Resultats de la cerca

Situada al SE de Honshū, és travessada de N a S pel Sumida al S s’estén al llarg de la badia de Tòquio, en una àrea edificada contínua fins a Yokohama La ciutat prosperà al segle XV, i el 1868 s’hi traslladà la capital Al segle XX ha estat reconstruïda dues vegades després del terratrèmol del 1923 i després de la Segona Guerra Mundial això no n’ha aturat el creixement el 1923 hi havia 2200000 h el 1940, 735000 h, a causa de la immigració Actualment, es beneficia de la funció administrativa, industrial un cinquè de la producció del sector, comercial i cultural i de la gran concentració urbana…

Tingué un gran paper cultural, que influí decisivament la vida artística, científica, religiosa i escriptural de Babilònia i Assíria, ambdues representants de l’element semític que, juntament amb el poble sumeri, poblava Mesopotàmia D’altra banda, resulta significatiu d’establir un parallel entre Sumer i la Grècia clàssica, car no sols foren dos centres culturals de primer ordre, que emmotllaren altres civilitzacions, sinó que, a més, llur cèllula política bàsica fou la ciutat estat, amb un territori més o menys ampli, que exercia en un determinat moment l’hegemonia sobre totes les altres…

Situació i presentació Limita al N i l’E amb Mura, al SE amb Rellinars Vallès Occidental, al S amb Castellbell i el Vilar, l’enclavament de Monistrol de Montserrat i Marganell i a l’W amb Castellgalí i Manresa El topònim del municipi conté l’esment explícit de la vella parròquia de Sant Vicenç, nucli original de la població, existent almenys des del segle XII, i del petit castell sota l’empara i domini del qual visqué durant llargs segles Les terres del municipi formen una conca d’erosió, que limita al N amb els relleus tabulars de Castellgalí i Cirerencs, que s’allarguen fins al Confon, o…

Situació i presentació El municipi de Sant Mori és situat a la dreta del Fluvià, que fa de límit septentrional amb Sant Miquel de Fluvià i Palau de Santa Eulàlia En aquest indret el riu forma uns pronunciats meandres És drenat també per la riera de Saus i la riera de Sant Mori, que travessen el terme de S a N i vessen llurs cabals intermitents al Fluvià El terreny és lleugerament accidentat per serres i turons arrodonits, que són el límit occidental de la plana d’inundació de l’Alt Empordà 134 m d’altitud màxima al SE del terme Altres termes veïns són Vilaür a ponent, Saus i Vilopriu aquest…

Situació i presentació El municipi d’Ordis, al sector occidental de la plana de l’Alt Empordà, té una extensió de 8,52 km 2 Hi ha alguns espais suaument ondulats, sobretot al N i al NW La riera d’Àlguema, afluent del Manol, a la conca de la Muga, és el seu límit meridional, divisori amb els termes de Navata N, W i S i Pontós S La riera d’Ordis i altres minses torrenteres que desemboquen a la riera d’Àlguema drenen també el territori Els altres municipis veïns són Borrassà E i Avinyonet de Puigventós N El municipi inclou, a més del cap, els veïnats de Pols i de Sant Nicolau Una carretera…

Situació i presentació El terme municipal d’Avinyonet de Puigventós, de 12,31 km 2 , s’estén al sector de ponent de Figueres, a banda i banda del Manol, que rep aquí el Rissec per l’esquerra És accidentat al N i al NE per la serra de la Garriga, minsa serralada calcària que assenyala el llindar de la plana i l’inici dels primers contraforts pirinencs, i que culmina al Puig Ventós 185 m, topònim que dona el determinatiu del municipi Comprèn el poble d’Avinyonet, el veïnat de Santa Eugènia i el de les Tres Cases, a més de nombroses masies esparses pel terme El municipi de Vilafant el separa a…

Situació i presentació Limita amb els termes de Vallgorguina E-N, Santa Maria de Palautordera N, Llinars del Vallès N-W i Dosrius S, aquest últim pertanyent a la comarca del Maresme El terme és força accidentat turó de la Pera, 481 m el collet del Trull, la serra d’en Benet, amb altituds entre els 454 i els 491 m, excepte l’extrem NW, on hi ha el poble de Vilalba Sasserra, per on passava la via romana i on s’ha format el modern nucli de població Dins el terme es forma la capçalera de la riera de Mogent, que més tard esdevindrà el Besòs, i, també, la riera de Trentapasses, afluent per la dreta…

Situació i presentació El terme municipal de Campmany, de 26,4 km 2 , s’estén als darrers contraforts meridionals de la serra de l’Albera, a banda i banda del Llobregat d’Empordà, que el travessa de N a S Altres petits cursos fluvials davallen de la mateixa serra i formen petites valls limitades per serrats de poca elevació els més importants, afluents del Llobregat per l’esquerra, són la riera de Torrelles i el Merdançà amb la riera de la Verneda, que neix dins la Jonquera, al lloc dit els Estanys A més del poble de Campmany, cap de municipi, hi ha nombroses masies escampades pel terme, i…

Situació i presentació El terme municipal limita al N amb els termes d’Òrrius i Argentona, a l’E amb Cabrera de Mar, a l’W amb Vilassar de Dalt i vers la façana marítima amb Vilassar de Mar S’estén a la capçalera d’una vall oberta dins la Serralada Litoral, al sector de llevant de la serra de Sant Mateu, drenada per la riera de Cabrils, que desemboca directament a la mar al nucli de Vilassar de Mar, i envoltada —sobretot al N i a l’E— per cims destacats, com el turó d’en Cirers 471 m d’altitud i Montcabrer 319 m Comprèn el poble de Cabrils, cap de municipi, el veïnat del Sant Crist, masies…

Situació i presentació El terme municipal de Cabanes, de 15,06 km 2 , s’estén al N de Figueres, per la plana alluvial empordanesa entre els cursos de la Muga i del Llobregat d’Empordà en el seu curs baix, l’aigua dels quals és aprofitada a través de les séquies de la Font i del Molí Comprèn el poble de Cabanes, cap de municipi, els veïnats de l’Aigüeta i de les Masies de Dalt, a més de nombroses masies, algunes de les quals formen agrupaments disseminats com ara el Pla i el Forn d’en Gestí integra també l’antic monestir de Cadins Limita al N amb el municipi de Masarac del qual el separa el…