Resultats de la cerca
Es mostren 1168 resultats
junior | juniora
Cristianisme
Dit del monjo jove que després de la professió simple o de la promesa encara està sotmès al guiatge i a l’obediència d’un mestre o prefecte.
implosió
Física
Tecnologia
Acció d’esbotzar-se, de rompre’s sobtadament de fora a dins, en cedir les parets d’un recipient sotmès a una pressió exterior superior a la interior.
balança aerodinàmica
Transports
Mecanisme per a la mesura de les forces i els moments aerodinàmics en l’assaig d’un model sotmès a un flux d’aire en un túnel aerodinàmic.
efecte Leduc-Righi
Física
Fenomen en virtut del qual la presència d’un camp magnètic H travessant un conductor sotmès a un gradient de temperatura ∇T modifica la seva conductivitat tèrmica σ.
De manera que, a l’expressió que dóna σ, cal sumar-li un terme que és proporcional al producte vectorial H ∧∇ T
nombre de Margoulis
Física
Coeficient adimensional emprat en els càlculs termodinàmics d’un fluid sotmès a convecció forçada, que representa la relació entre la calor transferida i la capacitat tèrmica del fluid.
És igual al nombre de Nusselt dividit pel producte del nombre de Reynolds i el nombre de Prandlt També és anomenat nombre de Stanton
flexió
Física
Tecnologia
Acció i efecte a què és sotmès un cos elàstic (una barra, una biga, un eix, etc.) que es flecteix per efecte del seu pes o de càrregues externes.
La flexió produeix, en el cos sobre el qual actua, una curvatura que, segons la teoria de Bernoulli i d’Euler, és proporcional al moment flector i al moment d’inèrcia moment de la secció transversal del cos, el mòdul de Young essent el factor de proporcionalitat Si el cos barra, biga, etc és fixat per un cap, el moment flector és compensat per un moment resistent al cap fix Segons la teoria de la flexió de bigues gruixudes formulada per Coulomb, l’extensió d’una fibra longitudinal que és a una distància y de la fibra neutra és Cy, C essent la curvatura de la fibra neutra a la mateixa secció…
deportació
Dret penal
Pena consistent a trametre el condemnat a un territori llunyà fora de la metròpolis, on generalment és sotmès a un règim de privació de llibertat i de treballs forçats.
Aplicada a pesones considerades socialment perilloses, hom l’ha feta servir sovint amb finalitats polítiques Coneguda ja a l’imperi Romà, fou practicada, especialment al segle XIX, per Anglaterra, França i Rússia, servint-se de llurs colònies Avui és poc utilitzada El codi penal espanyol no la recull
pagès de remença
Història
Història del dret català
Pagès que a l’edat mitjana estava adscrit a la terra i sotmès als mals usos senyorials, que només podia abandonar mitjançant el pagament d’una redempció o remença.
L’origen dels remences catalans remunta al segle XI, quan nombrosos sectors de pagesos lliures de la Catalunya Vella entraren en una situació de dependència respecte als grans propietaris, els quals procuraren convertir aquesta dependència en hereditària Els senyors adscriviren aquests pagesos a un predi determinat per tal d’assegurar-ne el conreu El paper preponderant que els grans terratinents acompliren en la vida política del Principat els permeté de sancionar legalment aquests drets A partir del 1380, la caiguda dels preus agrícoles, com a conseqüència de la Pesta Negra del 1348, provocà…
Vinseum. Museu de les Cultures del Vi de Catalunya
Vinseum. Museu de les Cultures del Vi de Catalunya
© Vinseum
Museu
Museologia
Museu fundat el 1935 amb el nom de Museu de Vilafranca del Penedès.
Té els precedents en l’Exposició d’Art del Penedès 1929 i en l’activitat del pare Martí Grivé, que contribuí a impulsar la idea d’un museu per a la ciutat El 14 d’agost de 1935 es constituí el patronat del museu Tot i que el 1936 l’ajuntament adquirí l’antic palau medieval de la corona catalanoaragonesa com a seu del museu, la Guerra Civil n’interrompé l’activitat, que reprengué a la postguerra El 1945, amb l’ampliació de la secció dedicada al vi, esdevingué el primer museu del vi a l’Estat espanyol Des dels anys seixanta del segle XX, les nombroses donacions donaren un fort impuls al museu,…
Centre Europeu per a la Recerca Nuclear
© CERN
Física
Institució intergovernamental europea creada el 1952 per a la recerca fonamental en el camp de la física de les altes energies.
Els estats fundadors foren França, la República Federal Alemanya, la Gran Bretanya, Itàlia, Suïssa, Dinamarca, Bèlgica, els Països Baixos, Suècia, Noruega, Grècia i l’antiga Iugoslàvia Posteriorment, s’hi afegiren Àustria 1959, Espanya 1983, Portugal 1986, Polònia i Finlàndia 1991, la República Txeca i Eslovàquia 1993 i Bulgària 1999 També n’és membre la Unió Europea des del 1985 La seu i les installacions són prop de Ginebra, a la frontera francosuïssa, i consta dels emplaçaments de Meyrin i Prévessin, separats per pocs quilòmetres Els camps de recerca del CERN consten bàsicament de la…