Resultats de la cerca
Es mostren 716 resultats
L’Exposició Universal de Barcelona del 1888
La cara i la creu Vista aèria de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, presa des d’un globus ECSA L’Exposició Universal de Barcelona es va celebrar en un moment de baixa conjuntura econòmica, en un any poc adequat per a atreure l’atenció internacional, i la seva preparació va ser tan desastrosa que feia preveure un fracàs Afegim-hi que Barcelona no tenia el nivell de les ciutats que havien organitzat les exposicions universals Malgrat aquestes circumstàncies tan desfavorables, l’Exposició resultà un èxit relatiu, especialment per a la moral i l’amor propi dels barcelonins i catalans La…
planxa

Planxa de vapor
© fototeca.cat
Tecnologia
Estri consistent en una peça metàl·lica molt llisa per sota i amb una nansa a la part superior per on s’agafa, que convenientment escalfada serveix per a planxar la roba, allisant-la sobre una post.
L’escalfament fet abans per contacte amb una font de calor fogó, forn, etc o bé tot cremant-hi carbó a l’interior, actualment es fa mitjançant una resistència elèctrica En aquest cas la planxa anomenada planxa elèctrica duu normalment un termòstat i un selector de temperatures manual per a regular la temperatura segons la mena de teixit a planxar Algunes dites planxes de vapor duen, a més, un dipòsit d’aigua, la qual, vaporitzada, humiteja la roba en el moment de planxar-la
grapa

Grapes de grapadora de papers
© MPG
Tecnologia
Tija metàl·lica doblegada pels caps que hom clava (mitjançant un martell o una engrapadora) per a unir o assegurar la unió d’una post esberlada, uns papers, la roba d’un entapissat o d’altres objectes.
energia eòlica
Parc eòlic del cap de Villano, a la mar Atlàntica, província de la Corunya, Galícia
© M. Pujol i R. Poyato
Tecnologia energètica
Energia
Energia del vent que pot ésser transformada en treball o electricitat mitjançant un aerogenerador.
Independentment de la utilització de l’energia del vent per fer moure vaixells de vela, l’energia eòlica és una de les fonts d’energia més antigues explotades per l’home Els perses, 200 anys aC, utilitzaven molins de vent d’eix vertical per moure les moles de pedra de moldre el blat, que foren molt utilitzades a tot Europa a partir del segle III Als Països Baixos, fins al principi del segle X, hom utilitzava molins de vent per al drenatge dels pòlders i a Anglaterra, a partir del segle VI, hom els utilitzà per a moure màquines industrials fins a l’adveniment de la màquina de vapor Els molins…
bronze
Art
Tecnologia
Aliatge de coure i estany que conté d’un 8 a un 40% d’aquest darrer, sovint amb petites proporcions d’altres elements.
Des de temps antics hom ha considerat impròpiament com a bronze diversos aliatges de coure i d’altres metalls bronze 2 El bronze, com a aliatge de coure i estany, és emprat des de temps prehistòrics D’obtenció, preparació i elaboració fàcils, de natura poc afectada per la corrosió, d’una gran sonoritat i bon poliment, amb unes característiques tecnològiques que el fan molt adequat per a l’emmotllament de fosa, fou emprat per a substituir la pedra, l’os o la fusta en aquells estris que, com les armes, havien d’ésser resistens A poc a poc, a mesura que s’abaratí, hom l’emprà per a eines de…
balança de torsió
Física
Dinamòmetre de torsió, basat en la deformació de dues molles espirals o en la deformació per torsió d’una cinta metàl·lica, sota l’acció del moment del pes del cos aplicat a l’extrem d’un canastró.
La balança presenta una escala circular degudament mesurada en càrregues, corresponents a diversos angles de torsió, tots ells dins la regió en què el sistema que es deforma té un comportament perfectament elàstic Un ajust de zero, indicat per la coincidència amb el zero de l’escala de dos índexs, fix l’un i solidari al canastró l’altre, deixa la balança en condicions de funcionament En carregar la balança, l’índex mòbil es desplaça juntament amb tot el canastró Hom obté el valor de la mesura donant una torsió contrària a una de les molles o a un dels extrems de la cinta fent girar el punt de…
paleta
Estri que consisteix en una planxa metàl·lica rodonenca, generalment bombada al centre i proveïda d’un mànec llarg, també metàl·lic, i que serveix per a remenar el caliu d’un braser, per a treure’n la cendra, etc.
camisa
Electrònica i informàtica
Funda de xarxa metàl.lica o de cotó impregnada d’una mescla d’òxids de tori, de zirconi i de ceri amb què hom envolta un flam per tal que, en posar-se incandescent, n’augmenti la força lluminosa.
És anomenada també camiseta
colradura
Pintura
Vernís transparent tenyit de color groguenc que, aplicat al damunt d’una superfície metàl·lica brunyida o mat d’estany, argent, alumini, acer o de qualsevol altre metall de color similar, els acoloreix de manera que semblin d’or.
El procediment és conegut des de l’època del romànic, en què, per imitar els frontals d’or autèntic, estanyaven els de fusta i hi aplicaven colradura per obtenir un aspecte similar
perfil
Tecnologia
Barra metàl·lica, generalment d’acer o d’alumini, de perfil especial (hom exclou d’aquesta denominació les de secció circular, quadrada i rectangular) i de secció constant, obtinguda generalment per laminatge, però també per extrusió o per estiratge.
Ultra els perfils angulars i els anomenats I o doble T, T, U i Z la secció dels quals recorda el perfil d’aquestes lletres, existeixen una gran quantitat de perfils especials, que poden ésser de seccions molt complexes, com ara els d’alumini destinats a marcs de portes i finestres tancaments metàllics , els passamans de barana, elements decoratius, etc Les característiques dels perfils són normalitzades, des del nom, material i dimensions, fins al pes per unitat de longitud, els moments d’inèrcia, etc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina