Resultats de la cerca

Situació Absis romànic incorporat, amb altres elements de la mateixa època, en aquesta església de Sant Vicenç de Viladasens, refeta al segle XVIII F Tur L’església parroquial de Sant Vicenç és emplaçada al centre de la població de Viladasens La carretera que hi mena surt de la que va de Medinyà a Torroella de Montgrí, un cop passat Cervià de Ter Mapa L39-12296 Situació 31TDG944606 MLlC-JAA Història L’església parroquial de Viladasens és esmentada en un document del 1046 Es tracta de la venda d’un alou situat dins la parròquia de Viladasens feta pels esposos Silvi i Adalès a Seguer Onofret i…

Situació Vista de la portada de l’església, únic element romànic que es reaprofità en la construcció del nou temple al segle XVIII ECSA - J Cruanyes i LI Claver L’església és la parroquial del poble de Sant Pere de Riudebitlles Mapa 35-16419 Situació 31TCF918901 La població es troba a 9 km de Sant Sadurní d’Anoia L’església és enclavada dins el nucli urbà, a la zona antiga MCV Història EI topònim Riudebitlles és documentat des de l’any 917 De l’església, no en tenim notícies fins al segle XI L’església de Sant Pere apareix estretament vinculada a la fundació d’un priorat benedictí al lloc de…

Situació Vista de l’exterior de l’església des del costat sud-est, amb la capçalera a primer terme A Martí L’església de Sant Vicenç centra el petit nucli del poble de Sallent, de cases disseminades, el qual és situat a la riba dreta i a poca distància del Ser, aigües avall de Santa Pau, en un indret on el riu passa enfonsat formant petites cascades i engorjats, on rep la riera de Samariu Mapa 295M781 Situació 31TDG682672 El poble de Sallent es troba al quilòmetre 13 de la carretera d’Olot a Banyoles per Santa Pau i Mieres, a 4 km de Santa Pau JVV-ANM Història L’origen de l’església de Sant…

Les inversions tèrmiques constitueixen un fre al moviment d’ascens de l’aire a causa de la seva gran estabilitat A la base de les inversions s’acumulen vapor d’aigua i partícules en suspensió procedents de les capes inferiors, que poden formar aquests núvols si la humitat arriba al 100% Els cims d’aquests núvols se situen generalment a la base de la capa d’inversió i s’hi endinsen lleugerament si l’empenta dels moviments verticals que formen el núvol ho permet, amb la qual cosa donen un aspecte de relleu als cims nuvolosos

S’hi distingeixen dues subunitats de relleu La septentrional és formada per les serres de Sant Julià del Mont 909 m, del Corb 936 m, de Finestres 1027 m i de Rocacorba 992 m La meridional la formen, a l’W, els cingles d’Aiats i de Cabrera 1312 m, l’altiplà del Cabrerès, Caselles 1143 m i Tavertet 1126 m, al Collsacabra mentre que a l’E hi ha l’estany de Banyoles Hi predominen les roques calcàries i la pluviositat és elevada Les aigües de les seves rieres són tributàries del Ter i del Fluvià

És delimitat per objectes físics, tant artificials parets, edificis, carrers, etc com naturals vegetació, relleu, etc, que enclouen i circumden una sèrie d’altres elements que formen part del mateix camp, com poden ésser els mobles, estris, etc, a l’interior de l’arquitectura, fins a les façanes dels edificis, obres d’enginyeria viària, senyalitzacions, etc, en el disseny urbà i en el rural o territorial L’ambient és el resultat del control d’aquests elements integrants del camp visual Els problemes i les tècniques d’aquest control són l’objecte de l’anomenat disseny ambiental

La temporada 1960-61 ingressà a l’equip amateur del Futbol Club Barcelona Jugava de lateral i milità al Comtal 1962-68, l’Sporting de Gijón 1968-69 i la Unió Esportiva Sant Andreu 1969-72 En retirar-se passà a exercir de massatgista al Futbol Club Barcelona i la temporada 1973-74 s’incorporà al primer equip, agafant el relleu del seu pare També fou massatgista de la selecció estatal 1974-90 i arribà a ser present en quatre Copes del Món L’estiu del 2006 es jubilà i al setembre d’aquell any rebé un calorós homenatge al Camp Nou

S’inicià l’any 1939 a l’escola de vol sense motor del Prat de Llobregat Feu nombrosos llançaments de vol i el 1943 aconseguí el títol de pilot a l’Aeroclub de Barcelona Fou un dels fundadors de l’Aeroclub de Sabadell i perfeccionà els seus coneixements al costat de José Luis Aresti El 1951 prengué el relleu en la direcció de l’escola de vol Al principi dels anys cinquanta debutà a la Volta a Espanya i el 1955, a la Volta Aèria a Catalunya El 1968 fou nombrat director de l’escola de pilots de l’Aeroclub de Girona

Especialista de crol en proves de velocitat i membre del Club Natació Sabadell, rebé la consideració d’esportista d’alt nivell Assolí cinc Campionats d’Espanya júnior 100 m lliure 2001, 2002, 200 m lliure 2001, 2002 i 400 m lliure 2001 Fou campió absolut de Catalunya de relleus 4 × 200 m lliure 2006 i tres vegades campió absolut d’Espanya d’aquest mateix relleu dos cops a l’hivern 2005, 2006 i un cop a l’estiu 2005 Fou quaranta-tres vegades internacional en categoria júnior 2001-04 i participà en els Campionats d’Europa 2002