Resultats de la cerca
Es mostren 5472 resultats
Jaume Pujol i Santpol
Cronologia
Història
Historiografia catalana
Cronista.
Estudià retòrica i filosofia, fou notari públic de Mallorca 1621, escrivà de Baltasar de Borja i de Juan de Santander, i arxiver perpetu de Palma 1644 Deixà inèdites unes Memòries diàries del 1612 al 1647, on trobem notícies de caràcter civil, amb predomini de les que fan referència a esdeveniments luctuosos Àlvar Campaner i Guillem Terrassa se’n serviren per a les seves obres històriques
,
confraria de pescadors
Pesca
Dret marítim
Entitat de dret públic que agrupa les persones dedicades a la pesca marítima; és coneguda també com a pòsit de pescadors o pòsit marítim.
Les seves finalitats són, principalment, l’assessorament de l’administració en tot allò que fa referència a la pesca en la mar i la collaboració amb l’Institut Social de la Marina en la gestió de la seguretat social dels pescadors Sense ànim de lucre i en nom i a benefici dels seus confrares, comercialitza les captures de peix mitjançant subhastes públiques a la baixa
Programa Integrat Mediterrani
Economia
Conjunt de programes de política regional (1985) de la Comunitat Europea (de deu estats), destinat a modernitzar les economies de les regions mediterrànies, afectades per la concurrència d’Espanya i Portugal, en la nova ampliació a dotze estats.
Amb vigència de 1986 a 1992, els programes, amb un pressupost de 4 100 milions d’ecus, més 2 500 suplementaris de préstecs del BEI, comprenen tot Grècia, més de la meitat meridional d’Itàlia i tot el sud de França El caràcter integrat fa referència a la participació de totes les administracions públiques i al tractament conjunt de totes les necessitats sectorials, prioritzades
Sant Martí d’Arestui (Llavorsí)
Art romànic
Malauradament no podem aportar noves dades sobre la vila d’Arestui que les conegudes sobre el seu castell, documentat des de l’any 1296 L’església de Sant Martí d’Arestui, tradicionalment sufragània de Baiasca, devia mantenir encara el seu edifici primitiu l’any 1758, quan el visitador el descriu sense sagristia i amb un campanar “ a lo antiguo ”, fent referència al seu campanar d’espadanya
Santa Constança (Clariana de Cardener)
Art romànic
Tot i que cal suposar que aquesta església té els seus orígens en l’època alt-medieval, no hem pogut trobar cap notícia que hi faci referència Cal fer memòria només, que d’aquest edifici sortí cap al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona la Santa Cena , pintura damunt taula de Jaume Ferrer Actualment té culte una vegada l’any i depèn de la parròquia de Linya
Sant Felix de Prats de Sornian
L’església parroquial de Sant Felix ocupa la zona baixa del poble de Prats L’edifici actual no conserva traces de l’església romànica, de la qual hi ha una primera referència de l’any 1259 L’any 1334 Blai Perer, d’Illa, va fer un llegat a l’esmentada església i també a les altres dues esglésies del terme parroquial, Sant Cugat i Sant Sernin
exogàmia
Etnologia
Regla que estableix l’obligació de contreure matrimoni amb persones que no siguin del propi clan, etc.
Oposada a l'endogàmia, l’exogàmia és una estratègia dels grups socials per a establir aliances amb altres grups i així reforçar la pròpia seguretat Sovint hom l’associa amb la prohibició de l'incest, però cal remarcar que l’exogàmia només s’oposa a la relació matrimonial entre individus d’un parentiu determinat, però no fa referència a llurs possibles relacions sexuals extraconjugals
dirge
Música
Cant funerari o música vinculada a una cerimònia fúnebre.
Hom emprà també aquest terme per a designar una obra escrita a la memòria d’una persona difunta Forma típicament anglesa, el seu nom és una deformació del llatí dirige , primer mot de l’antífona Dirige, Domine Deus meus , que obre l’ofici de difunts En llenguatge parlat s’utilitza en sentit pejoratiu tot fent referència a una música lenta, depriment o d’enterrament
périgourdine
Música
Dansa i cançó popular francesa, de tempo viu, escrita usualment en compàs de 3/8 o 6/8.
El terme prové del mot occità perigordina o perigordiana , en referència al Périgord, comarca nord-oriental d’Aquitània, Occitània, d’on procedeix la dansa Presenta semblances amb el passepied Al segle XVIII, era utilitzada com a dansa de cloenda en els balls En la tercera escena del primer acte de Rigoletto , de G Verdi, es troba l’exemple més famós d’aquesta dansa en la música culta
escala de Fujita
Meteorologia
Escala per a la classificació de la intensitat dels tornados.
Els valors de la intensitat del vent en aquesta escala són F0 60-117 km/h F1 118-181 km/h F2 182-250 km/h F3 251-320 km/h F4 321-420 km/h F5 421-520 km/h En l’escala de Fujita també es fa referència als efectes i els danys que cal esperar per a cada grau d’intensitat del tornado
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina