Resultats de la cerca

Exercí com a dibuixant Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, de la qual fou professor auxiliar També estudià dret a la Universitat de Barcelona Treballà per a diverses editorials i revistes publicant-hi illustracions i textos Així mateix, fou director artístic de l’ Enciclopedia Universal Ilustrada d’Espasa i publicà un Resumen gráfico de la historia del arte La seva narració En Ton de la Muga Estudi per a una novella guanyà la Copa dels Jocs Florals de Barcelona del 1905 i fou editada per “Lectura popular”, juntament amb la narració Cap a la terra

Advocat 1935, fou tinent de sanitat de l’exèrcit republicà Després de la Guerra Civil no li fou permès exercir l’advocacia fins el 1941 La seva poesia pertany al neosimbolisme dels seus companys de generació Vinyoli, Teixidor i, sobretot, Espriu, a més de la influència cristallina i popularitzant de Garcés Publicà  L’illa sense nom 1946, Poemes del circ 1948, El carro de l’exili 1969 i La cavalcada 1976 Amb motiu del centenari del seu naixement 2015 s’edità la seva Obra poètica Collaborà en revistes L’Esquella de la Torratxa , Pyrene , Alamo Revista de Poesia Deixà obra inèdita

Filla de pares catalans mare rossellonesa, va fer els estudis superiors a Tolosa, abans d’establir-se a Vinçà Conflent, lloc d’origen dels seus avis Consellera pedagògica de català, s’interessà per la poesia i guanyà premis regularment als Jocs Florals Mestre en gai saber, va publicar els reculls poètics Muralles pintades de blau 1995 i Carrer i dona hort 2006 També és l’autora de llibres de narrativa breu infantil Llum fill del sol i de la lluna 1994 i Arquet de mar 1995 Ha fet un treball d’investigació sobre Albert Saisset, Un Tal , i ha collaborat a diverses revistes

Feu estudis d’art a Barcelona i treballà en el comerç familiar Escriví peces breus humorístiques, algunes publicades Errar el tiro , 1886, i Entre dos focs , 1887 i El marit de donya Pona , 1888, i, en collaboració amb el seu oncle Lluís Quer i Cugat, comèdies Comèdia fi de segle , estr 1897 i drames L’hostal de la coixa , 1897, d’ambientació rural, i Vents d’oratge , 1898, que se situa en les capes populars barcelonines Fou premiat en nombrosos certàmens poètics i publicà poemes en diverses revistes de Reus i en d’altres, com La Illustració Catalana

Fou president de l’entitat La Nostra Parla i collaborà en diverses revistes valencianes, com ara El Camí  o Taula de Lletres Valencianes , des de la qual advocà, entre el 1927 i el 1930, per la recuperació i la normalització del català al País Valencià, com també per la renovació cultural Com a poeta publicà Melodies 1916 i, pòstumament, Poesies 1949 La seva poesia té un to pairalista, però amb elements renovadors En la immediata postguerra escriví també algun text en castellà de lloança al nou règim, tot i que de seguida retornà a actituds més pròpiament valencianistes

Creada el 1862 amb el fons del Rum’ancev Museum, posseeix una gran collecció de manuscrits i llibres rars de tema eslau Després del 1917 adquirí biblioteques confiscades i fou reorganitzada 1925 En desaparèixer l’URSS 1991 esdevingué la biblioteca central de la Federació Russa i adoptà el nom de Biblioteca Estatal de Rússia 1992, en substitució de l’històric Biblioteca Lenin de l’URSS Té uns 40 milions de volums i uns 450000 manuscrits Disposa d’una collecció de periòdics i revistes publicats en les 91 llengües de l’antiga URSS i en 156 llengües més

És l’òrgan d’expressió de l’Institut i, com moltes altres revistes de centres d’estudis, es produí un canvi en la seva línia arran de la represa democràtica del país L’anuari rebé el suport del Patronat José María Quadrado, i posteriorment el del Patronat Francesc Eiximenis La seva finalitat és donar a conèixer les investigacions dels membres de l’entitat i d’altres estudiosos convidats o participants en actes com ara homenatges, amb un àmbit territorial de recerca centrat a Catalunya en general, tot i que de manera especial a les comarques gironines Les seccions de la revista…

Situat dins el catalanisme esquerrà, dirigí la revista gironina Ciutadania , per la qual cosa fou empresonat Publicà l’opuscle La locura de Álvarez de Castro 1910, conjuntament amb Dídac Ruiz, on s’acusà el general de paranoic Es traslladà a Barcelona 1912 i dirigí L’Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia , les dues grans revistes de sàtira política de l’època Collaborà en El Poble Català , la Revista de Catalunya i La Veu de Catalunya Té un gran valor autobiogràfic la seva trilogia Entre la terra i els núvols 1931-48, integrada per L’hereu 1931, El vagabund 1933 i L’…

Estudià enginyeria i música a Atenes i musicologia amb R von Ficker a la Universitat de Munic 1930-35 Dirigí i ensenyà a l’Odeion d’Atenes 1939-41, i completà els estudis de musicologia a Munic amb una dissertació sobre el ritme grec Hamburg, 1949 Fou docent a les universitats de Heidelberg 1948 i Munic 1956-72 La seva investigació pretenia obtenir una perspectiva global de la història de la música occidental, i se centrà en la relació entre la música i el llenguatge i la interacció entre aquests dos camps Escriví interessants articles sobre la música grega antiga, bizantina i medieval per a…

Es formà a les universitats de Munic, Berlín i Münster, i entre els seus professors cal destacar Joseph Haas, Johannes Wolf i Curt Sachs Treballà com a professor a les universitats de Münster i Colònia Fellerer mereix especial reconeixement com a fundador i editor de revistes de musicologia i de colleccions i antologies El seu ampli ventall d’interessos se centrà bàsicament en la música de l’Edat Mitjana, del Renaixement i del segle XX i la història musical de diferents regions i ciutats, examinant per primer cop el material de referència Cal destacar també la seva investigació…