Resultats de la cerca
Es mostren 14520 resultats
Paquita Morales
Esports de tir
Tiradora.
Membre del Tiro Nacional de Barcelona, destacà al principi del 1930 com una de les primeres tiradores de Catalunya Guanyà el primer títol al concurs de segona categoria del Tiro Nacional 1931, gràcies al qual aconseguí l’ascens de categoria Fou la primera dona que obtingué una medalla d’or del club, amb una tirada de noranta punts sobre cent trets 1931 El 1932 aconseguí el mestratge amb revòlver a 20 m i el 1933, amb arma curta de guerra Participà en Campionats internacionals com el de Versalles 1932 o el del Món 1933
Francesc Ortega Monasterio
Esports aeris
Pilot d’aviació.
Rebé el bateig d’aire l’any 1931 i dos anys després ingressà a l’Aero Popular de Madrid Després de la Guerra Civil Espanyola s’installà a Girona Membre de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell, el 1967 formà part del grup fundacional de l’Aeroclub de Girona i n’assumí el càrrec de secretari tècnic Acabà el curs de pilot civil sota el mestratge de Josep Gorina Durant la dècada de 1970 també practicà el vol a vela amb Pere Ribalta El 1990 rebé la medalla de l’esport aeri de la Generalitat de Catalunya
Francesc Esteva Julien

Francesc Esteva Julien (a baix, al centre)
Arxiu A. Esteva
Basquetbol
Jugador de basquetbol.
S’inicià als equips infantils del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria, i completà la seva formació al Club Esportiu Laietà 1934-42, amb el qual debutà en la màxima categoria el 1940 i guanyà la Copa d’Espanya 1942 Jugà dues temporades al RCD Espanyol de Barcelona 1942-44 i retornà al CE Laietà, on romangué fins la seva retirada el 1952 Fou internacional absolut amb la selecció espanyola en el primer partit que aquesta disputà després de la Guerra Civil, que tingué lloc a Tolosa contra França
Lluís Foyé Barella

Lluís Foyé Barella
Arxiu Pere Ribalta-Fons Monés Canudas
Esports aeris
Pilot d’aviació.
Format a l’Escola Farman d’Etampes de París, aconseguí el títol de pilot el 15 d’octubre de 1912 És considerat com el primer pilot català Amb vincles familiars a França, participà i fou ferit en la Primera Guerra Mundial Retornà a Catalunya i se centrà en projectes relacionats amb l’aviació L’any 1916 fou un dels membres fundadors de l’Aeroclub de Catalunya, juntament amb Josep Canudas o Josep Maria Co de Triola Posteriorment es dedicà a la promoció de la pintura, el teatre i espectacles musicals
Guillem d’Oms de Santapau i Fabra
Història
Noble.
Baró de Santa Pau i Montesquiu, varvassor de Montescot, senyor de la casa d’Oms, etc Guillem I d’Oms de Santapau Fill de BerenguerV d’Oms Heretà del seu pare la capitania del castell de Cotlliure El 1471, mort ja aquest, secundà l’acció del seu oncle Bernat d’Oms i de Santapau, fins aleshores senescal de Perpinyà, contra els francesos que ocupaven el Rosselló Acabada la guerra contra Joan II de Catalunya-Aragó, li fou retornat el castell de Finestres, retingut pels remences, gràcies a la intervenció del rei
Carles Palanca i Gutiérrez
Història
Militar
Militar.
Lluità a Catalunya durant la segona guerra Carlina Des de les Filipines 1852-58, anà a la Indoxina amb l’expedició hispanofrancesa, on fou ferit Recompensat amb la Légion d’Honneur, fou nomenat plenipotenciari per al tractat de pau i ascendit a general de brigada 1863 El 1868 participà, a Barcelona, en la Revolució de Setembre i ocupà càrrecs a Cuba i Puerto Rico Fou capità general de les Canàries 1871-73 i de Mallorca 1873-74 Escriví una Reseña histórica de la expedición de Cochinchina 1869 i obres de tema militar
Oman 2015
Estat
Oman va intentar al llarg de l'any cercar solucions polítiques i diplomàtiques a la guerra de Síria, oferint posicions conciliadores, intercedint entre la resta de països de la regió i el règim sirià i no participant en la coalició militar de cinc països, liderada per l'Aràbia Saudita, contra els rebels houthis del Iemen Al final d'octubre es van celebrar unes eleccions poc significatives al Consell Consultiu del país, un òrgan sense poders legislatius, ja que Oman és una monarquia absoluta i tots els poders es concentren en el soldà
La Tramontane
Publicacions periòdiques
Publicació, bimensual primer i després mensual, que aparegué a Perpinyà el 1917 fundada per Carles Bauby (ajudat per Joan Burset i Lluís Pech), que en fou el principal redactor.
En un primer moment era redactada pràcticament en francès, però després de la Primera Guerra Mundial passà a ésser bilingüe i es convertí en la principal revista de caràcter català del Rosselló Publicà treballs d’història i literatura sobretot de la Catalunya del nord de l’Albera, però també de la resta dels Països Catalans Dedicà números extraordinaris a Macià, Casals, Maillol, Fabra, etc, i hi collaboraren, entre altres, Joan Alavedra, Guillem Colom, JMLópez-Picó i Josep Sebastià Pons Deixà d’aparèixer després de la mort del seu fundador 1971
Škoda
Economia
Societat siderúrgica txeca, fundada l’any 1866 per Emil Ritter Škoda a Plzeň.
Es convertí en la fàbrica d’armes més important de l’imperi austrohongarès, però, com a conseqüència de la Primera Guerra Mundial, acabà essent controlada pel grup Schneider El 1923 començà la fabricació d’automòbils amb llicència de La Hispano Suïssa i la Laurin-Klement, amb la qual es fusionà el 1924 A partir d’aquest any fabricà models originals, que, si bé no han estat mai gaire ràpids, han estat sempre molt forts En 1946-91, que fou vigent el règim comunista, fou estatitzada Posteriorment passà a ser controlada majoritàriament pel grup Volkswagen
Servei Geogràfic de Catalunya
Organisme creat el 1915 per la Mancomunitat de Catalunya per tal de realitzar els plans i el mapes del territori de Catalunya que no feien els organismes corresponents de l’Estat espanyol.
Durant la Segona República es digué Servei Cartogràfic de la Generalitat de Catalunya Publicà dotze fulls, la meitat dels quals amb edició geològica, del mapa de Catalunya a escala 1100000, treball notable tant en l’aspecte tipogràfic com en el científic Després de la guerra civil de 1936-39 prengué el nom de Servei Cartogràfic de la Diputació de Barcelona, on disposà d’un gabinet fotogramètric equipat per a obtenir els mapes i plans de les sèries 12000, 15000, 110000 i 125000 El 1979 fou incorporat a l’ Institut Cartogràfic de Catalunya