Resultats de la cerca
Es mostren 330782 resultats
serra de Collserola
Sector central de la serra de Collserola, entre la torre de telecomunicacions de Collserola (esquerra) i el Tibidabo (dreta)
© Lluís Prats
Serra
Massís de la serralada de Marina, limitat pel Besòs, a llevant, i la riera de Rubí i el Llobregat, a ponent, que separa el Vallès Occidental del pla de Barcelona.
La carena comença, a l’oest, amb el turó de Sant Pere Màrtir 389 m alt, separat, vers l’est, pel coll del Portell, del puig Aguilar 387 m segueix el Tibidabo 512 m, on culmina el muntanyam, entre el coll de Vallvidrera, a l’oest, i el coll Serola, a l’est, el qual l’enllaça amb el turó de Valldaura 422 m la cresta davalla pel coll de la Ventosa fins al turó de Roquetes 305 m, damunt el Besòs Pel nord limita clarament amb la depressió del Vallès, mentre que al sud segueix per una successió de turons baixos Monterols…
platja de Canyelles
Platja de Canyelles, a Lloret de Mar
© Fototeca.cat
Platja
Platja de la costa de la Selva, a llevant de Lloret de Mar.
Ha esdevingut un centre turístic
art de fons
art de fons Calada de boleros
Pesca
Qualsevol dels arts de captura passiva formats per xarxes generalment rectangulars que hom cala de manera que l’armadura dels ploms resti arran de fons.
Fira de Barcelona
Vista del recinte de la Fira Oficial i Internacional de Mostres de Barcelona
© Fototeca.cat
Economia
Fira de mostres celebrada anualment a Barcelona.
Actualment té dos recintes, a Barcelona i a l’Hospitalet de Llobregat La primera fira tingué lloc del 21 al 31 d’octubre de 1920, al Palau de Belles Arts, al parc de la Ciutadella, organitzada per l’Associació de Fabricants de Joguines, el Foment del Treball i l’Ajuntament per tal de combatre la competència dels productes estrangers, que envaïren els mercats després de la Primera Guerra Mundial En la primera etapa perdurà solament fins el 1925, a causa dels resultats deficitaris, de…
Vall de Núria
Esquiadors a l’estació de Vall de Núria el 1909
AF CEC / Co de Triola
Esquí
Estació d’esquí de Queralbs.
Gestionada per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, és l’equipament dedicat als esports de neu més antic de Catalunya Fou inaugurada el 1947 S’hi accedeix només a peu o amb el cremallera inaugurat al març del 1931 Té onze pistes, un circuit de raquetes de neu, un parc de surf, un circuit de cros, un parc de neu infantil i tres pistes per a trineus El telecadira de la Pala uneix la cota més baixa de l’estació 1964 m amb la màxima 2252 m, mentre…
castell de Vilademàger
Aspecte del castell de Vilademàger
© SPAL / Diputació de Barcelona
Castell
Antic castell del municipi de la Llacuna (Anoia), situat en un cim (712 m alt.), al SE de la vall de la Llacuna.
Rebé el nom d’un magnat anomenat Màger, que hi bastí el castell abans del 987 passà als Gurb-Queralt, successors seus, que el tenien en feu pels comtes de Barcelona, i abans del 1079 el seu domini passà als Cervelló i als seus descendents, que amb el títol de baronia de la Llacuna el posseïren fins al segle XIX El castell era el centre de l’extens terme de la Llacuna L’església de SantPere, conservada encara dins el que fou recinte murat del castell, fou l’única parroquial del terme, que a partir al segle XIV es repartí amb la Llacuna L’església de Sant…
gerani de jardí
Gerani de jardí
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les geraniàcies, de fulles peloses o glabrescents i de flors sovint zigomorfes.
Són plantes molt conreades en jardins i tests per la boniquesa del fullatge i de les flors i per llur rusticitat Les espècies més comunes són el gerani d’escata de peix P zonale i el gerani de flor de papallona P schizopetalum
Planès de Rigard
Paisatge muntanyós de la població de Planès (Ripollés)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Planoles (Ripollès), fins el 1967 de Toses, situat a 1.207 m alt., a l’esquerra del Rigard, vora la carretera de Ribes de Freser a Puigcerdà (on hi ha l’hostal de Planès).
Té una interessant església romànica, que depenia de la parròquia de Nevà
Piles de Mar
El passeig marítim de Piles de Mar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Safor, a la plana al·luvial costanera.
El caràcter pla del terme i l’aigua derivada del riu d’Alcoi a través de la séquia comuna d’Oliva i la dels pous permeten el regadiu de tot el territori, gairebé tot dedicat al taronger Hi ha una petita activitat metallúrgica La població, que tingué un fort creixement als s XVIII i XIX com tota la comarca, s’ha estabilitzat al s XX a causa de la saturació de l’activitat agrícola és tradicional l’emigració a França El poble 2 132 h 2006, pilers 8 m alt és a uns 2 km de la costa L’església parroquial de Santa Bàrbara…
serra de Verdera
serra de Verdera Restes del castell de Sant Salvador de Verdera
© Fototeca.cat
Serra
Nom amb què és conegut el sector de la serra de Rodes (670 m alt.) on hi ha les restes del castell de Sant Salvador de Verdera
o castell de Verdera
, prop del monestir de Sant Pere de Rodes, a l’Alt Empordà.