Resultats de la cerca
Es mostren 2600 resultats
Castelló d’en Bas
Castell
Antic Castell situat a l’extrem oriental de la serra de Sant Miquel (945 m alt.), contrafort meridional del Puigsacalm, encinglerat damunt la plana d’en Bas, dins el municipi de la Vall d’En Bas (Garrotxa).
Esmentat ja a mitjan s XI, fou l’origen de la casa vescomtal de Bas i centre dels seus dominis En resten escassos vestigis en canvi, se'n conserva l’església com a santuari Sant Miquel de Castelló
Arduix
Llogaret
Llogaret del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), a la capçalera de la riera d’Argolell, al límit amb Andorra, al N d’Argolell.
L’esglesiola, que pertany a la parròquia d’Argolell, és avui santuari de la Mare de Déu d’Arduix A mitjan segle XIX formava municipi amb Argolell Posteriorment, fins el 1970 fou de l’antic municipi de Civís
Bassegoda
Poble
Poble del municipi d’Albanyà (Alt Empordà), situat al vessant occidental del puig de Bassegoda, a la capçalera de la riera de Borró.
El territori és molt muntanyós, i hi destaca el santuari de la Mare de Déu del Mont És poblat de boscs de pins, roures i alzines, de distribució molt irregular, i al vessant nord del puig de Bassegoda resten alguns rodals de faigs Les pistes de muntanya el comuniquen amb els pobles de la vall de la Muga D’hàbitat molt escàs i escampat, una bona part del territori circumdant fou possessió dels monjos establerts a Sant Aniol d’Aguja al segle IX El decret de divisió territorial del 1936 adscrigué Bassegoda a la comarca de la Garrotxa Fins el 1969 fou municipi independent, i en formaren part els…
Gessa

Vista general de la vila de Gessa (Vall d’Aran)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Salardú (Vall d’Aran), situat a la dreta de la Garona, a la seva confluència amb el barranc de Corilha.
L’església parroquial és dedicada a sant Pere Sobresurt la casa de Ròsa, amb una torre cilíndrica La vila és coneguda a partir de l’any 1278 amb els noms de Hyexa, Gricha el 1298, Grixa, Xessa i Gessa entre el 1312 i el 1316 El 8 de novembre de 1313 els cinc cònsols i la resta de cinquanta-cinc homines ville de Geyxa , entre els quals hi havia Guillem Tron, archipresbiteri vallis superioris de l’Aran, juraven fidelitat a Guillem de Castellnou, conseller i procurador del rei Jaume II, i li feien homenatge Els rectors de Gessa mantingueren el títol d’arxiprests de la part alta de la Vall d’Aran…
la Ribalera
Vall
Vall del Pallars Sobirà, al límit amb l’Alt Urgell, drenada pel Romadriu o riu de Santa Magdalena, que té la seva capçalera a la línia de crestes que limita pel S la vall Ferrera, des del coll de la Mànega (que la comunica amb la coma de Burg), fins al coll de Conflent (que la comunica amb la vall d’Aós i amb Andorra), passant pels pics de Covil (2.542 m alt.) i de Salòria (2.789 m alt.).
Els torrents de la Mànega i de Sabollera que limita els termes de Farrera de Pallars i d’Anserall, a l’Alt Urgell s’uneixen prop de les bordes de Conflent per formar el Romadriu Més avall, després de travessar una zona de pasturatge, on hi ha els grups de bordes de Sobirà, Cortvasill i Llosar, penetra a una zona de forta densitat forestal que envolta el santuari i antic hospital de Santa Magdalena de Ribalera on coincideixen el municipi pallarès de Farrera i els urgellesos d’Anserall i Montferrer de Segre, al peu del ras de Conques, que era el centre del terme de Ribalera , que comprenia els…
mas de Quadres
Masia
Masia del municipi de Maçanes (Selva), entre el poble i Hostalric, propietat dels barons de Quadras.
L’edifici actual, denominat inadequadament Baronia de Quadres , fou planejat al començament del s XX per Puig i Cadafalch la capella, neogòtica, és oberta al públic com a santuari de la Mare de Déu de Quadres , beneït el 1902
cova de les Encantades
Santuari
Santuari ibèric del terme municipal de Cabrera de Mar (Maresme).
És situat en una zona de difícil accés del Montcabrer Té una doble entrada, davant de la qual s’ha documentat un gran nombre d’ofrenes uns 50 000 fragments ceràmics, consistents essencialment en vaixella de diferents tipus, àmfores, amforetes votives en miniatura, envasos de perfum, rèpliques en ceràmica de banyes de bòvid, caps de Demèter de terracota i algunes monedes Fou freqüentat des del s IV aC fins al canvi d’era, amb una especial intensitat en el període comprès entre el 125 aC i el 50 aC
Prunet
Església
Poble del municipi de Prunet i Bellpuig (Rosselló), als Aspres, de població disseminada, centrat en l’església parroquial, romànica, dedicada a Sant Esteve, situada a 445 m alt, al vessant septentrional del Montner (782 m alt) i del coll de Fortó (646 m alt), dominant la vall del riu del Bolès.
Es comunica amb la vall de la Canta-rana pel coll de Prunet , al vessant oriental de la qual, vora el termenal dels municipis de Prunet i Bellpuig, Queixàs i Calmella, i dins aquest darrer, hi ha el santuari del Coll
el Port de Llançà
Barri
Barri marítim del municipi de Llançà (Alt Empordà), situat al S de l’estuari de la riera de la Valleta.
Antic lloc de pescadors, ha esdevingut centre turístic i residencial estiueig, que tendeix a unir-se amb la vila A mig camí s’aixeca el santuari de la Mare de Déu del Port , bastit el 1691, sufragani de la parròquia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina