Resultats de la cerca
Es mostren 22528 resultats
Édouard Roche
Astronomia
Astrònom llenguadocià.
Fou professor d’astronomia a Montpeller 1849-82 Treballà, sobretot, en problemes de mecànica celeste, i considerà particularment els mecanismes de formació dels cossos sòlids celestes per contracció d’una nebulosa gasosa Estudià també les pertorbacions que una gran massa sòlida ja constituïda podia produir sobre la formació d’altres cossos sòlids a partir d’un núvol de gas, i arribà a la conclusió que existia una distància mínima al cos principal anomenada límit de Roche , a partir de la qual les pertorbacions produïdes per les marees permeten la condensació de nous cossos…
Simó Trilla
Cristianisme
Darrer dels abats perpetus de Poblet abans de l’exclaustració.
Professà com a monjo cistercenc a Poblet el 1570 i exercí diferents càrrecs síndic i cambrer al monestir abans d’ésser elegit abat el 1602 Fou vicari general de l’abat del Cister per a tota la península Ibèrica entre el 1604 i el 1617 i lluità per defensar el dret de Poblet sobre les seves filials i contra la formació de la congregació cistercenca de la província d’Aragó que decretà el papa Pau V el 1616 Poblet féu recurs a Roma i perdé el plet el 1623, quan ja havia mort l’abat Trilla, lloat per la seva làpida sepulcral com un nou Hèctor
D’altres moixons
Abans, però, de concloure i fora ja de l’ordenació dels ordres i famílies d’ocells que hem seguit, farem un simple esment de les que no havíem inclòs en la ressenya anterior, atesa la seva minsa representació a l’àrea que estudiem La família dels bombicíllids, amb l’ocell sedós, de rara aparició a les nostres latituds la dels cínclids, amb la singular merla d’aigua la dels prunèllids, amb el modest pardal de bardissa i el cercavores la dels timàlids o paradoxornítids, amb l’anomenada mallerenga de bigotis i la dels oriòlids, família tropical que aquí només representa l’esplèndid…
Giovanni Antonio Amadeo
Arquitectura
Escultura
Arquitecte i escultor italià.
De molt jove intervingué ja al claustre petit de la cartoixa de Pavia 1466, on es definí el seu estil La seva obra més personal la féu a Bèrgam Cappella Colleone, 1472-76, alternant-la amb la decoració de la façana de l’església de la cartoixa de Pavia 1475 Cap al 1500 treballà en les obres de la catedral de Milà L’estil d’Amadeo és caracteritzat pel seu decorativisme, típic de l’escola llombarda els seus ornaments en baix relleu inscrits en superfícies geomètriques regulars són l’origen de l’estil que es conrearia a Castella al començament del segle XVI amb el nom de “plateresc”
Afra

Sarcòfag de santa Afra, a l’església de Sant Ulrich i Santa Afra, a Augsburg
Allie_Caulfield (CC BY 2.0)
Cristianisme
Dona d’Augsburg que morí durant la persecució de Dioclecià (284-305).
Segons una llegenda francogermànica del temps de Carlemany Conversio Afrae , moriren amb ella altres dones que sembla que practicaven la prostitució, les quals, segons la llegenda, havien estat convertides per un bisbe Narcís, el qual després hauria vingut i sofert el martiri a Girona La llegenda germànica ja era coneguda a Girona cap a l’any 1000 El bisbe Oliba de Vic predicà un sermó en honor d’aquest suposat Narcís de Girona el dia de la festa de santa Afra 5 d’agost vers el 1042 Prop de Girona, dins el terme municipal de Sant Gregori, hi ha un santuari dedicat a santa Afra
comédie-ballet
Música
Gènere francès de comèdia musical, sorgit a cavall dels segles XVII i XVIII, que barrejà intermedis dansats amb parts parlades.
Existeix una confusió sensible entre la comédie lyrique i la comédie-ballet que impedeix de fer-ne una diferenciació clara La comédie lyrique només es diferencia de la tragédie en musique pel caràcter del seu argument, ja que les dues són totalment cantades La comédie-ballet s’apropa a l' opéra comique perquè totes dues juxtaposen música i dansa a un text parlat El seu creador fou Molière, que, arran de l’estrena de l’obra Les Fâcheux 1661, inclogué algunes parts de dansa durant la representació Aviat la collaboració de Molière amb Giovanni Battista Lulli esdevingué un punt de…
Antoni Coll
Història
Guerriller, dit Mossèn Anton.
Essent estudiant participà en la guerra del Francès, i ja havia estat ordenat diaca quan el 1821 prengué les armes contra el règim constitucional organitzant una partida guerrillera al Montseny El 1822 arribà a ocupar Olot, juntament amb els homes d’en Misses, però des de la tardor d’aquell mateix any la seva partida, molt afeblida pels atacs de la columna del liberal Milans del Bosch, deixà pràcticament d’actuar Fou nomenat brigadier de l’Exèrcit de la Fe, que entrà a Espanya acompanyant els Cent Mil Fills de Sant Lluís, i morí de resultes d’una ferida rebuda al setge d’Hostalric
Joan VIII Paleòleg
Història
Emperador bizantí (1425-48).
Fill de Manuel II , fou associat al tron de l’imperi el 1419 Per tal d’obtenir l’ajut dels llatins contra els turcs, que amenaçaven l’imperi, es mostrà disposat a restablir la unió de l’Església ortodoxa amb Roma Assistí personalment al concili de Ferrara-Florència 1438-39, acompanyat del patriarca Josep, de Bessarió i d’un bon nombre de bisbes Acceptà la unió proclamada a Florència per la qual cosa fou malvist al seu retorn, ja que els seus súbdits es negaren a acceptar aquesta unió Rebé ajut només de polonesos i hongaresos contra els turcs i fou derrotat per aquests a Varna el…
Bernat Descoll
Literatura catalana
Història
Historiografia catalana
Lloctinent de mestre racional (1361).
Fou un dels principals collaboradors de Pere III de Catalunya-Aragó en la redacció de la seva crònica personal, en la qual ja participava el 1371 El ple de la seva intervenció correspon al 1375, segons la lletra que el rei li adreçà aquell mateix any donant-li normes molt concretes sobre la redacció del text Posteriorment continuà la seva collaboració, que, després d’una interrupció, fou represa a partir del 1385 Bibliografia Bòscolo, A Bernat Descoll, funcionari i cronista del rei Pere el Cerimoniós Barcelona, Rafael Dalmau Editor, 1975 Gubern i Domènech, R “Notes…
,
tronc buidat

Tronc buidat
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió construït a partir d’un tronc d’arbre, de dimensions variables, l’interior del qual es buida des d’una ranura o obertura longitudinal tot mantenint els extrems del tronc tancats.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió directa en una cavitat Alguns exemplars poden tenir més d’un tall o obertura, o estar ornamentats amb figuracions simbòliques d’animals Es percut amb baquetes de fusta dura o bé directament amb les mans És un instrument utilitzat bàsicament en la transmissió de missatges i en l’acompanyament de danses i rituals d’antigues societats d’Oceania, Àfrica, l’Amèrica Central i del Sud i el Sud-est asiàtic Si bé ha estat anomenat també tambor de tall o tambor de fusta , no és pròpiament un tambor, ja que no fa servir cap membrana…