Resultats de la cerca
Es mostren 2081 resultats
Cusco

Plaça d’Armes de Cusco
© Martin St-Amant
Ciutat
Capital del departament de Cusco, Perú, situada en un altiplà dels Andes orientals, a 3 410 m d’altitud.
L’antiga ciutat inca era dividida en ciutat alta Hanan Qusqu i ciutat baixa Huri Qusqu el conjunt era defensat per un poderós sistema de fortificacions La ciutat actual és de pla irregular, amb carrers estrets i amb graons i molts edificis de clara influència colonial Els barris moderns són a la part baixa És el centre comercial i de comunicacions i nucli industrial de la regió, la qual produeix fruita, llana, pells, cacau i or És un centre turístic important, comunicat amb Lima per la carretera Panamericana, i per ferrocarril amb Molledo, a la costa Té aeroport Centre d’ensenyament superior…
camamilla pudent

Camamilla pudent
Javier Martín (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de tija glabra, de 20 a 50 cm d’alçada, fulles molt dividides i capítols agrupats en corimbe, semblant a la camamilla borda, però que desprèn una forta pudor.
perdiu de mar

Perdiu de mar
Martin Grimm (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de 25 cm, que a l’estiu té les parts superiors brunes, les inferiors ocràcies amb el ventre blanc, la gola groga i limitada per una ratlla negrenca, i la cua molt forcada i negra amb la base blanca.
És insectívora i gregària Habita a l’Àsia central i occidental, el SE d’Europa, la desembocadura del Po, la Camarga, el delta de l’Ebre i Andalusia, i hiverna a Àfrica És ocell de pas a la major part dels Països Catalans
aranya roja

Aranya roja
Gilles San Martin (cc-by-sa-3.0)
Fitopatologia
Aracnologia
Petit àcar, de l’ordre dels àcars, de color roig, fitoparàsit, que ataca diferents vegetals, principalment vinya, arbres fruiters, lleguminoses i plantes ornamentals.
Viu al revers de les fulles, en colònies, les quals solen ésser protegides per una tela sedosa i fina que fabriquen els mateixos àcars d’aquí ve el nom impropi d’ aranya amb que popularment hom els coneix
mosca de l’api

Mosca de l’api
Martin Cooper (cc-by-3.0)
Fitopatologia
Entomologia
Petita mosca (uns 5 mm), de l’ordre dels dípters, de tons daurats, la larva de la qual ataca l’api.
La femella diposita els ous a les fulles, i les larves cucs blancs hi practiquen galeries posteriorment cauen a terra, on es transformen en nimfes, i al cap d’unes tres setmanes apareixen els adults Els tractaments per a combatre-la són fets a base d’èsters fosfòrics
marmota

Marmota (Marmota marmota)
Martin Grimm (cc-by-nc-4.0)
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels rosegadors, de la família dels esciúrids, que atenyen uns 60 cm de longitud total, 20 dels quals corresponen a la cua.
El cos és rodó i aixafat, les orelles petites, les ungles grosses i el pelatge molt espès Són animals excavadors, de règim vegetarià i de costums completament nocturns Fan amagatalls subterranis, on hibernen durant sis mesos Aquest gènere comprèn setze espècies, entre les quals es destaca Marmota marmota , que és l’espècie europea, de pelatge de color gris i groc i que habita als Alps i als Carpats, entre 1500 m i 3000 m, bé que ha estat introduïda en altres zones, com ara els Pirineus, d’on s’extingiren fa entre 10000 i 15000 anys La repoblació, duta a terme els anys quaranta…
Roscelin
Cristianisme
Escolàstic francès.
Canonge, professà a Compiègne, Loches —on fou mestre d’Abelard—, Besançon i Tours, i, segons testimonis de l’època, fou l’iniciador del nominalisme en reduir els universals a flatus vocis , signes verbals arbitràriament establerts per a referir-se a una pluralitat d’individus semblants L’aplicació d’aquesta doctrina a l’àmbit del diví el portà a una interpretació triteista de la Trinitat, per la qual hagué de comparèixer al concili de Soissons 1092
Eugène Freyssinet
Arquitectura
Arquitecte i enginyer llemosí.
Fou capdavanter en la utilització del ciment armat i inventor de la tècnica del ciment precomprimit, destinada a millorar el comportament estàtic de les estructures Augmentà l’elasticitat afegint a l’estructura d’acer una munió de fils o barres metàlliques que comprimeix prèviament el ciment a fi d’evitar les esquerdes un cop l’estructura resisteix el pes definitiu Fou director tècnic d’Entreprises Limousin 1913-28 Projectà ponts, hangars Orly, 1916 i 1944, destruïts per la guerra, pistes d’aeroports, ponts ferroviaris Elorn, 1926-29, molls portuaris, la basílica subterrània de Pius X de…
Louis Lavelle
Filosofia
Filòsof.
Fou capdavanter, amb ERLe Senne, del moviment de la filosofia de l’esperit Escriví De l’être 1927, De l’acte 1937, Du temps et de l’éternité 1945 i De l’âme 1951
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
