Resultats de la cerca

Es comunica per canal amb Bruges, Gant i altres ciutats És la població pescadora més important de Bèlgica ostreïcultura, i el seu port és el que registra, fora de França, més tràfic marítim amb Anglaterra Gran centre turístic abans del 1914 les seves platges tingueren renom per tot Europa, fou durant la Primera Guerra Mundial, base de submarins alemanys Cal esmentar el James Ensor Museum, a la casa on residí aquest pintor, que nasqué a la ciutat

Amb una retrospectiva de més de 250 obres des del 2012 de l’artista d’Alcoi Antoni Miró , s’inaugura als antics molls del port l’espai d’art de la Base de la Marina de València, emplaçat on fou la seu de l’equip guanyador de la Copa d’Amèrica del 2007 La setmana anterior, unes escultures de Miró exposades al Passeig Marítim van donar lloc a polèmiques perquè s’hi representaven escenes de sexe explícit

Es traslladà a Nova Espanya Formà part de la tripulació del “San Carlos”, paquebot que arribà, el 1769, a San Diego com a suport marítim de l’expedició de Gaspar de Portolà per tal de consolidar la presència espanyola a l’Alta Califòrnia S'integrà a l’expedició del paquebot “San Antonio”, que el 1770 sortí de San Diego, en formar part de l’expedició que cercava el port de Monterey Emmalaltí d’escorbut, i després morí, el 1773

Manà la goleta “Constancia”, amb bandera brasilera, però matriculada a Barcelona, i el 1834 fou empresonat a Montevideo Uruguai es trobava aleshores en guerra amb el Brasil Aconseguí de convèncer el president Rivera per tal de obrir els ports als vaixells espanyols i així es restablí el comerç marítim amb l’Uruguai i la zona Arran del seu èxit, fou rebut triomfalment a Barcelona, on creà una Junta Mercantil per a regularitzar el tràfic de mercaderies peninsulars

Net de Francesc Peris i Mencheta, fill de l’industrial i erudit Artur Sedó i germà d’Alfred Sedó i Peris-Mencheta Continuà l’activitat fabril del seu pare Fou diputat provincial, president del Club Marítim de Barcelona i vicepresident de la Junta de Museus de Barcelona El 1948 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres Durant la seva vida reuní la collecció de llibres de tema cervantí més important del món, actualment integrada a la Biblioteca de Catalunya

Participà en el setge de Gibraltar 1781-83 Acomplí diverses expedicions marítimes, de les quals deixà relats d’interès geogràfic i tècnic Apéndice al Primer Viaje de Magallanes , resultat de l’expedició a l’estret de Magallanes el 1788 Uns quants anys més tard 1792-94 collaborà en la realització de l’atles marítim de l’Amèrica del Sud A desgrat seu, lluità contra els anglesos a la batalla de Trafalgar, durant la qual fou mort

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona RCMB, fou campió de Catalunya en iol de dos amb timoner 1958 Guanyà una medalla de plata en iol de quatre amb timoner 1955 i dues de bronze en outrigger de vuit amb timoner 1957, 1963 al Campionat d’Espanya El seu pare, Jaume Valls Pons, formà part de l’equip del RCMB durant la dècada de 1930 i fou subcampió d’Espanya en out-rigger de vuit amb timoner 1934, 1935

Vinculat al Reial Club Marítim de Barcelona, navegà en monotip de12 peus i fou seleccionat per participar en els Jocs Olímpics de Berlín 1936, però la Guerra Civil li ho impedí Fou campió d’Espanya i de Catalunya en la classe snipe en diverses ocasions L’any 1947, amb la collaboració de Tomàs Moret, posà en servei una embarcació que adquirí una certa notorietat el dingui de 3,5 m, que formà generacions de regatistes a Calella

Membre del Club Nàutic d’Arenys de Mar CNAM, fou campiona de Catalunya en classe vaurien 2001 juntament amb Montserrat Monedero Posteriorment competí en la classe monotip first class 8 als Campionats de Catalunya amb el Club Nàutic El Balís Ja a les files del Reial Club Marítim de Barcelona RCMB seguí competint en classe first class 8 El 2006 obtingué la segona posició en el Trofeu Tanit i l’any següent hi aconseguí la tercera posició

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona, destacà en aconseguir la tercera posició del Gran Premi del RCMB 1970 L’any 1971 guanyà el Campionat de Catalunya i d’Espanya en ET i diverses proves de motonàutica menors Participà en nombroses edicions del Campionat d’Espanya entre els anys setanta i vuitanta i guanyà en la categoria SD catamarà 1976 Per altra banda, en tres ocasions aconseguí el Gran Premi Internacional de València en SD catamarà 1976-78