Resultats de la cerca
Es mostren 8489 resultats
barranc de Sant Antoni
Barranc
Curs fluvial de la comarca del Baix Ebre.
Es forma per la confluència del barranc de Covalta i el barranquet de Matamoros, i desguassa a la riba dreta de l’Ebre, aigua amunt del mas de Xies
Mota de Tanyeres (Perpinyà)
Art romànic
Situació Aquesta mota era situada al nord-est de Perpinyà, en una plana, a mig camí de Bompàs, prop d’una riera i de diversos camins Al costat hi havia l’església de Sant Genís i el poblet abandonat de Tanyeres Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 43’ 19,2” N - Long 2° 55’ 14,2” E Cal agafar la carretera que va cap a Vilallonga de la Salanca i després trencar a l’esquerra, cap a Pià La mota era situada uns 250 m al sud del mas Bearn, al costat esquerre de la riera del Molí dels Vivers JC-JBM Història El poblet de Tanyeres és esmentat per primera vegada l’any 901 amb el nom de…
Sant Pau de Fornils

Sant Pau de Fornils
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Capella
Capella i masia del municipi de Susqueda (Selva), situada sota la cinglera del Far, prop del castell de Fornils, conegut també per això com a castell de Sant Pau.
Existia ja el 1269 Hom la coneix també per Sant Pau de la Coma, pel veïnatge d’aquest mas La capella actual fou refeta al s XVII No té culte
l’Escorial
Masia
Antiga masia de la ciutat de Vic (Osona), vers el costat de llevant, propera a la carretera de Roda, actualment integrada a la ciutat.
Era propietat de Teodor de Mas, marit de santa Joaquima de Vedruna, la qual hi fundà la congregació de carmelitanes de la caritat, conegudes popularment per monges de l’Escorial
Jusseu
Poble
Poble (778 m alt) del antic municipi de Torres del Bisbe i Jusseu (Ribagorça), situat al cim d’un serrat que domina per l’esquerra el barranc de la Ribera, al peu de les ruïnes de l’antic castell de Jusseu, que fou dels ducs de Medinaceli.
L’església parroquial és dedicada a sant Julià Formà municipi independent fins el 1969 L’antic terme comprenia, a més, les caseries de Mas de Balon, Suferri i la Tosquilla
petròglif

petroglif
Prehistòria
Gravat o dibuix sobre una pedra (còdol, llosa, etc.), aplicat sobretot als d’època prehistòrica.
Apareixen sobretot a partir del Mesolític com els còdols pintats de Mas d’Azil, durant el Neolític i les edats dels metalls, com, per exemple, en lloses de monuments megalítics
la Portellada
Municipi
Municipi del Matarranya, estès des de la divisòria d’aigües entre les comarques del Guadalop i del Matarranya fins al curs d’aquest riu i del Tastavins, afluent seu per l’esquerra.
El terme és drenat, a més, pel barranc de la vall d’Aura, que aflueix al Matarranya ja dins el municipi de la Freixneda Gran part del terme 1 087 ha és cobert de pinedes i brolla de romaní Els cereals 181 ha, especialment de blat, les oliveres 598 ha i la vinya 67 ha són els principals conreus de secà patates, hortalisses, cereals i farratge són els conreus de regadiu 53 ha, localitzats vora el Tastavins i el Matarranya i regats per una séquia que pren l’aigua del primer La ramaderia bestiar oví, cabrum i porcí i la cria d’animals de granja complementen les activitats econòmiques La vila 352…
El Petit de Cal Eril

Joan Pons, El Petit de Cal Eril
© Román Yñán / Bankrobber
Música
Nom amb el qual és conegut el cantant, guitarrista i compositor Joan Pons i Villaró.
En un estil qualificat de pop-folk rural, debutà el 2007 amb la maqueta autoproduïda Per què es grillen les patates , guardonada amb el Premi a la creativitat del Club TR3SC, que reedità el 2012 com a disc i amb el qual introduí un estil folk amb arrels en la música tradicional i en el pop psicodèlic El 2009 publicà el seu primer disc oficial, i les sargantanes al sol , i, el mateix any, Cançons de Nadal , compartit amb el grup Anímic El seu segon disc individual, Vol i dol 2010, recrea un imaginari sinistre amb allusions al cicle vital i la mort, i inclou textos de Pere Quart i…
Santa Anna de Llavorsí
Art romànic
El lloc de Llavorsí és esmentat l’any 1149, en la consagració de l’església del monestir de Gerri, en què el monestir rep de Mir Garreta un mas a Loberciu Aquesta propietat apareix confirmada en la butlla del papa Alexandre III de l’any 1164, però posteriorment degué perdre-la, ja que l’any 1220 Guillem de Bellera restituí al monestir de Gerri un mas a Llavorsí, que ja havia estat donat pel seu avi El lloc de Llavorsí formava part dels dominis dels comtes de Pallars, i al segle XV passà als ducs de Cardona, marquesos de Pallars Pels volts del 1526 regia la rectoria…
Castell de Castellet (Castellterçol)
Art romànic
Es trobava a l’extrem E del municipi, en un indret envoltat per la riera de Granera o de Sant Joan, proper a l’antiga parròquia rural de Sant Llogari, dita per això Sant Llogari de Castellet És probable que ocupés el mateix indret del mas Sala de Sant Llogari, veí de l’església, i algú ha pretès veure restes del castell en els murs amb volta de la part baixa del sector meridional del mas, bé que això és difícil de comprovar El terme i el castell de Castelleto són documentats des del 949, quan Guadamir, fill de Sala, fundador de Sant Benet de Bages, féu compres al seu…