Resultats de la cerca

Als anys trenta fou crític de cinema, i a la dècada següent es dedicà sobretot a fer d’ajudant de direcció i d’escenògraf en una quarantena de films Debutà juntament amb Stefano Vanzino Steno , amb el qual en 1949-52 codirigí una sèrie de pellícules còmiques de gran èxit, especialment les protagonitzades per Totò  Al Diavolo la celebrità , 1949,  Guardi e ladri , 1951, Totò e i re di Roma , 1951, etc Posteriorment, continuà dirigint en solitari pellicules generalment del mateix gènere, i el 1958 rodà  I soliti ignoti , clàssic del cinema còmic conegut a l’Estat espanyol amb el nom de Rufufú…

Deixeble de Nolasc Valls i de l’Escola de Belles Arts D’un purisme a l’estil d’Ingres, després de passar per un expressionisme exaltat evolucionà vers un constructivisme que derivà cap a l’abstracció, sempre, però, dins una organització d’intuïció matemàtica Pintà frescs a l’església de Betlem de Barcelona, a Santa Maria de Cubelles, a Sant Jaume de Tortosa, a l’Assumpció de Vinaròs, a Sant Josep Obrer de Castelló de la Plana, a Sant Domènec de Puigcerdà, a la facultat de Belles Arts de Barcelona, etc, i feu també vitralls En el camp de la ceràmica, dugué a terme diverses obres, com les dels…

Nascut Hassan Feridon, nom que els anys vuitanta canvià en ascendir posicions en la jerarquia politicoreligiosa, estudià al seminari de Qom 1960-69 i posteriorment dret a la Universitat de Teheran, on es graduà el 1972 Els anys setanta passà llargues temporades a Europa, en part a causa de les seves activitats contràries al règim del xa A la Universitat Politècnica de Glasgow cursà filosofia i dret, i hi retornà entre el 1995 i el 1999 per a doctorar-se en aquestes matèries Seguidor i actiu participant de la revolució islàmica encapçalada per l’aiatollà Ruḥollāh Khomeynî, que instaurà la…

Es llicencià 1960 en dret i es doctorà 1970 a la Universidad Complutense de Madrid Estudià també dret comparat a la Universitat d’Estrasburg Entre el 1963 i el 1975 formà part com a advocat del Tribunal de Orden Público, en el qual destacà per la seva defensa dels drets humans S’aproximà a l’oposició democràtica i milità 1962-64 a Izquierda Democrática Cristiana Junt amb Joaquín Ruiz-Giménez i altres destacats antifranquistes, fou cofundador de la revista Cuadernos para el Diálogo Detingut i empresonat i suspès de l’exercici de l’advocacia 1971, l’any 1972 s’afilià al PSOE i aviat n’…

Cursà la carrera d’arquitectura a l’Escola Tècnica Superior de Barcelona, on es titulà el 1989 Seguidament s’associà amb l’arquitecte Tonet Sunyer, amb el qual havia treballat com a estudiant Des de la influència de Sunyer es pot entendre part dels trets que caracteritzen la seva obra posterior un interiorisme d’arrel minimalista i una arquitectura de línies rectes i volums purs D’aquest primer període, n’és una mostra el projecte per a l’adequació de la Caixa d’Arquitectes a Barcelona 1992-93 El 1993 finalitzà la collaboració amb Sunyer i el 1994 fundà BAAS Arquitectes Algunes de les obres…

Fou iniciada per Alfons Frederic d’Aragó Foren fills seus Simona Frederic d’Aragó , la qual, malgrat l’oposició dels venecians, es casà amb Giorgio II Ghisi, fill de Bartolomeo II, senyor de la tercera part de Negrepont 1327, i Alfons donà al seu gendre el castell de Sant Omer, a Tebes, famós per les pintures al fresc d’escenes contemporànies, el qual castell fou destruït pocs anys després pels mateixos catalans, que no confiaven del tot en un senyor venecià, Pere Frederic d’Aragó mort el 1355, que succeí el pare en el comtat de Salona i les senyories d’Egina 1338 — ~ 1350, Citó, Lidoríquion…

L’Ajuntament de Barcelona li atorgà el títol Cobla Ciutat de Barcelona el 1997 Dirigida inicialment per Jordi León amb l’assessorament de Manuel Oltra com a conseller artístic, fou rellevat el 1991 per Concepció Ramió, i dos anys després León tornà a ocupar el càrrec fins el 2007, succeït per Xavier Pagès Des del febrer del 2011, Tomàs Grau és al capdavant de la formació Des dels seus inicis manifestà el seu compromís d’interpretar música de concert per a cobla, tant pel que fa a obres de referència com a peces poc conegudes i composicions de nova creació Al llarg de la seva trajectòria, la…

  Fins a la revolució del 1979 que instaurà el règim teocràtic de l’aiatollà Khomeiny, centrà l’activitat, especialment l’extractiva, a l' Iran Des del 1914 l’estat britànic n'era el principal accionista i el 1935 canvià el nom pel de Anglo-Iranian Oil Company En 1951 fou nacionalitzada pel govern de Mossadeq, però després del cop d’estat de 1953 retornà a mans britàniques El 1954 canvià el nom pel de British Petroleum Entre el 1979 i 1988 fou privatitzada de manera gradual pel govern de Margaret Hilda Thatcher Del 1978 al 1987 aconseguí, progressivament, el control de part de…

Estudià història i, parallelament, rodà films experimentals en súper-8, 16 mm i vídeo  El 1977 fou un dels fundadors de Vídeo Film Informació VFI, per a la difusió del cinema i el vídeo experimentals, i collaborà com a articulista sobre cinema i arts audiovisuals a la premsa diària i especialitzada Entre el 1980 i el 1983 fou responsable de la secció de vídeo de la Fundació Miró Ha desenvolupat la seva trajectòria vinculat sobretot a la televisió, especialment a Televisió de Catalunya , per a la qual ha realitzat programes com Estoc de pop 1983-85 i Arsenal 1985-87, pel qual fou guardonat amb…

D’origen jueu i compromès activament en la defensa d’Israel i contra l’antisemitisme, es graduà el 1971 per l’École d’Hautes Études Commerciales de París i el 1972 per l’Institut d’Études Politiques de París Posteriorment es diplomà en dret públic i es doctorà en economia, i el 1977 obtingué una plaça de professor Des d’aquest any ha exercit la docència a les universitats de Nancy, Nanterre, a l’École Nationale d’Administration i a l’Institut d’Études Politiques de París La seva trajectòria política s’inicià als anys d’estudiant en cercles pròxims al Partit Comunista, des d’on evolucionà vers…