Resultats de la cerca
Es mostren 7495 resultats
vall d’Aguilar
Vall que forma el riu de la Guàrdia o d’Aguilar entre la serra d’Ares i el puig de Sant Quiri.
Al s XVI fou anomenat amb aquest nom el territori que avui comprèn el municipi de Noves de Segre Alt Urgell
Gili
Història
Seca que encunyà moneda de bronze (as) dins el tipus de les emissions ibèriques.
Hom suposa que correspon a territori valencià, i alguns autors, sense cap base segura, l’identifiquen amb Gilet Camp de Morvedre
Futuna
Illa
Illa de l’oceà Pacífic, a la Polinèsia, entre les illes Samoa, les Fiji i les Ellice.
És d’origen volcànic Forma part del territori francès d’ultramar de Wallis i Futuna Produeix copra per a l’exportació
la Ciutat Encantada de Conca
Sector de la Ciutat Encantada de Conca
© Alejandro Orozco / Fotolia.com
Espai natural
Paratge natural de la província de Conca, Castella-la Manxa, situat al NE de la capital provincial.
El territori és constituït per uns 20 km 2 de roques de formació càrstica de les més variades i capricioses formes
òstria
Botànica
Arbre caducifoli monoic, de la família de les betulàcies, de 10 a 15 m d’alçària, de fulles ovades, acuminades i doblement serrades, de flors unisexuals disposades en aments i de fruits muciformes verdosos.
Es fa principalment a la part central i oriental del territori submediterrani europeu No existeix, en estat espontani, als Països Catalans
Topozero
Llac
Llac de la República de Carèlia, Rússia, al N del territori.
Les costes són, en general, altes i molt sinuoses Amb la construcció de la central hidroelèctrica de Kum, ha restat unit amb el P'aozero, al NW, i formen junts el pantà de Kum, amb 2 000 km 2 de superfície i 6,8 km 3 de capacitat
marca de Tolosa
Història
Denominació que rebé el territori meridional fronterer del comtat de Tolosa.
Comprenia les comarques —després comtats— de Pallars i de Ribagorça, recuperades als sarraïns pels comtes de Tolosa a la primeria del segle IX
marca Obertenca
Territori posat sota la jurisdicció de la família noble dels obertencs.
Format entorn d’un nucli central constituït per Milà, en possessió dels obertencs a partir del segle X, s’hi afegiren Gènova al temps dels emperadors Otó II i Otó III, Tortona, Luni i, més tard, Bobbio Les últimes incorporacions a la marca Gavello i Monselice es produïren al segle XII, quan ja es forjava l’autonomia comunal
Calenberg
Territori del Sacre Imperi pertanyent al cercle de la Baixa Saxònia.
Fora d’un curt període al s XV, restà sempre lligat a branques de la família güelfa dels ducs de Brunsvic El castell de Calenberg fou residència ducal fins al trasllat d’aquesta a la ciutat de Hannover