Resultats de la cerca
Es mostren 8494 resultats
minoic
Lingüística i sociolingüística
Llengua que atresoren els documents en escriptura lineal A cretenca trobats a Creta i en altres illes de la mar Egea.
N'és possible la lectura gràcies a l’adaptació que hom feu d’aquest sistema gràfic per anotar la llengua grega en època micènica micènic Per al seu desxiframent, hom ha proposat diverses teories Així, Cyrus Gordon la considerà una llengua semítica, més exactament una forma mixta d’accadi i d’ideogrames sumeris S Davis, V Georgiev i LR Palmer defensen una teoria que emparenta el minoic amb llengües de la família anatòlica indoeuropeu Palmer, potser d’una manera més raonable, la identifica amb el luvi oriental, bé que els elements en què se sustenta són molt limitats Si hom admet com a…
polihalobi
Ecologia
Dit de l’organisme que pot viure en aigües salabroses de clorinitat elevada, pròxima a la de l’aigua de mar.
ascídids
Zoologia
Família d’ascidiacis de l’ordre dels estolidobranquiats, que comprèn, entre d’altres, l’ascidi comú i el raïm de mar.
altura de pressió
Transports
Altura en l’atmosfera tipus en què un globus inflat al nivell del mar en condicions donades ateny una sobrepressió determinada.
Atlàntida
©
Mitologia
Segons la tradició grega, illa o continent, país dels atlants, que s’enfonsà, engolit per la mar, en una època remota.
Aquesta tradició ha arribat sobretot a través de Plató, que hi fa referència als diàlegs Timeu i Críties Ho donà com un fet històric i explicà que durant un viatge de Soló d’Atenes a Egipte, els sacerdots de Sais li narraren la història de l’Atlàntida Era un imperi sobirà de “tota l’illa de l’Atlàntida i d’altres illes i part del continent” la situà en un cas “al nord”, i en un altre “davant les columnes d’Hèrcules”, o sigui, de l’estret de Gibraltar Els atlants intentaren de sotmetre els grecs i els egipcis, però Atenes aconseguí la victòria Tot això passava, sempre segons la versió…
síl·laba feble
Fonètica i fonologia
Síl·laba que presenta una intensitat articulatòria poc forta; són febles les síl·labes inicials àtones i les àtones en general (veremar).
Unió Arenyenca
Partit polític
Partit local d’Arenys de Mar inscrit a l’abril de 1987 per M. Luisa Gorina, Casimiro Torrás i Lourdes Blanchar.
En les eleccions municipals d’aquest any aconseguí representació en les de 1991 obtingué 195 vots 3,6%
Col·lectiu d’Unitat Alternativa
Partit polític
Partit inscrit al novembre de 1990 a Premià de Mar, promogut per Francisco Martínez, Jordi Pagès, Gemma Serra i David Gómez.
Es proposà impulsar l’autoorganització de la població mitjançant la democràcia directa En les eleccions municipals de 1991 obtingué 428 vots 4,6%
el Port de la Selva
El Port de la Selva, comarca de l’Alt Empordà
© J. Mariné
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal del Port de la Selva, de 41,62 km 2 , s’estén pel sector septentrional de la península del Cap de Creus, en terrenys accidentats pels vessants finals de la serra de Rodes, que, com al terme veí de Cadaqués, formen en contacte amb la mar una costa rocallosa, en alguns llocs acinglerada Comprèn la vila del Port de la Selva, cap de municipi, a la riba de llevant de la badia del mateix nom, el petit poble de la Vall de Santa Creu, l’antic poble de Santa Creu de Rodes, amb l’antiga església i santuari de Santa Helena, les ruïnes imposants del monestir de…
Alcanar

Torre de defensa, al Carrer Nou d’Alcanar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Montsià.
Situació i presentació El municipi d’Alcanar, de 47,07 km 2 , ocupa una bona part de la façana costanera de la comarca del Montsià, entre Sant Carles de la Ràpita i el riu de la Sénia límit S del terme i entre Ulldecona o la serra de Montsià i la mar Mediterrània És el municipi més meridional del Principat i limita al N amb Sant Carles de la Ràpita i per un petit sector amb Freginals, a l’E amb la Mediterrània, al S amb les terres del Baix Maestrat i a l’W amb el terme d’Ulldecona La serra de Montsià espai catalogat en el Pla d’Espais d’Interès Natural és el relleu més important del terme i…