Resultats de la cerca
Es mostren 7392 resultats
Ascanio Mayone
Música
Compositor i organista italià.
Estudià a Nàpols amb Giovanni Domenico da Nola Fou organista, des del 1593, i mestre de capella, des del 1595, de l’església de l’Annunziata, a Nàpols, càrrec que mantingué, sembla que compartit amb Camillo Lambardi, fins el 1621 També exercí d’organista a la capella virregnal espanyola des del 1602 La seva música vocal, constituïda bàsicament de madrigals i obres sacres, no és tan innovadora com la seva producció instrumental, especialment la música per a tecla El seu Primo libro di diversi capricci 1603 inaugurà un nou estil en la música per a teclat i, en certa manera,…
Fernand Estevan
Música
Teòric de la música andalús.
La primera notícia biogràfica el situa com a sagristà de la capella de San Clemente de Sevilla cap al 1410 Segons les seves pròpies paraules, fou deixeble del mestre Ramon de Caçio També estigué a la capella papal d’Avinyó, a les reials de França, Aragó i Navarra, i a la de la catedral de Sevilla Escriví un tractat, Reglas de canto llano e de contrapunto e de canto de organo , el primer escrit en llengua castellana, que s’ha conservat manuscrit Segons es dedueix del colofó, l’acabà a Sevilla el 31 de març de 1410 Tot i el títol, l’exemplar conservat tan sols tracta sobre cant…
Mar i terra
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista d’esports publicada a Barcelona el 10 d’abril de 1918.
Dirigida per Josep Astell Gilabert, a partir del número 4 esdevingué el portaveu de la Reial Federació Atlètica Catalana A banda de les proves atlètiques, promogué la pràctica d’altres activitats sota la denominació d’esports de mar Cada número incloïa la biografia d’un campió d’alguna modalitat esportiva i acabava amb una secció d’esports diversos Hi collaboraren Josep M Mañé, Rossend Calvet i Àngel Millà, entre d’altres Destacaren les lliçons de lluita grecoromana de Vicens Huerta i els temes d’higiene dels doctors Lagrange i Trabal Les fotografies eren de Mas, Rumet i Astell Es publicava…
Ismael Comas Solanot
Futbol
Porter de futbol.
Format al planter del Futbol Club Barcelona, començà a destacar en l’equip d’aficionats abans de passar al Club Deportivo Condal Jugà al filial barcelonista dues temporades a segona divisió 1965-67 i feu alguna aparició esporàdica en partits amistosos del primer equip Fou traspassat al CE Sabadell, però la competència amb Josep Martínez no li permeté debutar a primera fins al setembre del 1969 Després de quatre temporades 1967-71, deixà l’equip havent jugat tan sols 17 partits oficials Fitxà per la Unió Esportiva Sant Andreu i en aquesta etapa de sis temporades actuà 109 partits…
Manfred F ritz Bukofzer
Música
Musicòleg nord-americà d’origen alemany.
Es formà musicalment a Frankfurt i a les universitats de Heidelberg, Berlín i Basilea Entre els seus mestres, cal esmentar H Besseler, H Sachs, F Blume, J Handschin i P Hindemith Després d’un període dedicat a l’ensenyament en diverses universitats europees, el 1939 emigrà a l’Amèrica del Nord, on el 1941 esdevingué professor a Berkeley Com a investigador treballà en camps tan diversos com la música anglesa dels segles XIV i XV o la música barroca El seu llibre Música en l’època barroca 1947 fou durant molt temps el principal manual sobre la història de la música d’aquest període
Sebastian z Felsztyna
Música
Compositor i teòric musical polonès.
Estudià teologia a la Universitat de Cracòvia i s’ordenà de sacerdot cap al 1528 Escriví el que es considera el primer tractat polonès de música mensural, l' Opusculum musice mensuralis Cracòvia, 1517, i un compendi sobre el cant pla amb el títol Opusculum musice compilatum noviter Cracòvia, 1517, que amplià en successives reedicions Els seus tractats tenien finalitats pedagògiques La seva activitat com a compositor està aplegada en algunes edicions, com ara un recull d’himnes del 1522, que no s’ha conservat Tan sols se’n coneixen tres motets a quatre veus Fou el primer…
Miguel Ángel Osorio
Literatura
Poeta colombià.
Signà amb els pseudònims de Ricardo Arenales i Porfirio Barba Jacob Poeta líric de temes romàntics i tècniques modernistes, configura, juntament amb José Asunción Silva i Guillermo Valencia , la línia més important de la poesia colombiana en el pas del segle XIX al XX Excessivament vehement i angoixat, no aconseguí de traduir amb paraula poètica tota la seva riquesa íntima Produí uns vuitanta poemes, en tres períodes 1906-15, 1915-25, 1925-39, els millors dels quals són els que tracten del neguit, la perdició, la solitud i la mort En Acuarimántima 1908-33 el lirisme és tan dens…
Prohibició d’Ús d’Armes
Història
Ordre publicada per les autoritats borbòniques de Barcelona, el 15 de setembre de 1714, que obligava tots els ciutadans particulars de Barcelona a lliurar totes les armes blanques i de foc que posseïssin, inclosos els ganivets de punta.
L’ordre fou aplicada amb altres bans a tots els naturals de Catalunya i de manera tan rigorosa que ha estat considerada sempre una de les principals vexacions comeses pels filipistes La prohibició fou mantinguda durant tot el s XVIII, encara que en ocasions guerres, amenaces d’invasió, etc calgué fer-hi importants excepcions, com la realitzada en restablir-se el sometent, durant la Guerra Gran Pel maig del 1808, durant l’ocupació napoleònica, fou retornada als catalans la llibertat d’ús d’armes, per ordre de Murat, que volia congraciar-se els catalans Un mes més tard, però, la…
Meḥmet Sulaymān Fuẓūlī
Literatura
Poeta islàmic.
Xiïta i d’educació refinada, s’inicià en la poesia amb el maṯnawī Beng-ü-Bāde ‘L’haixix i el vi’, dedicat al sobirà safèvida Šah Ismā'īl quan ocupà Bagdad 1508 Quan Solimà el Magnífic conquerí l’Iraq 1534 compongué poesies en honor seu, que li valgueren la protecció del nou govern otomà A més de la seva producció en turc, és autor d’una excellent collecció de poemes en àrab Maṭla ‘al-i'tiqād i de nombroses obres en persa, no tan importants Aviat foren musicats molts dels seus poemes, un dels quals, Leylā wü-Meǧnūn , constituí el llibret de la primera òpera musulmana 1908
oïda absoluta
Música
Capacitat de la memòria per a recordar una freqüència musical sense cap referència.
Els qui tenen oïda absoluta poden reproduir, reconèixer i anomenar qualsevol so sense comparar-lo amb un altre de conegut perquè recorden l’altura absoluta de tots els sons Aquesta aptitud és present de vegades en els músics, lligada a l’estudi i la pràctica d’un instrument Hi ha diferents graus d’oïda absoluta, des de la capacitat d’identificar un so produït amb qualsevol timbre i registre fins a la possibilitat de reconèixer tan sols alguns instruments en determinats registres Els investigadors no acaben de posar-se d’acord sobre l’origen d’aquesta capacitat, que sembla estar…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina