Resultats de la cerca

Fill de Jean-Ferry Rebel París 1666 — 1747, un dels creadors de l’escola francesa de violí, el succeí en el grup dels 24 violins del rei Gran mestre dels espectacles reials, inspector del teatre 1746 i administrador general de l’Opéra de París 1772 Autor d’àries contingudes a la collecció Vaudevilles, menuets, contre-danses et airs détachés , del Ballet de la paix 1738, d’un Te Deum 1763 i un De Profundis 1763 i d’espectacles dramàtics

Succeí el seu pare, Leopold I El suport d’Anglaterra li permeté de seguir una política de neutralitat a Europa L’any 1876 fundà l’Associació Internacional Africana, que explotà el Congo en benefici del rei, el qual el deixà 1890 en testament a Bèlgica Nogensmenys, el 1908 hagué de cedir-lo a aquesta, a causa de la pressió del parlament Els seus amors amb Blanche Lacroix i amb Cléo de Mérode foren cèlebres a Europa

Cofundador del moviment Avalot-Joves de la Unió General de Treballadors  UGT de Catalunya, en 1998-2008 fou secretari general del sindicat a les comarques gironines Aquest any s’incorporà a la direcció nacional del sindicat En 1996-98 fou també líder de les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya L’any 2016 succeí  Josep Maria Álvarez  a la secretaria general de la UGT de Catalunya Tornà a ser reelegit a les eleccions del 2020 i del 2025

Succeí Damas, amb l’oposició d’Ursí Afirmà la supremacia del bisbe de Roma sobre tot l’Occident —sínode del 386— i atragué la Illíria a l’òrbita romana La seva carta a Himeri , bisbe de Tarragona 384, referent al tractament benigne dels penitents, constitueix la primera decretal Dedicà la basílica de Sant Pau 390 i condemnà Jovinià 392, que negava el valor de la virginitat i de l’ascesi La seva festa se celebra el 26 de novembre

Participà en la guerra dels Set Anys i el 1761 entrà a la cambra dels comuns Mort el seu pare, heretà el títol de comte de Lansdowne i entrà a la cambra dels lords 1762 Membre del govern tory de Greenville 1763, el 1782 ho fou del whig de Rockingham Mort aquest, el succeí com a primer ministre En pujar al poder William Pitt 1784, que el féu marquès de Lansdowne, es retirà de la política

D’ascendència siríaca, succeí el papa Conó Pacificà les dues faccions en lluita oposades a la seva elecció Posà terme al cisma d’Aquileia i afavorí les empreses missioneres dels reis francs i la conversió de saxons i frisons Perseguit per Justinià II perquè s’havia negat a subscriure les decisions del concili in Trullo , del 691 al concili III de Constantinoble , en fou salvat per les tropes de Ravenna La seva festa se celebra el 8 de setembre

Nomenat per Teodosi magister officiorum i cònsol 392, succeí Tacià com a prefecte del pretori A la mort de Teodosi 395, fou guia d’Arcadi a l’Orient Obtingué d’Honori l’expulsió de les tropes de Flavi Estilicó , que, amb el pretext de plantar cara a Alaric, ocupaven la Mèsia i la Tràcia, i de deixar el contingent oriental de l’exèrcit als capitans gots Gaina i Timasi, però fou mort per un soldat per ordre de Gaina

Cavaller de l’orde de l’Alcàntara Fill del regent del Consell d’Aragó Jeroni Roís de Corella i de Mendoza Succeí el seu germà Gastó en el comtat de Cocentaina i guanyà per plet al duc de Pastrana el marquesat d’Almenara, a Castella Serví el rei a Flandes Publicà a Anvers el 1614 la seva única obra coneguda, Teatro y descripción del mundo y del tiempo Es casà amb Jerónima Dávila y Manrique, marquesa de Las Navas

Fou casada amb Sanç I, de la dinastia Ximena, i d’aquesta manera es fusionaren ambdues dinasties Fou mare de GarciaIII, que succeí el seu pare essent de menor edat Bé que l’efectiva potestat règia fou atribuïda a Ximèn Garcés, oncle de Garcia III, de fet fou Toda qui esdevingué la veritable regent des de l’any 926 Participà activament en els problemes successoris de Lleó, en defensa dels interessos del seu net Sanç I

Succeí, per renúncia, la seva mare Violant muller, amb el nom d’Irene, de l’emperador bizantí Andrònic II, darrera representant de la dinastia dels aleràmics i germana del marquès Joan I mort el 1305 Per a ocupar el tron hagué de sostenir una lluita amb el regent i pretendent, el marquès Manfred IV de Saluzzo El 1310 fou reconegut i investit per l’emperador S'ocupà de refer l’administració del seu estat i l’ordenà