i escriptor Joan Sardà i Lloret , estudià dret Es formà artísticament a Llotja i amb Laureà Barrau i Lluís Graner Freqüentà assíduament el Cercle de Sant Lluc, on exposà Copià els clàssics del segle XVII al Prado de Madrid, i el 1901, amb Xavier Nogués i Alexandre de Cabanyes, anà a París, on assistí a les acadèmies lliures Els seus dibuixos, generalment al carbó, són d’un realisme molt ben acabat però un punt anacrònics, característiques també de la seva sòlida pintura Retrat de la mare , La lletera , Segador català , olis exposats en diversos…