Resultats de la cerca
Es mostren 47195 resultats
Tomàs Amorós i Cerdà
Disseny i arts gràfiques
Edició
Memorialista i impressor.
Vida i obra Membre d’una família d’impressors, treballà a la impremta del seu avi matern fins que, el 1785, la continuà amb el seu nom El seu establiment passà a Felip Guasp i Barberí, en casar-se aquest amb la seva vídua, Caterina Pascual És autor del dietari Relació d’algunes curiositats escrites començant l’any 1740 , on es recullen notícies diverses referides a Mallorca fins el 1800 En les bregues que llavors se suscitaven entre lullistes i marrells tomistes, el dietari es caracteritza per la seva posició radicalment antilullista Es conserven diverses còpies manuscrites del dietari, una…
,
Juli II
Cristianisme
Nom que prengué Giuliano della Rovere en ésser elegit papa (1503-13).
Havent entrat als franciscans conventuals, el seu oncle Sixt IV el consagrà bisbe i l’instituí cardenal Hostil a Alexandre VI, hagué de refugiar-se a Lió Un cop papa, desplegà una intensa activitat amb vista a refer els Estats Pontificis, els quals acabà convertint en una potència europea de primer pla Amb aquest objectiu formà una sèrie d’aliances per reduir primerament els venecians i foragitar després els francesos En un pla també temporal, es distingí pel seu mecenatge artístic, protector que fou d’homes com ara Miquel Àngel, Rafael, Bramante i el Perugino, als…
Jacob Grimm
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
Professor amb el seu germà Wilhelm a la Universitat de Göttingen, en foren expulsats per qüestions polítiques El 1841 ingressaren a l’Acadèmia de Ciències de Berlín Iniciadors ambdós de la filologia moderna alemanya, es dedicaren a l’estudi de les llegendes populars Jacob, en la seva Deutsche Grammatik ‘Gramàtica alemanya’, 1819-37, aplicà el mètode històric i comparatiu a la investigació lingüística i formulà la llei que porta el seu nom, sobre la transformació de les consonants indoeuropees en les llengües germàniques Escriví, a més, Deutsche Rechtsaltertümer ‘…
Elisabet d’Aragó

Santa Isabel de Portugal, oli sobre tela de Francisco de Zurbarán (1635)
Història
Reina de Portugal.
Filla de Pere II de Catalunya-Aragó i reneboda de la reina Elisabet d’Hongria El 1282 fou promesa a Barcelona amb el rei Dionís I de Portugal les noces se celebraren el 1288 El 1320 visità Catalunya, i visqué un quant temps a Poblet Sostingué sempre una actitud conciliadora en les lluites que degeneraren en guerra civil entre el seu fill, el futur Alfons IV , i el seu marit 1322-23, fins al punt que, acusada d’afavorir el seu fill, fou exiliada a Alenquer i confiscada la seva senyoria de Leiria però fou després rehabilitada Vídua 1325, feu un altre…
Elionor I de Navarra
Història
Reina de Navarra (1470), infanta d’Aragó, filla de Joan II de Catalunya-Aragó i de Blanca I de Navarra.
Es casà 1436 amb Gastó IV de Foix, II de Castellbò i IX de Bearn En esclatar 1455 la segona guerra civil navarresa, els seus germans Carles de Viana i Blanca, del partit beaumontès, oposat al rei Joan, foren desposseïts dels drets successoris a Navarra en benefici d’Elionor En ésser coronat rei de Catalunya-Aragó 1458, el seu pare li encarregà el govern de Navarra Durant la guerra civil catalana de 1462-72, Joan II li lliurà el comtat de Pallars, però el seu domini sobre aquest no fou mai efectiu El 1464, en morir la seva germana Blanca II, fou proclamada princesa de…
Cants de mort
Literatura catalana
Sèrie de sis poemes decasíl·labs d’Ausiàs Marc.
Desenvolupament enciclopèdic Consta de sis poemes consagrats a la mort de la seva esposa, que, segons Riquer, podria ser Joana Escor-na, amb qui estigué casat durant els anys 1443-54, i amb qui, com expressa al poema 92 v 249-250, manifestà en el seu testament que volia ser enterrat En aquests llargs i reflexius poemes, Marcexposa la desolació per la pèrdua de la «muller aimia», en descriu amb patetisme el trànsit i, tot i que proclama la vivència, tan llargament teoritzada en altres parts del seu cançoner, de l’amor pur i àdhuc el triomf de l’amor damunt la mort,…
Horacio Seguí i López
Esport general
Fotografia
Fotògraf.
Durant la dècada de 1960 fou reporter gràfic en revistes com Sábado Gráfico , Discóbolo i Velocidad , entre d’altres Fundà el seu laboratori fotogràfic 1968-95 i s’especialitzà en fotografia esportiva Feu el seguiment de diversos equips catalans de futbol i bàsquet, així com d’altres esports com ciclisme, automobilisme, rugbi, natació o waterpolo, en ocasions amb la collaboració del seu germà Rafael Realitzà múltiples exposicions, i part del seu fons està dipositat al FC Barcelona i a l’Arxiu Nacional de Catalunya Collaborà en publicacions com Mundo…
Agustí Vilar Capdevila
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins conegut com Tino Vilar.
Davanter, començà a jugar el 1951 amb el Centre d’Esports Piscina de Terrassa, la secció d’hoquei sobre patins del qual fundà el seu pare El 1953 anà al Centre d’Esports Sabadell, a segona divisió, i el 1954 ingressà al Futbol Club Barcelona, on jugà fins que es retirà, el 1967 Guanyà dos Campionats d’Espanya 1958, 1963 i dos de Catalunya 1957, 1960 Amb la selecció espanyola, es proclamà subcampió del món 1960 i d’Europa 1961 i guanyà la Copa de les Nacions de Montreux 1960 Fou membre de la junta directiva de la secció d’hoquei sobre patins del Barça 1977-80 i un dels fundadors…
Castell de Castellví de Rosanes
Art romànic
Situació Vista aèria d’aquest important castell, format per dos recintes i protegit per un fort espadat ECSA - J Todó El castell és situat al cim 363 m d’un contrafort avançat vers el nord de les muntanyes d’Ordal Domina la vall del Llobregat i la de l’Anoia, que hi conflueix sota la vigilància del Castellví Mapa 36-16420 Situació 31TDF098897 S’hi accedeix per la carretera de Gelida, on prop del km 3 hi ha un pont sobre la riera de les Deveses Cal travessar-lo i enfilar la pista de muntanya que allí comença, que en menys de 3 km acaba al mas de Sant Jaume, al peu del castell Història Al cim…
Funchal

Funchal
Chase Cheviron (CC BY-NC 2.0)
Ciutat
Capital de la regió autònoma de Madeira, a l’arxipèlag de Madeira, Portugal.
És situada al S de l’illa de Madeira, a la badia del seu nom, que s’obre entre les puntes de Garajan, a l’E, i Cruz, a l’W Centre administratiu, comercial i cultural de les illes Seu episcopal Port exportador de productes agrícoles Hi ha indústries alimentàries i és un centre turístic Té aeroport internacional