Situació
Absis romànic incorporat, amb altres elements de la mateixa època, en aquesta església de Sant Vicenç de Viladasens, refeta al segle XVIII.
F. Tur
L’església parroquial de Sant Vicenç és emplaçada al centre de la població de Viladasens. La carretera que hi mena surt de la que va de Medinyà a Torroella de Montgrí, un cop passat Cervià de Ter.
Mapa: L39-12(296). Situació: 31TDG944606. (MLlC-JAA)
Història
L’església parroquial de Viladasens és esmentada en un document del 1046. Es tracta de la venda d’un alou situat dins la parròquia de Viladasens feta pels esposos Silvi i Adalès a Seguer Onofret i Bremon Ramon. D’altra banda l’“ecclesiam Vilam de Asinis” és una de les que restituí la comtessa Ermessenda al bisbe de Girona, l’any 1058. Tenim diverses notícies del segle XII, entre les quals podem destacar la compra que féu Pere, clergue de “Sancti Vicentii de Villa Asinorum”, d’una vila situada en aquesta parròquia, l’any 1181.
Ja iniciat el segle XIII, consta la intervenció del cavaller Bernat de Foixà tenint pel bisbe el delme de Sant Vicenç de Viladasens.
L’any 1320 el bisbe Pere de Rocabertí signà a l’Almoina del Pa de la seu uns delmes a Viladasens i a altres llocs. El 1382 el bisbe Bertran de Mont-rodon amortitzà a cens de 50 sous una tercera part d’aquest delme a Jaume de Soler, prepòsit de l’esmentada Almoina, que havia estat comprat a Dalmau Otger juntament amb la casa de la Móra, d’aquest mateix terme. L’any 1388 el bisbe Berenguer d’Anglesola amortitzà a cens de 25 sous un terç del delme de Viladasens, ja que els administradors de l’Almoina del Pa de la seu el compraren a Bernat de Santmiquel, donzell de Corçà, per 8 000 sous; el seu valor es calculava en 10 o 12 lliures.
L’església parroquial de Sant Vicenç de Viladasens figura en les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280, en les relacions diocesanes de l’any 1362, de cap al final del segle XIV i d’èpoques posteriors. (JBH)
Església
Planta de l’església en la qual s’integren l’absis i d’altres elements d’època romànica.
R. Castells i R. Vidal
L’església de Sant Vicenç és pràcticament un edifici barroc, que conserva part de l’edifici romànic original, i que té algunes parts, com ara l’absis, fetes amb carreus, barrejats entre l’obra de reble, que foren reaprofitats com a material de construcció.
De l’edifici original resta visible la façana de ponent, molt alterada per la construcció de la portada i el campanar, en la qual es conserva una finestra de doble esqueixada, emmarcada per una arquivolta suportada per dues columnes, descentrada respecte a l’eix actual de la façana, però centrada respecte al pinyó de la façana original, encara visible al parament. Al cantó de tramuntana d’aquesta façana s’observa un ull de bou que s’integra perfectament al parament, fet amb dovelles estretes i actualment paredat que permet de suposar, juntament amb la gran amplada de la façana, que el temple original tingués tres naus. En aquest cas, a l’indret del campanar hi devia haver un altre ull de bou, i és probable que la porta s’obrís a la façana de migdia. Al cantó nord-est de l’edifici hi ha un cos rectangular, que pel seu aparell correspon a l’edifici original, on devia ésser, probablement, el braç d’un transsepte, amb la qual cosa caldria situar l’església de Viladasens dins una tipologia de pla basilical de tres naus amb transsepte.
Finestra del costat occidental, que presenta capitells esculpits.
F. Tur
L’aparell de les parts romàniques conservades és de carreus de pedra sorrenca ben tallats formant filades regulars, dins les formes constructives de l’arquitectura de la plenitud del segle XII. (MLlC-JAA)
Capitells
Capitell solt A
Es tracta d’un capitell angular, segurament pertanyent a una obertura, ja que té només dues cares esculpides.
És dividit en dos registres. L’inferior és ocupat per unes fulles d’acant grosses amb la punta cargolada als angles del capitell; els nervis hi són representats de manera esquemàtica, amb simples motllures paral·leles de poc relleu, que surten de la tija central. El registre superior té, a cada cara, un petit cap humà o màscara entre una voluta i una fulla lanceolada i llisa situada a l’angle entre les dues cares esculpides.
Els caps humans, tot i ésser també de factura esquemàtica i de trets rígids, amb el relleu pla, presenten més detalls que els caps descrits dels capitells del finestral del frontis. Els ulls són grans i de relleu ametllat, amb un traç horitzontal; el nas és un petit ressalt verticalitzat i llis, i la boca és només una curta incisió. Un dels rostres s’ha representat amb barba i bigoti, amb incisions paral·leles múltiples.
Pel fet que aquest capitell actualment és solt, podem observar les altres dues cares. Aquestes no s’han deixat del tot sense treballar; desbastades i allisades, presenten, a més, la forma de grosses fulles lanceolades i llises als angles.
Capitell solt B
Capitell solt, núm 2, amb decoració animal.
F. Tur
Les dues cares esculpides del capitell són ocupades pels cossos d’uns quadrúpedes —uns felins, segurament lleons— que es representen aixecats sobre les potes del darrere i amb un cap comú a l’angle superior. En aquest cap destaquen uns ulls grossos, de relleu ametllat i amb una simple incisió horitzontal per a les pupil·les. Té una boca enorme, oberta, en la qual s’han representat dos llargs rengles de dents. És en acció de devorar un personatge humà del qual només surt de la boca la meitat inferior del cos, amb les cames separades que són engrapades per una de les potes posteriors dels animals, mentre agafen el cos amb una pota del davant.
A l’extrem oposat d’ambdues cares, els animals s’agafen al collarí del capitell amb una de les urpes; entre la pota posterior corresponent i el tronc del capitell hi ha un espai buit. Les cues, per mitjà d’una fina motllura, pugen cap amunt i acaben en una grossa palmeta, de nervis en ventall, situada a l’angle superior del capitell.
Les altres dues cares han estat tractades com al capitell anterior: desbastades i allisades, amb una fulla lanceolada i llisa a l’angle.
Aquests dos capitells solts, que no tenen àbac, fan 24 cm d’alçada, 24 d’amplada màxima superior i 17 cm d’amplada mínima inferior, i pràcticament no deuen diferir de les dimensions dels capitells del finestral del frontis. (JBH)
Escultures sobre pedra
A la façana oest de l’església actual s’ha conservat una primitiva finestra romànica amb un capitell a cada banda. Aquests capitells recolzen sobre columnes de fust llis. L’estructura del tambor es divideix en dos rengles. En ambdós casos s’han conservat els daus ornamentals amb motius vegetals i florals.
El capitell de l’esquerra presenta al rengle inferior un motiu d’entrellaç pla i geometritzant, mentre que el superior combina motius vegetals, amb fulles amples invertides a base d’estries molt marcades, pinyes i cares grotesques de formes arrodonides, ulls grossos, un treball de trepatge a les ninetes i trets marcats amb incisions. D’aquestes cares cal destacar la representació d’un rostre humà capgirat de caire monstruós, que podem interpretar com un ésser negatiu, representació del vici, que amaga alhora el simbolisme de l’home pecador. Aquest tema és molt freqüent en l’escultura romànica. El conjunt del capitell presenta un fort paral·lelisme amb un altre capitell del Museu d’Art de Girona (núm. 82 d’inventari). Tota la superfície és decorada d’acord amb uns esquemes compositius freqüents en tota aquesta àrea.
Al capitell de la dreta, molt més malmès, al rengle inferior sembla que hi ha la representació de dos animals afrontats. S’hi observa clarament també el cap de l’animal a l’angle del capitell i un personatge al centre d’una de les cares. S’hi combinen també motius vegetals.
El treball dels capitells d’aquesta finestra, d’un moment avançat del segle XII, recorda l’estil de l’escola local de Girona, amb una forta influència de la zona del Rosselló, el Conflent i el Vallespir. (ISB)
A l’interior de l’església s’ha conservat, damunt un pilar, a la banda dreta del presbiteri, part d’un cimaci o una imposta decorat amb una escena que representa un lleó que devora un home. La figura de l’home imberbe és en part fragmentada; amb tot, podem observar com l’animal la té atrapada per les cames i s’està empassant un dels braços. Del lleó, representat amb uns trets molt simples, en destaca sobretot la cua, que li passa entre les cames per a recolzar sobre el seu llom; apareix molt marcada amb incisions.
Tot i el moviment que implica aquesta escena, les figures no tenen l’expressivitat i la força plàstica que hem trobat en d’altres representacions del mateix tema (en un relleu figurat conservat al Museu d’Art de Girona, a la finestra de Sant Pere de Besalú, etc). Aquest tipus de representacions estan carregades d’un fort simbolisme: en aquest cas, el lleó com a guardià del temple devora l’ànima pecadora. (ISB)
Per damunt de la finestra actual, a l’extrem del mur de l’església primitiva, hi ha una creu grega molt deteriorada. (ISB)
Relleu conservat a l’interior, amb una escena del pecat original.
F. Tur
En un relleu situat en un dels murs laterals, a la banda esquerra del presbiteri, és representat el tema del pecat d’Adam i Eva. La composició segueix els esquemes habituals: l’arbre al centre amb la serp que s’hi entortolliga; als costats, Adam i Eva després d’haver pecat. Hi ha un capitell del claustre de Sant Domènec de Peralada, per exemple, que presenta aquest mateix esquema compositiu, si bé amb un estil diferent. Encara que en aquest cas l’escena resta aïllada, pensem que podria formar part d’un conjunt de relleus en una bona part desapareguts. En aquest relleu la referència al pecat és ben evident, com també s’esdevé al cimaci decorat que hi ha en aquesta mateixa església.
També en aquest cas podríem pensar en una datació de l’últim terç del segle XII, si fem cas de la riquesa plàstica de la composició i l’expressivitat de les figures. (ISB)
Bibliografia
Bibliografia general
- Botet i Sisó, J., 1905, docs. 107, 115, 120, 165, 256, 319, 326, 354, 514, 574.
- Monsalvatje, F., XVIII, 1910, pàgs. 77-78.
- Marquès i Planagumà, J., 1984, docs. 161, 353, 764, 827, 1 407 i 1 426.
Bibliografia sobre els capitells
- Badia i Homs, 1987, pàgs. 253-255.