Resultats de la cerca
Es mostren 7494 resultats
Scud
Míssil balístic de curt abast de fabricació soviètica utilitzat a la guerra del Golf Pèrsic per l’exèrcit iraquià contra objectius situats a Israel i a l’Aràbia Saudita.
Hom en fabricà dues versions, la A i la B Els Scud A eren transportats en vehicles amb rodes i tenien un abast de 165 km, mentre que els Scud B eren transportats en vehicles amb erugues i el seu abast era de 200 km La seva installació sobre plataformes mòbils fou molt efectiva, ja que una gran part dels míssils no pogué ésser localitzada pels aliats i, per tant, no foren destruïts abans de disparar-se Tanmateix, molts ho foren en vol pels míssils Patriot nord-americans i gairebé cap no arribà al blanc que tenia assignat, de manera que la seva eficàcia destructora fou molt baixa
ciclamat
Farmàcia
Química
Cadascuna de les sals de l’àcid ciclàmic, especialment la sal sòdica o càlcica, les quals són emprades com a edulcorants artificials.
Substància cristallina incolora, molt soluble en aigua, trenta vegades més dolça que la sacarosa, fou descoberta casualment per Michael Sveda el 1937 a la Universitat d’Illinois El seu ús s’expandí considerablement en les indústries alimentàries i especialitats farmacèutiques Tanmateix, investigadors nord-americans demostraren que, en animals i a dosis molt fortes i administrades durant molt mesos, produïen tumors de bufeta imputables a la ciclohexilamina produïda pel metabolisme del ciclamat en l’organisme animal Hom en prohibí l’ús 1969, però, no havent-se pogut demostrar la…
Carles I de Lorena
Història
Duc de la Baixa Lorena (977-92).
Fill de Lluís IV de França De l’emperador Otó II, cosí seu, rebé el ducat en vassallatge al costat d’ell envaí el regne de Lotari, germà seu, i s’apoderà de Laon, on fou proclamat rei de França 978 Aviat, però, hagué de refugiar-se a Lorena Reconciliat amb Lotari, a la mort del fill i successor d’aquest, Lluís V de França 987, li corresponia la successió tanmateix, Adalberó, arquebisbe de Reims, consagrà Hug Capet, duc de França Carles s’apoderà de Laon 988 i de Reims 989, però fou capturat a traïció 991 i lliurat al rei de França, que l’empresonà
Anàbasi
Història
Obra històrica de Xenofont sobre l’expedició (literalment significa: ‘marxa vers l’interior’) organitzada per Cir el Jove, amb l’ajut d’un cos mercenari grec, contra el seu germà Artaxerxes II, rei dels perses.
Malgrat el títol, l’autor hi descriví, sobretot, la retirada dels “Deu mil” després de la mort de Cir a la batalla de Cunaxa 401 aC i de l’assassinat de llurs caps principals Aleshores Xenofont n'esdevingué estrateg i aconseguí de retirar els grecs de Mesopotàmia a Trapezunt Trebisonda, a la costa de la mar Negra D’estil clar i senzill, la narració és, tanmateix, sovint àrida i monòtona, a causa de la manca de visió històrica, del gust pel detallisme tècnic i de la finalitat apologètica de Xenofont, el qual, “ni general, ni oficial, ni soldat”, intentà de justificar la seva…
pau d’Amiens
Història
Tractat de pau signat el 25 de març de 1802 entre Espanya, França, Gran Bretanya i Holanda, després de les converses preliminars tingudes a Londres l’any anterior.
Representà una treva en la política expansionista de Napoleó Gran Bretanya tornava els territoris conquerits —entre ells Menorca— però es quedava Trinitat i Ceilan França abandonava Roma, Nàpols i Portugal, i hom garantia la independència de les illes Jòniques i de Portugal Com a conseqüència del tractat, el 16 de juny de 1802, Joan Miquel Vives, capità general de Mallorca, prengué possessió de l’illa de Menorca en nom de Carles IV d’Espanya, amb la qual cosa s’acabà la tercera i darrera dominació britànica de l’illa Tanmateix, gran part dels acords no foren duts a terme i el…
José Miguel de Barandiarán Ayerbe
Etnografia
Prehistòria
Prehistoriador i etnògraf basc.
Sacerdot, fou profund coneixedor de la cultura i del poble bascs i un dels especialistes més destacats en la prehistòria d’aquell país Féu excavacions en moltes coves, del Paleolític fins a l’Eneolític, de les qual publicà les memòries Entre les seves obres cal esmentar La religion des anciens basques 1923, El hombre prehistórico en el País Vasco 1953, El mundo en la mente popular vasca en tres volums, 1960-61, Mitología vasca 1960, La cueva de Ekain y sus figuras rupestres 1969, en collaboració amb J Altuna, i El hombre prehistórico en el País Vasco 1979 Bona part de la seva obra, …
Sant Simeó de Castellnou de Bassella
Fins ara, un únic document datat l’any 1076 testimonia l’existència de l’església de Castellnou de Bassella Consta, segons l’esmentada escriptura, que els marmessors de Dalmau i Ermessenda donaren per manament d’aquests a Santa Maria de la Seu, un alou al terme de la Clua, exceptuant tanmateix la tasca de la collita, la qual l’havien deixat als clergues de Sancti Simeonis perquè preguessin per les seves ànimes El lloc de Castell nou de Basella restava inclòs segons el fogatjament efectuat vers l’any 1381, dins la vegueria de Cervera, i era possessió del bisbe d’Urgell L’edifici…
Sant Cristòfol de Ribera de Cardós
Art romànic
Aquesta capella, que ja no apareix en la relació de capelles de la parròquia de Ribera feta pel visitador episcopal l’any 1758, és situada al marge esquerre del riu de Cardós, prop del poble de Ribera, en un terreny on hi ha un nucli d’enterraments segons les troballes efectuades No tenim notícies històriques d’aquesta església, de dubtosa filiació medieval, ateses les característiques de les restes conservades Tanmateix, la presència d’un nucli d’enterraments palesa un origen medieval que contribueix a complicar el panorama de la situació eclesiàstica de la Vall de Cardós en…
Sant Pere de Tiurana
Art romànic
De la parròquia de Tiurana, no se’n tenen referències fins al segle XIV, en què es consigna entre les parròquies del bisbat d’Urgell que contribuïren a la dècima del 1391 Tanmateix, el seu origen ha de ser anterior i caldria relacionar-lo amb la fundació, el 1171, de la vila de Tiurana, dins el terme de Vilaplana, per iniciativa del bisbe Arnau de Preixens i Bertran de Vallferosa L’actual església parroquial de Tiurana és un edifici renaixentista, construït el 1545 i reformat posteriorment al segle XVIII Es veurà afectat per la construcció de l’embassament de Rialb, que negarà…
Sant Genís de Jorba
Art romànic
Aquesta església és situada en l’antic terme del castell de Jorba No sembla que tingués cap altra funció que la de sufragània de la parròquia de Jorba El terme de Jorba es documenta a partir de l’any 960 Tanmateix l’església apareix per primera vegada en la documentació l’any 1137 La seva funció com a sufragània es constata l’any 1685, data en la qual el bisbe Pasqual de Vic visità la parròquia de Jorba i feu constar que tenia l’església de Sant Genís com a sufragània Actualment continua tenint culte per als habitants del poble de Sant Genís, vinculada a la parròquia de Jorba
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina