Resultats de la cerca
Es mostren 2826 resultats
L’Atlàntida Centre d’Arts Escèniques d’Osona
Complex cultural de la ciutat de Vic.
És situat a l’est de la ciutat a prop de la riba esquerra del Méder, passades les antigues adoberies del Pont de Queralt, entre els barris dels Caputxins i de l’Horta Vermella, zona de nova urbanització i rehabilitació Té l’origen en el tancament de l’antic teatre de l’Atlàntida del carrer sant Fidel 2002, al qual substitueix en un edifici amb molta més capacitat i possibilitats El projecte, impulsat per l’ajuntament, fou encarregat a l’estudi de Josep Llinàs Des del punt de vista arquitectònic, destaquen la planta en espiral, la dimensió eminentment en horitzontal, el joc de volums i les…
Fidel Bofill i Bosch
Pintura
Pintor, ceramista, escriptor i promotor cultural.
Format a Vic, conreà inicialment un paisatgisme impressionista amb el qual recreà l’estil dels pintors postmodernistes catalans Installat a Barcelona, on freqüentà el Reial Cercle Artístic, derivà vers l’informalisme i l’abstracció, tendència que es reflectí sobretot en la seva obra de ceràmica Exposà regularment a l’estranger, i visqué durant una desena d’anys a Creta i en retornar 2008 s’establí a Vilanova de Sau Afectat d’una esclerosi lateral amiotròfica, a conseqüència de la qual patí greus limitacions, continuà treballant Més enllà de la pintura, mantingué una gran activitat cultural,…
Virgil Thomson
Música
Compositor i crític nord-americà.
Estudià música a la Universitat de Harvard i, en 1921-22, a l’Escola Normal de Música de París, on fou alumne d’orgue de Nadia Boulanger, de la qual també rebé classes particulars de contrapunt A la capital francesa conegué Jean Cocteau i el Grup dels Sis, a més d’E Satie, que influí en l’evolució del seu estil De nou als Estats Units el 1922, completà els seus estudis i tocà l’orgue a la King’s Chapel de Boston Entre el 1925 i el 1940 visqué una altra vegada a París Durant aquest segon període parisenc conegué la novellista i poetessa Gertrude Stein, que escriví el llibret de dues òperes de…
Xavier Boliart i Ponsa
Música
Compositor i professor català.
Vida Format a l’Escola de Música de Barcelona, fou deixeble dels mestres Alfonso, Poch, Pich, Gibert, Zamacois i Massià Més tard estudià instrumentació i composició amb Manuel Oltra, direcció amb Joan Pich i Santasusana i pedagodia amb Maria Cateura Professor de solfeig i teoria a l’Escola de Música de Barcelona, el 1980 hi obtingué la càtedra d’harmonia Ha compost una obra àmplia que inclou música per a instrument solista, per a conjunts instrumentals i també per a orquestra La música per a cobla ocupa un lloc destacat en el seu catàleg compositiu Obra Solo Dotze preludis per a piano 1984…
Escola de Viena
Música
Nom amb què és conegut el grup de compositors format per Franz Joseph Haydn, Wolfang Amadeus Mozart i Ludwig van Beethoven.
L’any 1961, en el Congrés de Musicologia de Nova York, es definí el terme Classicisme com la sèrie de trets característics compartits per la música d’aquests compositors Tot i que cap dels tres compositors esmentats no nasqué a Viena, el fet que les seves carreres es desenvolupessin molt sovint a la capital austríaca feu que la musicologia moderna acabés batejant l’escola amb el nom d’aquesta ciutat La creació, al principi del segle XX, de l’anomenada Segona Escola de Viena , d’A Schönberg, A Berg i A Webern, és la causa que sovint se l’anomeni Primera Escola de Viena Els seus inicis se solen…
Sturm und Drang
Música
Corrent estètic del Classicismeprovinent de la literatura alemanya al qual molts musicòlegs adscriuen algunes manifestacions romàntiques, com l’expressió vigorosa, i fins i tot violenta, de les emocions.
El nom és pres del títol d’un Schauspiel de F Maximilian Klinger escrit el 1776 la seva traducció literal seria ’tempesta i impuls', que AW Schlegel emprà per a definir la intencionalitat estètica d’unes obres literàries de JW Goethe i del seu cercle d’amistats Si bé sembla que l’origen de l’expressió prové de l’irracionalisme religiós de JK Lavater, les ciències literàries se l’han fet seva per a agrupar una sèrie d’escriptors, com JG Herder, Goethe, JH Merck, JMR Lenz, FM Klinger i F Müller, entre d’altres, que mantingueren una posició crítica respecte a la Illustració oficial…
Les Luthiers
Grup musical i humorístic argentí fundat el 1967.
Té l’origen en les agrupacions musicals i teatrals universitàries de Buenos Aires, de les quals formaven part els fundadors A partir de diverses actuacions musicals i paròdiques a mitjan dècada de 1960 Cantata Laxatón , es consolidà un grup estable que adoptà inicialment el nom de I Musicisti El 1967 estrenà l’espectacle IMYLOH I Musicisti y las óperas históricas , però, a causa de les desavinences entre els membres del grup, quatre dels integrants Gerardo Masana, Daniel Rabinovich, Marcos Mundstock i Jorge Maronna l’abandonaren i fundaren Les Luthiers, als quals s…
Jaume Padrós i Montoriol
Música
Compositor i pianista.
És germà del pianista David Padrós Feu estudis a Igualada amb Joan Just i a l’Escolania de Montserrat amb David Pujol, i posteriorment estudià piano amb Alícia de Larrocha i Frank Marshall i composició amb Cristòfor Taltabull i Josep Barberà Gràcies a Taltabull, entrà en contacte amb els corrents musicals més innovadors, fet que fou decisiu en la seva carrera compositiva i pianística Fou pioner en la interpretació, com a pianista, d’obres dels autors de l’anomenada Segona Escola de Viena —A Schönberg, A Webern i A Berg— als Països Catalans i a l’Estat espanyol Fou professor de l…
,
audició
Música
Recital de versos o de cant realitzat en públic.
El terme també pot referir-se a un concert musical Bibliografia Complement bibliogràfic Martín i Rovira, Ezequiel Cicle de conferències musicals amb audició de piano , Institut de Cultura, Biblioteca Popular per la Dona, Barcelona 1912-1915 Riera i Pujal, Carles Sons en el temps , Fundació "La Caixa", Barcelona 1992 Vilar i Torrens, Josep Maria Recursos per aprendre a escoltar la música , Associació de Mestres Rosa Sensat, Barcelona 1994 Escalas i Llimona, Romà Galofré i Mora, Francesca Riera i Pujal, Carles Audició musical 1 forma i color a la música , Dinsic Publicacions,…
Quim Tarrida
Art
Artista multimèdia d’estètica neopop però també amb un pes específic del llegat de l’art conceptual.
S'inicià en el camp del dibuix i del còmic a mitjan dècada de 1980 creant un univers propi Parallelament ha desenvolupat la seva carrera professional com a director creatiu i d’art en agències de publicitat, estudis de disseny i comunicació interactiva En els últims temps, part del seu treball s’ha realitzat amb relació a l’art sonor, la música contemporània i la performance En aquest sentit, en destaquen els concerts en els quals incorpora joguines electròniques musicals
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina