Resultats de la cerca

Autor del retaule del Villar Serrans —encarregat per Joan Gavarda, fundador d’un benefici a l’església parroquial cap el 1527— i que el defineix com un pintor renaixentista del cercle del Mestre de Martínez Vallejo, influït en algun aspecte, també, per Antoni de Cabanyes Acusa una reiterada tendència als efectes arcaïtzants, com els ja desusats fons daurats Hom li atribueix també un retaule de la collecció Lemaire de París i el del Judici Final de l’església de la Sang a Onda

Escriví la seva obra en occità, català i francès S’interessà per la cultura catalana i la divulgà Dirigí la Revue de la Catalogne , de Marsella Publicà els volums de poesia de tendència modernista Secret del temps 1951 i De paraules e d’images 1969, en què fusiona la tradició provençal i la catalana El 1945 participà en la fundació clandestina de l’Institut d’Estudis Occitans, del qual formà part També collaborà en revistes com Oc  i Gai Saber , entre d’altres

Els problemes literaris i teològics són encara debatuts De tendència judeognòstica gnosticisme , presenten el Crist com l’eon diví, revelat prèviament a Adam i a Moisès Hom hi veu també influències arianes Contenen altres elements ascètics Pere, vegetarià estricte, degué utilitzar aigua sola a l’eucaristia Rebutja el celibat marca jueva L’escola de Tübingen hi donà molta importància i les considerà un testimoni del suposat conflicte entre els partidaris de Pere i els de Pau en l’Església primitiva

Els centres d’interpretació es desenvolupen a partir de la dinamització in situ d’un espai natural, un jaciment arqueològic, un monument, un conjunt urbà, un lloc històric o altres testimonis culturals i naturals A diferència del museu, el centre d’interpretació no es basa en una collecció d’objectes, obres o documents originals que cal conservar Amb tot, a l’àmbit internacional s’observa una tendència a l’adaptació dels museus als mètodes de presentació i comunicació del patrimoni que desenvolupen els centres d’interpretació

Fou mestre d’escola i milità a l’Aliança de la Democràcia Socialista, de tendència bakuninista Fou designat membre del Consell Federal al congrés de Saragossa, 1872 i de la Comissió Federal de la Federació Regional Espanyola de l’AIT al congrés de Còrdova, desembre 1872-gener 1873 Participà en els fets d’Alcoi 1873 i, perseguit, es refugià a Suïssa Prengué part en diversos congressos internacionals, sota el pseudònim de Gabriel Albagès Tornà a la península el 1877 i morí, tuberculós, poc temps després

Creador en la seva llengua d’una novellística moderna i, malgrat un cert llast romàntic, de tendència realista Començà escrivint en dialecte biscaí Aunemendico Lorea ‘La flor del Pirineu’, 1898 i Kresala ‘Aigua de mar’, 1906, però, a conseqüència d’una llarga estada a Zumaya, adquirí el domini del dialecte guipuscoà, més accessible a la majoria dels lectors, i en aquest escriví la seva millor obra, Garoa ‘La falguera’, 1912, on una acció lleu, però vigorosa, serveix per a descriure la vida rural del país

A 13 anys escriví l’oda La Palma, lloada per Espronceda Del 1843 data la primera edició de Poesías A Madrid des del 1848, la seva casa fou centre de reunions literàries i refugi de liberals sobretot després de la revolució del 1866 Residí a l’estranger, i morí retirada prop de Lisboa La seva poesia és prebecqueriana i de tema generalment amorós, amb tendència a la idealització N'és coneguda la balada El amor de los amores També escriví teatre, novella i records de viatge

Membre de l’organització estudiantil de Jena, de tendència liberal, fou empresonat 1833 i, més tard, condemnat a mort, acusat d’haver participat en els moviments revolucionaris del 1836 commutada la pena, passà sis anys a presidi La seva producció literària —novelles i poesies— es caracteritza per un humor maliciós i senzill, amb què descriu tipus i costums populars Escriví, en baix alemany, obres com Ut de Franzosentid ‘Records del temps de l’ocupació francesa’, 1859 i Ut mine Festungstid ‘Quan era a la presó’, 1863

Format a la Universitat de Colúmbia, seguí la tendència de la “nova crítica” americana Excelleixen els seus estudis sobre EMForster 1943, Matthew Arnold 1939 i Freud 1955, les teories del qual incorporà a la crítica literària Entre la seva producció abundant en el camp de l’assaig sobresurten The Liberal Imagination 1950, Beyond Culture 1965 i Sincerity and Authenticity 1973 És autor també d’una única novella, The Middle of the Journey 1947 significativa respecte a la posició de l’intellectual d’esquerra americà

Franciscà, fou professor de filosofia durant la segona i la tercera dècades del segle, al convent barceloní de Sant Nicolau Durant el magisteri escriví les seves obres teològiques més importants De ente, De formalitatibus , el seu tractat més conegut i llegit fins al Renaixement Més tard fou mestre de teologia i escriví un comentari de les Sentències de Pere Llombard i almenys un quòdlibet Encarna l’evolució de l’escotisme cap a un realisme extrem, tendència coneguda en l’escolàstica tardana amb el nom de formalisme