Resultats de la cerca
Es mostren 7781 resultats
Liró gris
Els trets més característics del liró Glis glis són la seva cua llarga i totalment coberta de pèls llargs i estarrufats, que li donen un aspecte molt particular, i el cercle negre que porta al voltant dels ulls, que destaca del to força uniforme del cos gris marronós al dors i més clar, cremós o blanquinós a la part ventral, amb una línia de separació clara entre ambdues parts Les mesures corporals són les següents 150-193 mm de cap i cos, 120-170 mm de cua, 25-32 mm de peu posterior, 15,7-21 mm d’orella el pes és de 80-185 g, segons l’estació Jordi Muntaner El liró gris és una espècie gran…
São Tomé i Príncipe

Catedral de Nossa Senhora da Graça a la capital de São Tomé i Príncipe, São Tomé
© Henryk Kotowski
Estat
Estat insular d’Àfrica, al golf de Guinea; la capital és São Tomé, a l’illa homònima.
La geografia El país comprèn les illes de São Tomé 836 km 2 i Príncipe 128 km 2 i diversos illots, la majoria dels quals deshabitats Caroço, Pedras, Tinhosas, Rôlas, etc En el relleu es destaca el pic São Tomé 2024 m a l’illa homònima les muntanyes de Príncipe culminen a 948 m El clima és càlid i humid, amb una temperatura mitjana anual de 25°C El sector primari ocupa més de la meitat de la població activa A les dues illes hi ha conreu de cacau, cafè, palma d’oli i coco El cacau havia constituït una autèntica monocultura, amb el màxim de producció a començament de segle Però l’empobriment…
Esponellà

Visió general de l’esglèsia d’Esponellà, al Pla de l’Estany
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla de l’Estany, a la dreta del Fluvià.
Situació i presentació El sector meridional és accidentat pels contraforts nord-orientals de les serres de Sant Patllari i del Ginestar El límit occidental del municipi ressegueix el camí de Banyoles a Dosquers, a ponent del qual hi ha el terme de Serinyà El límit meridional amb Fontcoberta passa pel torrent de Centenys, que s’uneix amb la riera de la Farga a l’aiguabarreig de les dues rieres comença el límit termenal de llevant amb Vilademuls que, més al N, passa vora Ca n’Aiats, fins arribar vora el mas de la Plana, on el límit del terme d’Esponellà torç vers l’W confrontant amb el terme de…
Golmés

Golmés
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla d’Urgell, situat al centre de la plana homònima.
Situació i presentació El terme municipal de Golmés, que va pertànyer al Segrià fins a l’any 1988, es troba a llevant de Mollerussa, al sector de l’esquerra del Riu Corb, que passa a frec del límit septentrional del terme Les terres del S són regades per la Séquia Tercera del canal d’Urgell Limita amb els municipis de Vila-sana NW, Castellnou de Seana NE, Vilanova de Bellpuig SE, Miralcamp SW, Mollerussa i el Palau d’Anglesola W Els principals nuclis de població són el poble de Golmés, cap municipal, el raval de les Colònies, el disseminat dels Masos de la Figuera, les urbanitzacions de la…
Godall

Godall
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Montsià.
Situació i presentació El terme municipal de Godall, d’una extensió de 33,62 km 2 , és situat a la part central de la comarca entre el pla de la Galera i la serra de Godall 400 m a la mola de Godall El terme s’estén suaument al peu de la serra pel costat interior o de ponent Limita al N amb la Galera, al NE amb Masdenverge, a l’E amb Freginals, i al sector meridional i de ponent amb Ulldecona Orogràficament, destaca la serra de Godall 400 m a la mola de Godall, alineació muntanyosa, estesa en direcció SW-NE, parallela a la serra de Montsià, de la qual la separa la vall d’Ulldecona…
literatura japonesa
L’actor Onoe caracteritzat de samurai
© Corel Professional Photos
Literatura
Literatura desenvolupada en llengua japonesa.
Després de la primera època arcaica de Yamoto 400-710, en la qual hom escriví nombroses cançons i poemes, començà per la literatura japonesa un període de creixença, bé que molt marcat per la influència xinesa període Nara, 710-794 Les dues primeres obres escrites foren les cròniques històriques Kojiki ‘Memòries dels esdeveniments de la humanitat’, 712 i Nihongi ‘Annals del Japó’, 720 Foren també escrites nombroses poesies d’una tal perfecció i delicadesa artístiques, que no han estat encara superades La forma típica poètica waka ha romàs com a model fins a temps molt recents Al voltant de 4…
música de Bèlgica
Música
Música desenvolupada a Bèlgica
Històricament, forma part dels anomenats Països Baixos El Regne dels Països Baixos es va crear el 1815 després del tractat de Versalles Al nord, la població era bàsicament de religió protestant, mentre que al sud predominaven els catòlics El 1830 es reconegué la separació entre les dues zones i es crearen dos estats el del nord rebé el nom d’Holanda i el del sud s’anomenà Bèlgica Al seu torn, Bèlgica restà constituïda per dues comunitats lingüístiques, la neerlandesa flamenca i la valona francesa, cosa que ha repercutit en tots els aspectes de la seva cultura, incloent-hi la música Música…
Montpeller
Ciutat
Ciutat del Llenguadoc, i capital de la regió administrativa d’Occitània i del departament de l’Erau, França.
Situada en una plana fèrtil, regada pels rius Lez i Verdanson, s’enfila damunt uns petits turons sorrencs, i els nous barris superen l’antic nucli central, vorejat per amples vies obertes a l’antic emplaçament de les muralles El centre inclou, però, la part essencial de l’equipament i les activitats urbanes Entre aquestes es destaca la universitària, tradicional a la vila Ja el 1180 funcionava una escola de medicina, però la universitat fou fundada l’any 1289 Ha estat una de les universitats estrangeres més freqüentades per estudiosos dels Països Catalans El 1970 foren creades les…
Mislata
L’Ajuntament de Mislata
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Sud, estès a la dreta de l’antic llit del Túria (que ha estat modernament desplaçat al sud-oest del poble), a l’oest de la ciutat de València.
El terreny és pla, de caràcter alluvial, i és ocupat en bona part per l’edificació o pel nou curs del riu L’escàs terreny conreat 39 ha el 1985 és tot d’horta patates, hortalisses i blat de moro regada per la séquia de Mislata, la de Quart i la de Favara, i és dedicat a les hortalisses en règim intensiu La indústria 2166 treballadors el 1978 compta nombroses empreses 162, en general mitjanes o petites 116 tenen menys de 10 actius i només 4 ultrapassen el centenar i molt diversificades hi destaca el subsector de la fusta i del moble 28 fàbriques i 544 treballadors, el d’alimentació 31 empreses…
Alaquàs

Castell d’Alaquàs
© Ajuntament d’Alaquàs
Municipi
Municipi de l’Horta del Sud, al límit entre el secà i el regadiu.
La base econòmica ha estat tradicionalment l’agricultura horta i secà, amb una indústria menestral bastant desenvolupada de rajolers i terrissaires Actualment aquesta preponderància ha passat definitivament a la indústria L’horta, amb hortalisses variades 67 ha i tarongers 162 ha, regada per la séquia de Manises, ocupa tota la superfície conreable la ramaderia és estabulada La indústria més representativa és la de la fusta i mobles, productes metàllics i alimentació, que s’han desenvolupat notablement amb la installació de noves empreses, especialment des del 1959, fet que ha creat un nucli…