Resultats de la cerca
Es mostren 3185 resultats
acròbata

Acròbata
Elias Neideck (CC BY-SA 3.0)
Zoologia
Petit marsupial de la família dels falangèrids que té a cada costat del cos una membrana que uneix els membres anterior i posterior.
Aquesta membrana, desplegada estenent les extremitats, li serveix per a desplaçar-se d’un arbre a un altre planant Es nodreix d’insectes i de nèctar de les flors Viu a Austràlia, i el nom prové de la seva gran agilitat
cap d’ase
Ictiologia
Peix perciforme de la família dels tríglids del grup de les lluernes, que ateny de 30 a 55 cm.
Les escates de la línia lateral són grosses i rugoses El dors és de color grisenc o verdós, pigallat de blanc, i el ventre és blanc Viu sobre els fons sorrencs de poca profunditat de la Mediterrània i de l’Atlàntic
Vasilij Vasil’evič Dokučajev
Biologia
Naturalista rus.
Posà les bases de la moderna agrologia científica i de la investigació complexa de la natura Excellí especialment pels seus estudis edafològics, en els quals concep el sòl com un ésser viu, en relació amb tots els altres factors geogràfics
desert de Líbia

Desert de Líbia
© Anne Aktan / Fotolia.com
Desert
Desert del nord d’Àfrica, continuació oriental del Sàhara, que s’estén entre les muntanyes del Tibesti, a l’W, i la vall del Nil, a l’E.
És constituït per una plana decantada cap a l’W, separada dels altiplans del nord de la Cirenaica per una gran depressió, on hi ha els oasis de Gālū, Yarabūb i Sīwah La població és seminòmada i viu del comerç i la policultura
braga
Ictiologia
Peix osteïcti, de l’ordre dels cipriniformes, d’uns 25 cm de llargària, amb el musell prominent, i de color gris verdós, amb el ventre argentat.
Viu en aigües de profunditat mitjana, en fons rocallosos o sorrencs, i es nodreix d’algues i de petits animals És freqüent a les aigües dolces del centre i de l’est d’Europa Danubi, Rin, Volga i en alguns estanys del Rosselló
ceba marina

Ceba marina
Ori Fragman's TrekNature (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les liliàcies, de bulb ovoide molt gros amb túniques vermelloses, fulles oblongues, fins a 80 cm de llargària, basals, i flors blanques o una mica rosades agrupades en un llarg raïm que pot atènyer 100 cm d’alçària.
Viu en erms i brolles de les comarques litorals, des del Baix Ebre fins al migjorn valencià, i és particularment abundosa a les Illes Té propietats cardiotòniques de tipus digitàlic, i ja havia estat usada per l’antiga medicina egípcia i grega
carmesí
Pintura
Pigment de color situat aproximadament a una longitud d’ona de 7 200-7 500 Å en l’espectre de radiacions electromagnètiques.
Correspon a un vermellós viu, de to fosc i matís blavós La matèria pigmentària és extreta de l’insecte anomenat quermes i produeix unes pastes pictòriques de consistència líquida, d’escàs poder cobrent i de poca solidesa a l’acció de la llum
carlina cardiguera

Carlina cardiguera
Joan Simon (CC BY-SA 2.0)
Botànica
Carlina biennal, de la família de les compostes, de tija curta, fulles pinnatisectes, de segments espinosos, agrupades en roseta i capítols de 7 a 12 cm de diàmetre, voltats de bràctees externes pinnatífides i bràctees internes linears, molt llargues, blanques a l’anvers i violàcies al revers, amb flors purpurines o blanquinoses.
Viu principalment a les pastures de la muntanya alta i mitjana Pirineus, Montseny, etc entre els 1000 i els 2000 m L’arrel, gruixuda i profunda, és emprada en l’elaboració de vins i aperitius El receptacle és comestible, com la carxofa
cua de cavall

Cua de cavall
Micologia
Bolet de capell grisós o brunenc, de la família de les amanitàcies, amb petites esquames grises, llargament convex, de 6 a 15 cm de diàmetre, cama napiforme, gruixuda, amb un ample anell pendent i volva poc visible.
Tot el bolet presenta alguns reflexos vinosos La carn, blanca, pren també tonalitats vinoses, sobretot a la cama Viu en boscs humits de pins, avets i roures, i és comestible, bé que poc consumit, potser pel perill de confusió amb altres amanites tòxiques
xoc osmòtic
Biologia
Química
Canvi sobtat en la pressió osmòtica que afecta un sistema o organisme viu.
S'esdevé en canviar l’organisme en un medi de diferent concentració cas d’organismes dulciaqüícoles en aigües salades o marins en aigües dolces o bé en afegir dissolvent o solut en el medi cas de cultius cellulars, en què hom pot fer esclatar les membranes cellulars o bé provocar l’encongiment de les cèllules
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina