Resultats de la cerca

Fill i successor de Guillem I Malgrat les intrigues del seu germà Robert II, duc de Normandia, i del seu oncle Odó de Baveux, comte de Kent, des del 1088 pogué consolidar la seva autoritat amb el propòsit de refer la unitat anglonormanda trencada per l’herència del seu pare, desembarcà 1096 a Normandia on el seu germà li delegà l’autoritat a canvi de diners per anar a la primera croada i recuperà el comtat del Maine Malgrat el conflicte amb l’Església a propòsit de l’elecció dels bisbes 1093, s’imposà també a Anglaterra Fou assassinat durant una cacera per Walter Tirel, senyor de…

Metge rural, passà al servei dels EUA en l’erradicació de malalties tropicals, i després fou director general de sanitat i ministre de treball Fou destituït 1954, i s’exilià durant dos anys Es presentà a les eleccions presidencials i fou elegit 1957 Aplicà una política de terror, amb la creació d’un cos especial de repressió, els tontons macoutes , i tingué el suport de la secta animista vodú, per la qual cosa fou excomunicat 1962 S'autoanomenà president vitalici 1964, i, malgrat el sosteniment econòmic i polític dels EUA, hagué de fer cara a conspiracions i invasions Nomenà successor el seu…

Fill de Francesc Crespí de Valldaura senyor de Sumacàrcer, del castell de Penya-roja i de l’Alcúdia de Crespins i de Joana de Borja, adoptà el cognom de la mare amb la forma Crespí de Borja  De la seva muller Juana Brizuela que li sobrevisqué fins el 1649 tingué nou fills, dels quals es destacaren el vicecanceller Cristòfor i els bisbes Lluís i Francesc Fou comanador de Montesa des del 1577 Del que potser era una producció més extensa, només se n’han conservat unes quantes poesies en castellà, publicades per Gaspar Mercader   El Prado de Valencia , 1600 i Bernat Català de…

Vida i obra Era hisendat del Bruc, casat amb una cosina de Josep Torras i Bages Publicà, entre el 1890 i el 1898, nombrosos poemes i algunes narracions a La Renaixença , collaborà a la revista humorística d’ideari catòlic “La Barretina” 1900-02 i en setmanaris comarcals vinculats al catalanisme conservador “La Costa de Llevant”, 1894-1922, i “El Pirineu Català”,1911-15, entre d’altres Publicà el recull de poemes Bruquetanes 1908, el de proses i versos en memòria del seu fill, Daniel 1919, el monòleg humorístic Buscant xicota 1901, i el quadre històric El trabucaire bruquetà 1911…

Després de l’afusellament de Paulí Pallàs octubre del 1893 i de les bombes del Liceu novembre del 1893, Archs, juntament amb nombrosos dirigents obrers i coneguts militants anarquistes, fou detingut i empresonat al castell de Montjuïc Archs, ensems amb Josep Codina, Marià Cerezuela, Josep Sàbat, Josep Bernat i Jaume Sogas, després d’ésser víctima de maltractaments, fou condemnat a mort en el judici del 29 d’abril de 1894 i executat el 21 de maig Abans de morir escriví una carta al seu fill 17 de maig de 1894, on li demanava que morís com ell, si calia, en la tasca d’emancipació…

Ciutadà honrat de Barcelona i doctor en lleis Fill d’Esteve Montfar i Sorts i germà de l’arxiver i historiador Dídac Montfar-Sorts Fou repetides vegades ambaixador del braç militar, i el 1640 fou elegit membre de la Junta de Guerra del Principat Capità d’artilleria, prengué part en la batalla de Montjuïc el 1641 El 1645 era conseller tercer de Barcelona El 1649 fou nomenat ambaixador a París per la ciutat, i el 1650 representà, a més, els diputats la seva correspondència és molt interessant per al coneixement de la política francesa durant la guerra dels Segadors El 1664 era…

Fill de l’entrenador Bienvenido Front, formà part de l’equip de rem del CN Banyoles Sempre a la canya, es proclamà campió d’Espanya juvenil en quatre i vuit amb timoner 1990, 1991, i guanyà la medalla de bronze en embarcació de vuit al Campionat del Món juvenil de Banyoles 1991 En categoria absoluta, es proclamà campió d’Espanya en quatre amb timoner 1991 Fou el participant més jove dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, on competí en vuit amb timoner També formà part de la selecció espanyola als Jocs Mediterranis 1993 –dos amb timoner– i al Campionat del Món 1994 –vuit amb…

Fill gran de Ladislau Kubala, quan aquest era entrenador del RCD Espanyol debutà a primera divisió a setze anys i vuitanta-tres dies, convertint-se així en el jugador més jove que ha disputat un partit oficial amb l’equip blanc-i-blau Jugà un altre partit de Lliga, però deixà de comptar per al primer equip en ser cessat el seu pare Començà la temporada 1965-66 amb el CE Sabadell, però no trigà a incorporar-se al futbol dels Estats Units juntament amb el seu progenitor La temporada 1971-72 jugà amb el Sant Andreu Es retirà de la competició amb 24 anys

Fill de Josep Anguera i Martorell, ciclista amateur , seguí el camí del seu pare començant a practicar ciclisme a l’Escola de Ciclisme de Vila-seca Es proclamà campió d’Espanya juvenil de velocitat i quilòmetre En el camp amateur , el 1987 fou campió estatal d’americana en companyia de Daniel Moreno Acumulà 18 podis en els Cam-pionats d’Espanya de pista i fou seleccionat per participar en els Campionats del Món juvenils de Florència 1982 i amateurs de Zuric 1983 en les disciplines de velocitat i de persecució per equips Es retirà el 1988 Fou nomenat millor esportista provincial…

Fill de Bartomeu Ferrà i Perelló  i germà del poeta Miquel Ferrà Paisatgista suau, delicat i amable, inserit dins les visions equilibrades del Noucentisme Pintà sovint els paisatges de Valldemossa i Galilea En una sèrie d’aquarelles reconstruí les muralles de Palma Exposà a Palma, Barcelona, Girona, París i Maó Publicà crítiques d’art a Correo de Mallorca , El Día , La Nostra Terra , etc, signades sovint amb el pseudònim  Aidon Identificat amb el Noucentisme, intentà de definir una estètica equidistant de l’academicisme i l’avantguardisme Publicà Guía de Mallorca 1929, Chopin i…