Resultats de la cerca
Es mostren 4141 resultats
serra de Brufaganya
Serra
Massís muntanyós situat a l’est de l’estret de Gaià, en gran part dins el municipi de Pontils, que forma part del llarg rengle de muntanyes calcàries que, des de les muntanyes de Prades als altiplans de la Segarra, formen la vora de la Depressió Central Catalana.
Separa la conca de l’alt Gaià Conca de Barberà de la vall de Miralles Anoia i aconsegueix 924 m d’altitud La vall de Sant Magí, a l’extrem septentrional del massís, reuneix la major part dels nuclis de població Montalegre, Vilaperdius, Valldeperes i Rocamora i el santuari i antic priorat de Sant Magí de Brufaganya
Corroncui
Despoblat
Despoblat del municipi del Pont de Suert (fins el 1968 del de Viu de Llevata), a l’Alta Ribagorça, a 1 390 m alt..
En un coster, al vessant meridional del pla del Mont, contrafort septentrional de la serra de Sant Gervàs, a la qual s’uneix pel pla de Corroncui , on hi ha l’església parroquial la Concepció, annexa a la parròquia de Pinyana, i la caseria del Pla de Corroncui Al s XX formà un municipi amb la Bastida de Corroncui
pic de Comaloforno

El pic de Comaloforno (Alta Ribagorça)
© Fototeca.cat
Cim
Cim (3.033 m) de la capçalera de la Noguera de Tor, a la vall de Boí (Alta Ribagorça), el més alt del massís granític del Besiberri, que separa la Ribagorça de la Vall d’Aran.
Domina Caldes de Boí Al vessant septentrional presenta una petita gelera La primera ascensió tingué lloc el 1882 el 1907 hi fou collocada una creu de ferro Al vessant SE s’estén la coma Loforno, centrada per un estanyet, l’emissari del qual desemboca a la Noguera de Tor, aigua avall de l’estany de Cavallers
riu de La Hoz
Riu
Curs fluvial de la Vall de Cofrents, afluent del Xúquer per la dreta.
Neix al vessant septentrional del puntal de Meca, dins el terme d’Aiora, i després de rebre per la dreta el riu Reconque prop de Teresa de Cofrents i la rambla de Murell aigua amunt de Xarafull desguassa al seu collector entre Xalans i Cofrents Passa vora la caseria de La Hoz , al municipi de Zarra, avui deshabitada
macedònic
Lingüística i sociolingüística
Llengua del grup meridional de la família lingüística eslava, parlada a la regió de Macedònia, amb parlants a l’estat (on és llengua oficial) i a la regió grega homònims, i a Bulgària.
Té tres dialectes septentrional, central i meridional Fins al s XIX, fou inclosa dins l’àrea lingüística búlgara, però a partir del 1878 la divisió política de Macedònia n'afavorí la diferenciació i la consolidació com a llengua literària després de la Segona Guerra Mundial Des del 1991 és llengua oficial de l’estat de Macedònia
Queixigar
Poble
Poble i cap del municipi de Monesma i Queixigar, Ribagorça.
És aturonat, a la divisòria d’aigües del barranc de Fornó i el riu de Queixigar L’església parroquial és dedicada a santa Maria Formà municipi independent fins el 1970 en què es fusionà en part amb el de Monesma de Ribagorça La part exclosa és la septentrional, l’antic terme de Sant Esteve del Mall
pinsà borroner

Pinsà borroner
Marion Zaller iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids, de 15 cm, que té el pili, la barbeta, la cua, les ales i el bec negres, una franja alar i el carpó blancs, i és d’aspecte rodanxó, amb el coll curt i ample i el bec robust.
El mascle té les parts superiors de color gris blavenc i les inferiors vermell rosat, i la femella les superiors castany grisenc i les inferiors bru rosat Habita a gairebé tot Europa, fins al nord de la península Ibèrica, l’Àsia septentrional fins al Japó, i el nord de Turquia i Pèrsia És comú als Pirineus
vogul
Lingüística i sociolingüística
Llengua pertanyent al subgrup úgric de la família lingüística uraliana, parlada per més de 6.000 persones a l’okrug autònom dels Khantis i dels Mansis.
És anomenat també mansi Posseeix tres dialectes força diferents el septentrional, el central i el meridional, el primer dels quals constitueix la base de la llengua literària L’any 1868 aparegué la traducció dels Evangelis, primera obra en vogul escrita en alfabet llatí Actualment disposa d’una forta base cultural, amb abundants creacions literàries, que n'asseguren la subsistència
indi | índia
Nenes indis
© X. Pintanel
Història
Individu de la més oriental de les races dolicocèfales i brunes que constitueixen el grup meridional dels euròpids.
De cos gràcil i cap petit, amb nas bastant alt i mentó reduït, els indis tenen la pell de color blanc fosc i els cabells foscs i ondats E von Eickstedt n'ha distingit dues varietats la septentrional nord-indis, d’alçada considerable i dolicocèfala, i la peninsular, d’estatura mitjana o baixa i pell més fosca
Vitus Jonassen Bering
Navegant danès.
Al servei de Rússia explorà la costa septentrional de Sibèria 1725 i, en una segona expedició, des de Kamtxatka, travessà la mar i l’estret 1728 que duen el seu nom també descobrí 1741 les illes Aleutianes, l’illa de Kodiak i la península d’Alaska Naufragà prop de l’illa d’ Avača, actualment denominada illa de Bering
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina