Resultats de la cerca
Es mostren 1256 resultats
Max Bill
Arquitectura
Disseny i arts gràfiques
Escultura
Pintura
Arquitecte, escultor, pintor, dissenyador, grafista i teòric suís.
Fou alumne del Bauhaus de Dessau El 1931 formà part del grup Abstraction- Création, de París Dirigí la Hochschule für Gestaltung d’Ulm 1951-57, veritable continuadora del vell Bauhaus Destacat representant de l’abstracció geomètrica, defensà l’aplicació del mètode científic a l’obra plàstica La seva obra revela especialment el sentit del moviment en l’espai És autor de diversos texts teòrics Moderne Schweizer Architektur , ‘Arquitectura suïssa moderna’, 1950 Die gute Form , ‘La forma bona’, 1957, etc
Charles Josef Biederman
Art
Artista i teòric nord-americà de l’art.
A París 1936-37, el cubisme i el neoplasticisme l’orientaren vers la recerca d’estructures plàstiques Enfront de l’expressionisme abstracte propugnà als EUA un art d’arrel constructivista, el structurism , que defensà en llibres com Art as the Evolution of Visual Knowledge 1948 o The New Cézanne , 1958 Els seus Structurists works, relleus rectilinis policromats , són la manifestació plàstica de les seves teories
Jean Epstein
Cinematografia
Teòric i realitzador cinematogràfic francès, d’origen polonès.
Inicià la seva filmografia amb L’auberge rouge 1923 i esdevingué amb La chute de la maison Usher 1928, un dels màxims exponents de l’avantguardisme francès De la seva obra teòrica es destaca Bonjour cinéma 1921, Intelligence d’une machine 1946 i Le cinéma du diable 1947
Adriano Cecioni
Escultura
Pintura
Pintor, escultor i teòric italià de l’art.
Formà part, a Florència, del grup dels I macchiaioli , moviment del qual esdevingué un dels teòrics
Jakob Asmus Carsten
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor, dibuixant i teòric de l’art danès.
S'inspirà estilísticament en Rafael i Miquel Àngel, i temàticament en Homer, Dante, Ossian i Goethe, sota les orientacions teòriques de Winckelmann Dels seus dibuixos, que són en gran part a Weimar, es destaca el Cicle dels Argonautes
László Moholy-Nagy
Pintura
Fotografia
Pintor, fotògraf i teòric de l’art hongarès.
Anà a Berlín el 1920, on assimilà les obres dels dadaistes i dels constructivistes holandesos Hi exposà a la galeria Der Sturm 1922, i, invitat per WGropius com a professor al Bauhaus 1923-28, proclamà la seva teoria del dinamisme universal per damunt de l’estàtica clàssica, teoria que recollí en el llibre Von Material zu Architektur ‘Del material a l’arquitectura’, 1929 i que aplicà en la creació d’escultures cinètiques de les quals fou un capdavanter i lumíniques que projecten imatges, formes i colors En 1928-33 treballà de nou a Berlín, des d’on passà a Anglaterra El 1937 s’…
Jonathan Richardson
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor, gravador i teòric de l’art anglès.
Es destacà aviat com a retratista Alexander Pope Victoria and Albert Museum, Londres, però principalment pels seus estudis Essay on the Theory of Painting 1715, The Science of a Connoisseur 1719
Władysław Strzemiński
Pintura
Disseny i arts gràfiques
Pintor, grafista i teòric de l’art polonès.
Estudià a Peterburg, Moscou i Vitebsk, on fou ajudant de KMalevič Des del 1922 fou a Polònia un dels principals representants del suprematisme, formant part dels grups Blok, Praesens i AR, aquest darrer fundat per ell mateix per defensar la seva pròpia tendència artística, anomenada unanimisme Des del 1950 fou professor d’història de l’art a Łódź Escriví diferents obres teòriques, i també conreà l’escenografia i el disseny de mobles i teixits
Friedrich Antal
Art
Teòric hongarès de l’art, establert a Anglaterra.
Plantejà la tendència a historiar integralment l’obra d’art, especialment en els seus components econòmics i politicosocials Entre les seves obres sobresurten Studien zur Gotik im Quattrocento al Jahrbuch der Preussischen Kunstssammlungen , 1925 Florentine painting and its social background , Londres, 1947 i Osservazioni sul metodo della Storia dell’Arte a Società , 1954
Robert Morris
Art
Escultura
Escultor i teòric de l’art nord-americà.
Estudià a Kansas 1948-50, a San Francisco, a la California School of Fine Arts 1950-52 i al Reed College de Portland 1952-55 Fins el 1961, any que s’introduí en el camp de l’escultura, es dedicà al teatre, a la realització de curtmetratges experimentals i a la pintura 1955-60 Més endavant compaginà la pràctica escultòrica amb la coreografia, el cinema, els happenings i amb estudis d’història de l’art al Hunter College de Nova York 1962-63, on començà a impartir classes el 1964 El 1966 participà en l’exposició “Primary Structures”, a Nova York, i inicià les seves obres més característiques,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina