Resultats de la cerca

Ingressà a l’exèrcit el 1949, hi mantingué actituds crítiques que li valgueren diverses sancions i publicà El militar de carrera en España 1967 i Introducción a la sociología de las nacionalidades 1971 El 1974, essent comandant d’enginyers i diplomat d’estat major, contribuí a fundar la Unión Militar Democrática , de la qual fou primer secretari el 1975 passà mig any a la presó d’El Hacho, a Ceuta, i el 1977 deixà l’exèrcit per presentar-se a les eleccions legislatives Diputat del PSC PSC-PSOE al Congrés per Barcelona 1977, 1979, 1982 i 1986, ha estat també professor de la Universitat de…

Estudià filosofia i lletres i dret a Madrid El 1946 acabà la carrera diplomàtica, que exercí en diverses ciutats europees El 1969 fou nomenat sotssecretari de política exterior, i del 1970 al 1973 ocupà el ministeri d’obres públiques El 1975, creà, amb Antonio Mde Oriol y Urquijo i altres polítics, la Unión Nacional Española, de caràcter reaccionari i continuista, que entrà el 1976 en la federació d' Alianza Popular Diputat per Pontevedra el 1977 i vicepresident d’AP el 1978, al final del mateix any se'n separà per desacord amb el reformisme de MFraga, i el 1979 integrà, amb Silva Muñoz, el…

Format al Conservatorio Nacional de Música y Artes Escénicas de Buenos Aires, inicià la seva carrera com a concertista amb una sèrie de destacades actuacions internacionals Les intervencions, el 1952, com a representant argentí a l’International Arts Program celebrat a Nova York i en un concert de la Pan American Union a la ciutat de Washington contribuïren a donar-li encara més projecció internacional com a pianista Assumí la direcció del Teatro Colón de Buenos Aires 1960-63 i fou professor del Conservatorio Nacional de Música y Artes Escénicas de Buenos Aires La seva música no…

S’inicià a les categories inferiors del CE Episcopal Lleida, i amb l’Unicaja Almería debutà a la màxima categoria, on ha jugat en la posició d’oposat El 2004 abandonà l’equip i fitxà per l’Impermeabilizantes Compaktuna i després per l’equip de la Unión Deportiva Vecindarios El 2005 marxà a Itàlia, on vestí la samarreta del Corigliano, el Milano i l’RPA Luigibacchi El 2007 fitxà pel Palma Volley, equip amb el qual fou campió de la Superlliga 2008, any en què fou escollit millor jugador de la competició i de la Supercopa 2008, 2009 Posteriorment, fitxà pel Voleibol Teruel i el 2010 tornà a l’…

Fixà el domicili social a Barcelona “mientras las circunstancias lo aconsejen” Del Consell Nacional, integrat per nou membres, en formaren part Belén de Sárraga, Salvador Garriga, Francesc Corbella i Àngel Jiménez A l’exili el pes dels federals catalans en el Consell Nacional fou encara més elevat Abel Velilla reconstruí de seguida el partit a Mèxic i el 1945 Francesc Corbella a París El 1948 Josep Martí Feced n’era president Abel Velilla, vicepresident, i Leandre Raurich, secretari general Mantenia un Consell Federal de Catalunya a l’exili, presidit per Antoni Soler Roca 1946 No consta que…

Fou creada a Brusselles l’any 1919, i actualment té milers de científics afiliats que corresponen a un total de 45 estats Cada tres anys tenen lloc unes assemblees generals, després de les quals hom edita una publicació anomenada Transactions of the International Astronomical Union , en la qual hom inclou tots els assumptes tractats La UAI patrocina certs serveis internacionals, com el servei de l’hora, el qual pretén d’unificar la mesura del temps mitjançant la transmissió de senyals telegràfics o d’un altre tipus des d’un observatori a un altre També té un servei telegràfic per…

Marquès i, des del 1847, duc de La Unión de Cuba Inicialment marí, lluità a Trafalgar 1805 Passà a l’exèrcit i combaté els independentistes colombians i peruans 1810-19 Arraconat per liberal 1823-33, ascendí a tinent general 1834 i fou capità general de Cuba 1834-38, on evità la guerra civil, però reprimí amb duresa tant carlins com liberals Impulsà les obres públiques i se li deu, en part, la primera línia de ferrocarril de l’illa Fou capità general de Mallorca 1843-47 El seu germà, Luis Tacón y Rosique Cartagena 1772 — Palma, Mallorca 1841, fou brigadier de l’armada i cap de la comandància…

El 1947 contribuí a la fundació de la Unió Esportiva Lleida, de la qual fou secretari durant més de vint-i-cinc anys Després de deixar la directiva hi tornà entre el 1982 i el 1989 També fou entrenador del CD Binéfar i de la Unión Deportiva Fraga, fou àrbitre de futbol i fundador del Club Deportivo Ilerda 1945, el qual presidí durant vint-i-sis anys Fou també secretari de la Federació Catalana de Futbol FCF a Lleida i membre del comitè de competició Collaborà en la majoria d’iniciatives esportives de Lleida fou un dels fundadors del Club Patí Lleida, impulsor del Llista Blava d’hoquei sobre…

Ingressà al FC Barcelona 1986-90 procedent del València 1981-86, equip al qual tornà 1990-95 Posteriorment jugà en el Vila-real 1995-99 i en el Còrdova 1999-2001, on es retirà Centrecampista, disputà 247 partits amb el Barça i marcà 66 gols Guanyà una Recopa d’Europa 1989 i dues Copes del Rei 1988, 1990 Fou vint-i-nou cops internacional i participà en la Copa del Món 1990 i l’Eurocopa 1984, on fou subcampió Entrenà equips del futbol de base i de tercera divisió del València, el Córdoba Club de Fútbol 2005, l’Orihuela Club de Fútbol 2006-07, la Unión Deportiva Alzira 2008-09 i la Unió…

Jugava de davanter centre i començà al Terrassa Després passà al RCD Espanyol 1916-19, amb el qual es proclamà campió de Catalunya i màxim golejador del campionat 1918 El 1919 fitxà pel FC Barcelona però no hi pogué debutar fins a la temporada 1920-21, i s’estigué al club fins a la temporada 1923-24 Disputà 151 partits, en què marcà 161 gols, amb els quals aconseguí ser un dels jugadors blaugrana amb la mitjana realitzadora més alta de la història del club La temporada 1921-22 obtingué un rècord de 59 gols Guanyà la Copa del 1922, en què marcà un gol a la final contra el Real Unión de Irún, i…