Resultats de la cerca

Mathias Klotz Mittenwalde, Baviera 1656 - 1743 fou el primer lutier d’una nissaga de constructors composta de setze membres d’aquest mateix cognom Feu l’aprenentatge al taller de Jacob Stainer, a Àustria De retorn a Mittenwalde, fundà un taller de construcció d’instruments que arrelà de seguida, i acabà constituint un important negoci que ocupà tots els membres de la família, pares, fills i oncles, que obriren nous tallers L’activitat s’allargà fins molt després de la mort de Mathias Tots els violins de la família Klotz són còpia dels de Stainer, però no sempre aconseguiren fer…

Aquest tipus de connexió requereix d’un equipament especial un mòdem bidireccional o astromòdem compatible amb l’estàndard DVB, una antena parabòlica, un LNB, un alimentador i finalment un proveïdor que proporcioni accés a internet via satèllit Si la transmissió de dades és bidireccional, es basa en l’estàndard DVB-RCS, que considera un canal de retorn via satèllit La necessitat de disposar d’un equipament especial encareix la installació, per la qual cosa l’internet via satèllit es té en compte com una solució per a indrets on no sigui possible la connexió via xarxa telefònica…

La decisió de la primera ministra, Hilda Heine, d’adoptar com a segona moneda oficial del país el SOV, una criptomoneda, va fer esclatar una crisi política que va conduir a una moció de censura que el govern va superar per un estretíssim marge Les Marshall van signar un acord amb Taiwan per a eliminar l’exigència de visat per als habitants nacionals d’ambdós països, mentre que, al març, la Unió Europea va retirar les illes de la seva llista negra de paradisos fiscals Al desembre, el país va votar a l'ONU en contra del dret al retorn dels palestins desplaçats per la guerra del…

Fou dirigida per Joan Puig i Ferreter en la seva primera època de Barcelona 1928-38 i fins a la seva mort 1956 durant l’etapa intermèdia de Perpinyà 1951-64 El 1964 Joan BCendrós en possibilità el retorn a Barcelona, on, amb el peu editorial d’Aymà i sota la direcció de Joan Oliver, arribà al número 200, mantenint la qualitat de les traduccions dels principals autors estrangers que s’hi publicaren El 1983, en passar Proa a formar part d’Enciclopèdia Catalana SA, la collecció inicià una nova etapa amb un canvi de format i un ritme de publicació més intens Al cap de poc temps…

Estudià al seminari de Solsona, on, més tard, exercí de professor de literatura Poeta tradicional, mestre en gai saber, publicà Romiatge líric 1950, Madrigals a la Verge del Claustre 1957, Elegia perdurable 1958, Memòria 1969, Cant espars 1974, Les rels de la Pàtria 1975, Retorn a Itaca 1976 i Elegies d’exili 1977 L’obra poètica, publicada o inèdita, fou aplegada sota el títol de Plètora 1977 Posteriorment publicà Dels déus, dels herois i dels mites 1997 En teatre ha publicat Nosaltres pecadors 1961, Entre dos amors 1963 i Albes i crepuscles, a més de l’ Oratori de Nadal 1966…

Estudià a Roma 1758-65, becat per l’Academia de San Fernando De retorn a Madrid, el 1768 fou nomenat arquitecte d’El Escorial, on féu la Casa de los Infantes 1771, la Casita de Arriba 1773 i la Casita de Abajo 1773, aquesta per al príncep d’Astúries Carles, per al qual projectà també la Casita del Príncipe 1784 d’El Pardo Del 1785 són els primers projectes foren arrodonits definitivament el 1787 del Museo del Prado, llavors pensat per a museu d’història natural, sens dubte la seva obra més important Construí, també a Madrid, l’Academia de la Historia 1788, l’Oratorio del…

En bona part autodidacte, la seva família s’establí a Mataró el 1929 Durant la Segona República freqüentà els ambients llibertaris i literaris Mobilitzat el 1937, en 1939-42 fou empresonat pel règim franquista i, de retorn a Mataró, hi fou un dels capdavanters de la represa cultural catalana de la postguerra, especialment amb la fundació del Racó 1949, on organitzà conferències, concerts, representacions, cinema, etc També intervingué en cinema amateur de qualitat, com a actor Tares eternes , d’Enric Fité, guionista, etc Com a artista plàstic, realitzà obres de ferro forjat,…

Collaborador de La Veu de Catalunya i Cu-cut , dirigí D’Ací i d’Allà 1919-24 i fundà les revistes Futurisme i Actualitats 1924, que també dirigí Publicà un bon nombre de novelles d’un valor desigual, com Els adéus 1924, Ídol vivent 1928, Les dues germanes 1923, L’etern retorn 1924, La desventura de Tomàs Salom 1925, Una dona 1925 i Camins de dolor 1926 També és autor del recull de narracions Vides humils 1929, publicat pòstumament, i de diverses comèdies Mal d’amor , Per damunt les boires i El casquet i la boina anglesa Traduí La passatgera 1926, de Guy de Chantepleure, i Vida de Beethoven…

El 1868 s’incorporà al cos de zuaus pontificis, lluità a Roma contra els garibaldins i, de retorn a Catalunya, propugnà una croada per a restituir els Estats Pontificis a Pius IX A la tercera guerra Carlina fou auditor de guerra del general Rafael Tristany Fundà a Madrid la revista La Civilización  1874-80 Els darrers anys de la seva vida residí a Granada, on escriví una pintoresca i popular versió de la Bíblia en versos castellans Publicà Roma en el centenario de San Pedro 1867, Homenaje filial a Su Santidad el papa Pío IX 1875, biografies de Pedro de la Hoz 1866 i de l’…

Conegué Bonaparte al setge de Toló, i obtingué el grau de general a Egipte 1798 Es distingí a Austerlitz Manà l’exèrcit encarregat d’ocupar Portugal 1807, campanya que li valgué el títol de duc d’Abrantes i el nomenament de governador del país Vençut per Arthur Wellesley a Vimeiro 1808, hagué d’acceptar la capitulació de Sintra i evacuar Portugal Lluità a Espanya el 1809 dirigí, unes quantes setmanes, el segon setge de Saragossa, acompanyà Masséna a Portugal 1810-11 i prengué part en la campanya de Rússia Malgrat que ja manifestava símptomes de demència, Napoleó li encarregà el govern de les…