Resultats de la cerca
Es mostren 3083 resultats
labiades
Botànica
Família de tubiflores de tiges tetràgones amb fulles simples oposades, de flors zigomorfes, típicament bilabiades i amb quatre estams didínams, i de fruits en tetraqueni.
Comprèn unes 3 000 espècies herbàcies o fruticoses pròpies de països temperats i càlids Labiades més destacades Ajuga chamaepitys herba felera Ajuga iva iva Ajuga raptans búgula Ballota hirsuta malrubí hirsut Ballota nigra malrubí negre , malrubí pudent Dracocephalum sp dracocèfal Glechoma hederaceum heura de terra Hyssopus officinalis hisop sajolida borda Lamium album ortiga morta Lamium amplexicaule peu de gall Lavandula angustifolia espígolver, lavanda Lavandula dentata espígol dentat Lavandula latifolia espígol mascle, barballó Lavandula pedunculata tamborino Lavandula…
psilomelana
Mineralogia i petrografia
Mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic.
Es presenta en masses El seu color és negre o gris fosc té una duresa de 5-6 i una densitat de 4,71 És opaca, amb un esclat metàllic La psilomelana és un mineral secundari format en condicions de pressió i temperatura normals Abunda a la península Ibèrica
thortveitita
Mineralogia i petrografia
Silicat d’escandi i itri, (Sc,Y)2(Si2O7).
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic, en cristalls prismàtics, de vegades de grans dimensions Estructuralment pertany al grup dels sorosilicats Té una duresa de 3,6 És de color verd fosc a negre Els principals jaciments són a les pegmatites granítiques d’Ireland Noruega i Befanamo Madagascar
Jinete: revista de la hípica española
Hípica
Publicacions periòdiques
Revista d’hípica publicada a Barcelona entre el 1961 i els primers anys setanta.
Informava sobre competicions i concursos hípics d’Espanya, torneigs de polo, escoles d’equitació i picadors de l’Estat De periodicitat irregular, se’n publicaren més de 60 números Era escrita en castellà i era illustrada amb fotografies en blanc i negre El seu director fou Valentín Popescu
Elena Hitos Rodríguez
Altres esports de combat
Karateka.
Cinturó negre Competí representant el Club Kihon de l’Hospitalet de Llobregat Es proclamà campiona de Catalunya de karate en l’especialitat goju-ryu kata sènior en dues ocasions 2010, 2011 Formà part de la selecció espanyola que competí al Campionat del Món de karate goju-ryu 2010
Ricardo Cánovas Linares
Altres esports de combat
Karateka.
Cinturó negre, el 1982 integrà l’equip estatal que disputà el Campionat d’Europa Fou també preparador físic de la selecció catalana de judo 1982-87 Llicenciat en medicina i cirurgia, és membre de la National Academy of Sport Medicine of USA Ha publicat Entrenamiento de alta intensidad 2008
Daniel Buendía Jiménez
Judo
Judoka.
Fou subcampió d’Espanya en les categories cadet i sub-20, i campió de Catalunya de kyus en categoria sènior, cadet, sub-20 i sub-23 Formà part de la selecció estatal en les categories cadet, sub-20 i sub-23 Aconseguí el grau de cinturó negre segon dan
hornblenda
Mineralogia i petrografia
Aluminosilicat molt complex, (Ca,Na,K)2 - 3 (Mg,Fe,Fe+ 3,Al)5 Si6(Si,Al)2 O2 2(OH,F)2
.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic L’hàbit és prismàtic, de secció transversa hexagonal, i també en masses i grans irregulars De color verd, marró fosc o negre i esclat de vidre, té una duresa 6 i una densitat 3,3-4 Pertany al grup dels amfíbols
Les tefromelatàcies
Un dels líquens silicícoles més freqüents al nostre país és Tephromela atra En la fotografia en veiem els tallus, gairebé blancs, amb la superfície granulosa i els típics apotecis lecanorins amb el marge del color del tallus i prominents Néstor L Hladun El gènere Tephromela , recentment segregat del gran gènere Lecanora , és principalment representat per T atra , un liquen crustaci gairebé blanc, verrucoso-areolat, amb apotecis 0,3-3 mm més o menys prominents, de disc negre, amb un marge tallí blanc ben visible L’himeni i l’hipoteci presenten un característic color porpra, i els…
la Ciutadella de València
Militar
Fortalesa militar feta construir per Felip V el 1708, un cop presa la ciutat, sobre la derruïda Casa d’Armes.
Fou presó militar dels partidaris del rei arxiduc Carles III, dels francesos el 1809, i dels liberals, els absolutistes i els carlins durant el s XIX Fou enderrocada el 1901 la làpida que en commemorava la construcció per Felip V, de marbre negre, havia estat destruïda pels valencians el 1808
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina