Resultats de la cerca
Es mostren 68650 resultats
paradoxa del gat de Schrödinger
Química
Paradoxa a la qual s’arriba com a conseqüència de l’aplicació de la mecànica quàntica a un sistema físic macroscòpic.
Aquest experiment teòric, plantejat per Erwin Schrödinger l’any 1935, consisteix a tancar en una caixa un gat juntament amb una partícula de material radioactiu i una ampolla de verí que es trenca en cas que la partícula radioactiva es desintegri la partícula té un 50% de probabilitats de desintegrar-se en un termini de temps donat Segons les lleis de la mecànica quàntica, les partícules són descrites per una funció d’ona formada per la superposició de tots els estats possibles de la partícula que, en un moment determinat, permet calcular la probabilitat de trobar-la en un cert estat En les…
secció àuria
Música
Proporció que ja es troba enunciada en el Timeu de Plató i apareix descrita en els Elements d’Euclides, el qual, en dividir un segment donat (ab) en dues parts desiguals, observà com la petita es comporta, amb relació a la més llarga, de la mateixa manera que la totalitat del segment amb relació a la primera (ac/cb = ab/ac).
El valor numèric dproporció s’expressa aritmèticament amb el número 1,618, i fou anomenada "divina proporció" pel teòleg i matemàtic Luca Pacioli en el seu tractat De divina proportione Venècia, 1509 L’expressió secció àuria nombre d’or prové de Leonardo da Vinci, que illustrà les figures geomètriques del tractat de Pacioli El nombre d’or apareix com una llei bàsica de la morfologia de la natura i constitueix la base de l’estructura figurativa del cos humà Des de l’Antiguitat fins al Renaixement els artistes i arquitectes se’n serviren per a expressar les correspondències harmòniques entre l’…
peix blau
Sardines
kagawa_ymg (CC BY 2.0)
Ictiologia
Peix que té les escates de color blavós, com la tonyina, el verat, l’alatxa, el seitó, la sardina, etc., més indigest i menys fi de gust que el peix blanc, anomenat també peix vermell o peix roig, com el lluç, el rap, el llenguado, etc.
aparell de bergantí goleta
Transports
Aparell l’arboradura del qual, a més del bauprès, consta de dos o més arbres, en què el trinquet és de tres peces, encreuats i amb cofa, com el trinquet d’un bergantí, i l’altre o els altres són com els arbres d’una goleta.
O sigui, de dues peces, sense encreuar, sense cofa i amb una botavara i un pic amb els quals, en cadascun d’ells, son hissades una aurica i una escandalosa
fretat | fretada
fretat
Heràldica
Dit de l’escut o de la peça formats per tres (o quatre) cotisses i tres (o quatre) llistes (o també d’altres objectes llargs, com les llances) que s’entrecreuen entre elles passant alternativament per sobre i per sota i formen com un enreixat i claraboies.
A vegades els punts d’intersecció són clavetejats
noologia
Filosofia
Terme emprat per alguns pensadors, a partir del s. XVII, que significa tant ‘‘ciència dels (primers) principis’’ —equivalent i alhora prèvia a la metafísica— com en general ‘‘ciència de l’esperit’’ —entès com a enteniment (subjecte cognoscent)— i que equival a la psicologia i la gnoseologia.
blanc d’Espanya
Química
Pigment blanc, obtingut per mòlta de la calcita o de la greda, de poder cobrent petit i, per tant, no apte per a pintures a l’oli, però molt emprat com a càrrega per a aquestes i també com a abrasiu suau per a polir metalls.
També són coneguts amb aquest nom uns altres productes blancs a base de subnitrat de bismut, d’oxiclorur de bismut, de carbonat de plom bàric, etc, emprat per als mateixos usos
bastoner
Història
Oficial que duia un bastó com a símbol d’autoritat, especialment per tal d’assenyalar que havia estat revestit de poder executiu, com era el cas, als Països Catalans, del bastoner del morbo
, instituït des del s XV amb caràcter temporal, durant les epidèmies de pesta.
Les proliferacions dels bastoners era limitada per les Constitucions de Catalunya
stress
Mineralogia i petrografia
Terme emprat per a designar els minerals com la clorita, el talc, l’albita, l’epidot, els amfíbols, etc, la formació dels quals en les roques metamòrfiques és deguda, en part, a la força orogènica (shearing-stress), per contrast amb els minerals coneguts com a antistress
.
associació religiosa
Cristianisme
Grup de fidels que, amb l’aprovació de la jerarquia, s’uneixen sigui per promoure una vida cristiana més perfecta, per exemple els terciaris, sigui per exercir algunes obres de pietat o caritat, com les pies unions, o per incrementar el culte públic, com les confraries.