Resultats de la cerca
Es mostren 11917 resultats
Ponç III de Tolosa
Història
Comte de Tolosa, Albigès, Carcí i Sant Geli (~1037~1060), fill del comte Guillem IV i de la seva segona muller la comtessa Emma de Provença.
Heretà del seu pare i de la seva mare el marquesat de Provença Posseí també el bisbat d’Albí i una part del de Nimes, i s’anomenà comte palatí Fou un gran usurpador dels béns eclesiàstics Estigué en relacions amb els regnes i comtats hispanocristians, car es casà primer amb la comtessa Múnia I de Castella, també comtessa de Ribagorça amb el nom de Major II Es tornà a casar amb Almodis de la Marca, que també repudià abans del 1052, i finalment amb Sança d’Aragó Ponç de Tolosa fou enterrat a Sant Serni La seva repudiada o separada Almodis es casà el 1052 amb Ramon Berenguer I de Barcelona
marquesat de la Fontsanta de Palma
Història
Títol concedit el 1854 a Jaume Conrado i Berard; el despatx reial fou lliurat el 1781 al seu fill Marià Conrado i d’Asprer.
Continua a la mateixa família
Cadme
Mitologia
Segons la mitologia grega, fill del rei fenici Agènor, que, en cerca de la seva germana Europa, fundà la ciutat de Tebes a Beòcia.
Casat amb Harmonia, foren convertits ambdós en serps Hom li atribuïa la introducció de l’alfabet a Grècia
dada biogenètica
Dret civil català
Dada que garanteix la possibilitat de conèixer la relació de parentiu que existeix entre el fill i els pares biològics en cas d’adopció.
Les dades biogenètiques poden ser sollicitades per la persona que és adoptada, i sempre s’han de demanar en interès de la seva salut En cas que l’adoptat sigui menor d’edat, els adoptants poden sollicitar les dades biogenètiques dels pares d’aquell Però tota aquesta informació pot no ser facilitada atès el deure de reserva de les actuacions, en el sentit que les persones que intervenen en la constitució d’una adopció tenen l’obligació de guardar el secret de la informació que obtinguin
Júpiter
Júpiter
© Fototeca.cat
Mitologia
Déu màxim del panteó romà i cap de la tríada del Capitoli (amb Juno i Minerva), fill de Saturn i de Cíbele (o Rea).
Assimilat a Zeus , la seva importància en la religió romana anà creixent a mesura que es consolidava l’estructura política de Roma Garant dels tractats, presidia les relacions internacionals Durant la república, els mandats polítics començaven sota la seva invocació Els emperadors es posaren sota la seva protecció i algun pretengué d’ésser-ne una encarnació
ducat de Bedford
Història
Títol anglès concedit per Enric IV al seu fill el príncep Joan (mort el 1435), regent de França durant la minoritat d’Enric VI.
marquesat d’Asprilles
Història
Títol concedit el 1879 a Lluís Roca de Togores i Roca de Togores, fill del primer marquès de Molins i duc consort de Béjar.
Continua dins la mateixa família
Lluís Borrassà
Detall del retaule major del convent de Santa Clara, de Vic (1415), obra de Lluís Borrassà
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor, fill de Guillem Borrassà, actiu a Girona a la segona meitat del segle XIV i pertanyent a una extensa família de pintors gironins.
Actuava com a pintor a la seu de Girona l’any 1380, però el 1383 contractà un retaule a Barcelona, on s’havia establert La seva activitat a Barcelona com a pintor de retaules fou molt intensa entre els anys 1383 i 1424, fins al punt que, per a un sol any el 1392, hi ha la notícia que va contractar-ne cinc Tanmateix, no es conserven pintures documentades del seu període trescentista, en contrast amb els retaules documentats, i subsistents en tot o en part, pertanyents al segle XV retaules dels Set Goigs de la Mare de Déu , per a Copons 1402 del Salvador , de Sant Salvador de Guardiola Bages…
desarrelat | desarrelada
Que ha perdut els lligams que hom té naturalment amb el país d’on és fill, amb el medi en què s’ha format.
principat de Squillace
Història
Títol senyorial concedit sobre la ciutat homònima (Calàbria) pel rei Ferran I de Nàpols al seu fill segon, l’infant Frederic, príncep d’Altamura.
El 1494 aquest el renuncià en el seu germà el rei Alfons II, que el concedí a Jofré de Borja arran del seu matrimoni amb la seva filla natural Sança d’Aragó, i des d’aleshores s’anomenà Jofré Borja d’Aragó El 1643 passà dels Borja d’Aragó als Idiáquez de Butrón, ducs de Ciudad Real, i el 1712, als Pimentel, marquesos de Taracena, que el tingueren fins el 1728, que, en extingir-se tota la descendència de Jofré, revertí a la corona, tot i que els ducs de Gandia, des d’aleshores, s’intitularen prínceps de Squillace