Un dels líquens silicícoles més freqüents al nostre país és Tephromela atra. En la fotografia en veiem els tal·lus, gairebé blancs, amb la superfície granulosa i els típics apotecis lecanorins (amb el marge del color del tal·lus) i prominents.
Néstor L. Hladun.
El gènere Tephromela, recentment segregat del gran gènere Lecanora, és principalment representat per T. atra, un liquen crustaci gairebé blanc, verrucoso-areolat, amb apotecis (0,3-3 mm) més o menys prominents, de disc negre, amb un marge tal·lí blanc ben visible. L’himeni i l’hipoteci presenten un característic color porpra, i els ascs, amb un gran tolus amiloide, mostra una zona axial cònica i estreta, i una petita cambra ocular. Les paràfisis són gruixudes i no ramificades i les espores (10-14 per 5-8 µm), unicel·lulars i hialines. De gran amplitud ecològica, però exigent de nitrats, sembla preferir les roques silícies, des de la zona supralitoral a gairebé 2000 m, però també pot viure sobre escorces, en indrets des de montans fins a subalpins i, força més rarament, sobre roques calcàries. T. armeniaca, de tal·lus fissurato-areolat, de color groguenc més o menys bru vermellós, C+ carmí, limitat per un hipotal·lus negre, amb apotecis també negres, lecideïns, és pròpia de les roques silícies dels estatges subalpí i alpí dels Pirineus. Hom ha esmentat també T. grumosa, de tal·lus amb soralis ben delimitats, blavosos, i apotecis sovint absents, d’alta muntanya.