Resultats de la cerca
Es mostren 13637 resultats
Calamata
Ciutat
Ciutat del Peloponès, capital del nomós de Messènia, Grècia, situada al fons del golf de Messènia.
Important centre agrícola olives, fruites, cereals, amb algunes indústries agroalimentàries i tèxtils seda Aeroport internacional Conserva el castell franc dels Villehardouin 1208 i remarcables esglésies bizantines segles X-XII La ciutat adquirí significació amb l’arribada dels francs al principat d’Acaia i esdevingué feu dels Villehardouin el 1206 Passà posteriorment als angevins i als florentins Acciaiuoli, i formà part del despotat bizantí de Mistràs 1425 Conquerida pels otomans el 1459, passà a domini venecià 1685-1715 Fou incendiada per Ibrahim Paixà durant els inicis de la guerra d’…
Tartu

Ciutat vella de Tartu (Estònia)
© Jaak Nilson / Oficina de Turisme d’Estònia
Ciutat
Ciutat d’Estònia, a la riba de l’Ema.
Centre cultural i comercial, té indústries mecàniques, maquinària agrícola i de precisió Port fluvial i nus de comunicacions important Té universitat, creada el 1632 Fundada al s XI per Jaroslav de Novgorod, romangué en poder de l’orde Teutònic del 1224 al 1258 i fou un important centre comercial de la Hansa Passà alternativament a mans de Polònia i Suècia, fins que, sota Pere el Gran 1704, passà a Rússia El 1920 hi fou signat el tractat de Tartu que reconeixia la independència d’Estònia el 1940 fou annexada novament a l’URSS, fins l’any 1991, en el qual Estònia recuperà la independència…
baronia de Bellpuig
Geografia històrica
Jurisdicció feudal que comprenia la vila de Bellpuig, concedida el 1139 pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona a Berenguer-Arnau d’Anglesola, senyor de Verdú.
El 1386, en morir el darrer baró de Bellpuig, de la família Anglesola, la baronia passà a la seva germana Beatriu, muller del vescomte Hug Folc de Cardona El 1400 Hug de Cardona Anglesola, segon fill del primer comte de Cardona, heretà la baronia El seu net, Ramon de Cardona i de Requesens, que fou virrei de Nàpols, esdevingué duc de Somma els seus successors esdevingueren també, per enllaç matrimonial, comtes de Palamós i ducs de Sessa, amb el cognom de Fernández de Córdoba Cardona Anglesola El 1768 passà als Osorio de Moscoso, comtes d’Altamira, més tard als Ruiz de Arana, i el 1917 als…
Josep Maria Massià i Vidiella
Cristianisme
Prelat.
Franciscà 1831, després de l’exclaustració es traslladà a Itàlia 1835 i el 1838 fou ordenat Després de predicar ale Estats Pontificis, el Piemont i Sardenya, el 1853 s'embarcà a Barcelona cap al continent americà De Valparaíso passà a El Callao i després a Lima, on fou comissari general de l’orde al Perú i a l’Equador 1854-1874 Oposat al govern liberal del Perú, el 1874 fou desterrat, i passà a l’Equador, on fou nomenat bisbe de Loja 1876, diòcesi que presidí, després d’una altra interrupció, del 1877 al 1895 El 1909 en fou incoat el procés de beatificació, que tanmateix no prosperà
Joan Luís i Pérez
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià a Tortosa i a Roma Ordenat de sacerdot 1890, des del 1891 ocupà la càtedra de dret públic a la Universitat Pontifícia de Tarragona El 1903 passà com a canonge a Múrcia, on fundà i dirigí el diari La Verdad , i el 1907 a València, on dirigí el diari La Voz Ací esdevingué amic i collaborador de l’arquebisbe Guisasola, que el 1914 el cridà a Toledo, d’on fou consagrat bisbe auxiliar el 1915 El 1921 passà a regir la diòcesi d’Oviedo Pius IX el designà consiliari nacional d’Acció Catòlica el 1932 És autor d’obres de dret i d’escrits de caire social
Simon Johnson
Música
Director de cor anglès.
Estudià a París amb Nadia Boulanger S'inicià també com a pianista, però aviat se centrà en la direcció coral Director musical de la King's School, posteriorment passà a la universitat de Reading, on fou fundador i director 1966-72 del Reading Bach Choir Posteriorment fou director assistent del Philarmonia Chorus 19750-80, una de les institucions corals més importants de la Gran Bretanya , i posteriorment passà a l' Orfeó Català , que dirigí de 1983 a 1988 Des de la seva fundació 1986 fou director musical de la Hereford Summer School, i en tornar de Barcelona s’incorporà com a professor a la…
gasa de volta
Indústria tèxtil
Lligat destinat a evitar que els teixits de gasa es destriïn en lliscar els fils d’ordit i de trama els uns sobre els altres.
La contextura de la gasa de volta simple o de mitja volta és constituïda per grups de dos fils d’ordit, un dels quals passa sempre per sota de les passades de trama, mentre que l’altre hi passa sempre per sobre Entre cada dues passades, tots dos fils s’entortolligen i fan mitja volta, una vegada en un sentit i una vegada en l’altre Aquest lligat simple és la base de molts lligats de gasa llavorada, que hom obté combinant-lo amb uns altres lligats i agrupant més de dos fils d’ordit de maneres diverses Hi ha també la gasa de volta entera
teixó

Teixó comú
Chris P. (cc-by-3.0)
Mastologia
Nom donat a diversos mamífers carnívors de la família dels mustèlids que pertanyen als gèneres Meles, Arctonyx, Mydaus, Suillotaxus, Taxidea i Melogale.
Són animals d’alimentació omnívora, amb el cos massís, la cua i les potes curtes, i tenen els dits, que utilitzen per a l’excavació, proveïts d’ungles fortes De distribució europea, asiàtica i nord-americana, l’únic que és present als Països Catalans és el teixó comú Meles meles , de distribució europea i asiàtica, que passa dels 50cm de longitud total, amb el pèl poc espès, negrós i amb taques blanques en algunes zones del cos, de costums bàsicament nocturns, que excava caus dins els quals passa l’hivern a les latituds més fredes S'alimenta d’animals fins i tot de…
ducat d’Almassà
Història
Títol concedit probablement al noble aragonès Bernardo Abarca de Bolea y Ornes, tercer marquès de Las Torres, el qual ja l’ostentava el 1698.
Els senyors de Maella Terra Alta duien, des de l’edat mitjana, el nom d’Almassà, designació que té també Vilanova d'Almassà , poble de la jurisdicció de Maella al s XV posseïen aquesta senyoria els Peres d’Almassà Miquel Peres d’Almassà, senyor de Maella i, també, de Botorrita, a Aragó, mort el 1515, fou secretari de Ferran II de Catalunya-Aragó, dels quals passà als marquesos de Las Torres El títol de duc d’Almassà fou el dels primogènits dels comtes d’Aranda passà, al s XIX, a la casa ducal d’Híjar La grandesa d’Espanya li fou reconeguda el 1915
Francisco de Melo de Portugal y Castro
Història
Militar
Militar portuguès.
De família noble, passà a la cort de Felip IV de Castella, que el creà comte d’Assumar 1630 Fou membre del consell de Portugal, ambaixador a Roma i a Viena i virrei de Sicília 1639-41 En esclatar l’aixecament de Portugal contra Felip IV, es mantingué fidel a aquest, que el recompensà amb els marquesats de Vellisca 1646 i de La Laguna 1648 i li confià el govern de Flandes 1641-44 i la lloctinència de la zona ocupada de Catalunya 1645, tot i la seva ineficàcia a la derrota de Rocroy 1643 Aviat fou substituït, i passà a Aragó, on fou lloctinent 1647-49
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina