Resultats de la cerca
Es mostren 6900 resultats
Pere Caro i Sureda

Pere Caro i Sureda
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar.
Tercer marquès de la Romana Estudià a Lió, a Salamanca i a Madrid Ingressà a la marina de guerra 1775 i serví a les ordres de Federico Gravina El 1784 viatjà per França, Àustria i Alemanya En declarar-se la Guerra Gran 1793, passà a l’exèrcit de terra, i serví a Guipúscoa en el del seu oncle Ventura Caro Passà després a Catalunya, ja com a general de brigada, i participà en la batalla del Montnegre 1794 El 1800 fou capità general interí de Catalunya El 1807 li fou confiat el comandament dels 15 000 soldats que Carles IV, pressionat per Napoleó, envià a Alemanya i Escandinàvia Bé que, després…
Antoni Carbonell
Enteixinat de l’escala del Palau del Lloctinent, a Barcelona (s XVI), obra d' Antoni Carbonell , fill
© Fototeca.cat
Fuster tallista.
Amb el seu fill Antoni Carbonell , són documentats a Barcelona entre el 1487 i el 1555 Corresponen, probablement, al pare alguns treballs fets a la catedral de Barcelona 1487, al monestir de Sant Cugat del Vallès i a Sant Feliu d’Abella 1504 El 1509 li fou encarregat, juntament amb Gabriel Serra, l’acabament del sepulcre de Galceran de Requesens a l’església de Sant Joan de Palamós Amb Climent Carbonell visurà l’obra del portal de l’església de Sant Miquel 1516, i el 1526, juntament amb Gabriel Pellisser, obres fetes a Sant Joan d’Horta Hom pot adjudicar al fill, a Barcelona, el complement…
Francesc de Paula Rius i Taulet

Francesc de Paula Rius i Taulet
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític.
Fill de menestrals, estudià dret a Barcelona Exercí des del 1858 fins a la Revolució de Setembre, després de la qual fou elegit regidor per la minoria monàrquica i tinent d’alcalde Fou nomenat alcalde durant la monarquia d’Amadeu I febrer del 1872 — febrer del 1873, càrrec que ocupà de nou durant el govern provisional del general Serrano 1874 i amb la Restauració març del 1881 — febrer del 1884 i novembre del 1886 — 1889 Posteriorment, rebutjà l’alcaldia de Madrid i fou diputat a corts per Barcelona el 1875 i el 1877 pel partit liberal de Sagasta La seva gestió fou d’una gran…
Francesco Antonio Faccio
Música
Director d’orquestra i compositor, conegut per Franco Faccio.
Durant els seus estudis al Conservatori de Milà tingué com a company Arrigo Boito , amb el qual collaborà en diversos projectes Un dels seus viatges conjunts els dugué a París, on fou presentat a G Verdi La seva posició apassionada en favor de la renovació de la música italiana els feu sospitosos de wagnerianisme La primera òpera de Franco Faccio, I profughi fiamminghi fou acusada d’excessiva influència alemanya, encara que la següent, Amleto , tingué un èxit considerable A poc a poc, però, s’anà interessant més per la direcció En aquesta nova activitat retrobà G Verdi i la desconfiança que…
,
Heinrich Bihler
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Lingüista alemany.
Estudià a les universitats de Heidelberg i Munic, i ensenyà a les de Munic i Göttingen, d’on fou catedràtic de llengua i literatura catalana i castellana del 1961 al 1972, que passà a ser-ne emèrit S’ocupà preferentment de temes de llengua i literatura franceses, espanyoles, catalanes i italianes Inicià la seva carrera científica amb una tesi doctoral sobre el català Die Stellung des Katalanischen zum Provenzalischen und Kastilischen Statistische Analyse von katalanischen Texten aus Mittelalter und Neuzeit , ‘La posició del català amb relació al provençal i el castellà Anàlisi estadística de…
,
Bernat de Gòtia
Història
Marquès i comte de Narbona, Barcelona i Rosselló (865-878) i de Bourges (Berry) i Autun (Borgonya) (876-878).
Fou membre d’una gran família franca el seu pare, Bernat, i el seu avi havien estat comtes de Poitiers la seva mare, Bliquilda, era filla del comte de Le Mans i germana de Gausfred, del Maine, i de Goçlí, canceller reial El 865 Carles III el Calb li concedí una part de la marca de Gòtia, que comprenia el comtat de Narbona, els comtats adjacents de Besiers, Agde, Magalona i Nimes, i els de Barcelona i Rosselló Home ambiciós, penetrà a les altes esferes de la política del regne el 872 fou nomenat conseller del rei Lluís d’Aquitània Aquesta actitud li féu abandonar el govern dels…
Antoni Barceló i Pont de la Terra

Nova llanxa inventada per Antoni Barceló i Pont de la Terra
© Fototeca.cat
Història
Militar
Tinent general de l’armada.
De jove actuà com a capità corsari perseguint eficaçment els vaixells pirates algerians que devastaven les costes mallorquines El 1735 fou designat patró del xabec correu entre Barcelona i Palma, càrrec que alternà amb el seu pare Onofre El 1738 li fou atorgat el títol, honorífic, d’alferes de fragata, i el 1756 ingressà a l’armada reial com a tinent de navili efectiu El 1763, en un combat naval, derrotà i féu presoner el pirata algerià Selim, i el 1775 intervingué en el fracassat desembarcament a Alger Ascendit a brigadier de l’armada 1775, prengué el comandament d’una esquadra de trenta…
Anton Bruckner

Anton Bruckner
© Fototeca.cat
Música
Compositor i organista austríac.
El 1856 obtingué el lloc d’organista a la catedral de Linz, i a la mateixa època començà a estudiar contrapunt a Viena i a compondre les primeres obres d’importància Wagner, per qui sentia una profunda admiració, l’autoritzà 1863 a estrenar a Linz 1868 el final de Die Meistersinger , abans de la seva representació a Munic Aquest mateix 1868 fou nomenat professor del conservatori de Viena, com també organista de la capella imperial, lloc que ocupà fins el 1891, que fou fet doctor honoris causa de la Universitat de Viena, d’on era professor de teoria musical des de l’any 1875…
Jaume Mercadé i Queralt
Joia de Jaume Mercadé i Queralt
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Pintura
Pintor i orfebre.
Aprengué l’ofici de joier a Barcelona, i assistí a les classes de l’Acadèmia Galí Féu la seva primera exposició individual a les Galeries Laietanes 1916 i el 1919 fou nomenat professor de joieria i orfebreria a l’Escola d’Arts i Oficis de la Mancomunitat La seva obra d’orfebre, decisiva per a la renovació d’aquest art, li valgué diploma d’honor i medalla d’argent a l’Exposition des Arts Décoratifs de París 1924, gran premi i medalla d’or a l’Exposició Internacional de Barcelona 1929, medalla d’or a les VI i IX Triennali de Milà i gran premi a la III Bienal Hispanoamericana La…
Sant Andreu d’Escales (Tremp)
Art romànic
Aquesta església va dependre del monestir d’Alaó Es trobava on més tard es documenta el mas de Sant Andreu actualment colgat per l’embassament d’Escales que segons P Madoz pertanyia al terme de Casterner de les Olles, i era, igual que l’antic hostal de Borrugats, al peu de la muntanya del poble, damunt el camí que anava de la Conca al Pont de Suert La primera notícia sobre aquesta església, que donà nom a un mas, es troba en el suposat privilegi de Carles el Calb al monestir d Alaó, on es confirma la cella de Sant Andreu Vers l’any 1130 l’abat Gausbert i els monjos d Alaó donaren a Pere Baró…