Resultats de la cerca
Es mostren 5438 resultats
Montornès del Vallès
Montornès del Vallès amb l’església de Sant Sadurní, al centre
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, estès a la vall baixa del Mogent, fins prop de la seva confluència amb el Congost per a formar el Besòs (aquests dos darrers rius formen en part el límit W del terme), i accidentat al sector SE pels darrers contraforts de la Serralada Litoral (turó de Sant Miquel de Montornès, 413 m).
Situació i presentació Limita a l’E amb els termes de Vilanova del Vallès i Vallromanes, al S amb Santa Maria de Martorelles i Martorelles, i a l’W amb Montmeló Al N, el municipi confronta amb Granollers en un petit tram, a l’esquerra del Congost, on hi ha la Creu d’en Blanc, a l’antic camí ral El terme presenta un substrat geològic format en gran part per materials del quaternari, a excepció dels sectors del terme al S i a l’E configurats ja per materials de la Serralada Litoral El límit de ponent amb el municipi de Montmeló coincideix, només en part, amb el curs del Congost, el Mogent i el…
Maó
Vista del port de Maó
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Menorca, situat a l’extrem oriental de l’illa.
La geografia S’estén des de la costa de tramuntana a la de migjorn Dues terceres parts del territori són formades per terrenys paleozoics, molt plegats a la part de llevant Carbonífer, Devonià, amb extensions planes al NE, al sector de Capifort La costa de tramuntana és alta i retallada, des del port d’Addaia fins al cap de Favàritx, extrem nord-oriental, des d’on retrocedeix i forma la cala Presili Continua vers el S per la cala de sa Torreta i les platges del Grau, davant l’illa d’en Colom les dunes del Grau limiten s’Albufera, que desemboca a la mar per una gola arenosa i és la formació…
Malta
Estat
Estat insular d’Europa, situat al centre de la Mediterrània, uns 90 km al S de Sicília i uns 290 al N de Líbia; la capital és La Valletta.
La geografia Malta és constituïda per un petit arxipèlag que comprèn, a més de l’illa de Malta, les illes de Gozzo 67,1 km 2 i Kemmuna o Comino 2,8 km 2 i dues illes desertes Cominotto i Filforta L’illa de Malta és un bloc calcari de forma tabular de poca altitud la màxima és de 258 m, al S, que emergeix de la dorsal que separa la Mediterrània oriental de l’occidental És una gran plana mancada de rius, on, per la natura dels materials que la formen, es donen els fenòmens càrstics El clima és típicament mediterrani, amb temperatures mitjanes anuals de 18,2°C i amb hiverns molt suaus 11,8°C…
monestir de Lluçà
Vista del santuari de Santa Maria de Lluçà
© C.I.C. - Moià
Monestir
Canònica augustiniana fundada a mitjan segle XII, a l’antiga església parroquial de Santa Maria de Lluçà (Osona).
L’edifici Mirant Santa Maria de Lluçà des de l’exterior, no ens imaginaríem mai els valuosos vestigis del passat que amaga Aquest monestir conserva l’església romànica, el claustre amb vint-i-dues columnes i capitells treballats, restes de la casa del prior i d’altres dependències La seva estructura s’organitza al voltant del pati del claustre A la banda nord, unida amb les galeries claustrals, hi ha l’església Segurament la cuina i el menjador o refectori estaven situats al costat sud Al sector oest, totalment reformat, hi ha la rectoria La porta actual de l’església, d’estil barroc i…
Modernisme
Interior del Palau de la Música Catalana de Barcelona, de Lluís Domènech i Montaner
© Fototeca.cat
Art
Literatura
Moviment cultural produït a Occident a la fi del segle XIX i al començament del segle XX.
En l’aspecte de l’art —tot i que quan s’aplica al català el mot té un sentit més ampli— sol designar només els corrents de l’art occidental —especialment arquitectònics i decoratius— coneguts en altres països com a Art Nouveau, Modern Style, Jugendstil, Stile Liberty, Sezessionstil, Style 1900, Style Nouille, etc És un estil derivat bàsicament del prerafaelitisme i el simbolisme, caracteritzat pel predomini de la corba sobre la recta, la riquesa i el detallisme de la decoració, l’ús freqüent de motius vegetals, el gust per l’asimetria, l’esteticisme refinat i el dinamisme de les formes Hom en…
saxòfon
Saxòfon soprano
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de la família del vent-fusta, de llengüeta senzilla i tub metàl·lic de perforació cònica -construït normalment de llautó-, que fou inventat cap al 1840 pel constructor belga Adolphe Sax i patentat el 1846 a París.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta senzilla i tub cònic La família dels saxòfons comprèn instruments de diverses mides, que van del sopranino al contrabaix, concebuts per a ser usats en bandes militars i en l’orquestra i que actualment s’empren en estils de música molt variats música clàssica, jazz , rock , etc La patent original d’A Sax incloïa catorze instruments dividits en dos grups orquestrals i de banda Els instruments d’orquestra s’afinaven en fa i do alternativament, mentre que els de banda ho feien en mi♭ i si♭ El grup orquestral tingué una…
música dels Països Baixos
Música
Música desenvolupada als Països Baixos.
Inclou el territori dels actuals estats del Benelux Aquest article abraça l’àmbit d’aquesta regió fins el 1830, any de creació de l’Estat de Bèlgica, a partir del qual només es tracta de la vida musical a l’actual Estat dels Països Baixos, que ocupa només la meitat septentrional de la regió del mateix nom Per la seva banda, el petit Estat de Luxemburg és objecte d’un article que té com a inici cronològic el 1867, data de la seva creació Música culta Els primers testimonis musicals són de mitjan segle IX A l’Edat Mitjana, Lieja era un centre destacat del cant gregorià, amb compositors com sant…
Castell de Puigbalador
Situació Escassos vestigis d’aquest castell que corona el petit tossal que domina el poble de Puigbalador ECSA - A Roura Els vestigis del castell ocupen el cim d’un petit tossal que domina el poble de Puigbalador Des del castell es vigilava el pas del coll de les Ares, al nord, i l’altiplà capcinès, al sud Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 38′ 55″ N - Long 2° 7′ 12″ E El poble de Puigbalador és situat al nord de Formiguera, a la dreta de la carretera D-118 que condueix al Donasà Des dels carrers del poble s’arriba amb facilitat al cim del turó on s’alçava el castell AB Història Document de la…
Sant Andreu de Montboló
Situació Vista aèria del petit poble de Montboló, centrat per l’església parroquial de Sant Andreu, d’estructura rectangular, que fou sobrealçada amb una obra de fortificació en època tardana ECSA - Camara JP Joffre L’església parroquial de Sant Andreu centra el nucli, poc agrupat, del poble de Montboló Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 29′ 10″ N - Long 2° 39′ 19″ E Per a anar-hi cal seguir l’itinerari indicat en la monografia precedent JBH Història L’església de Sant Andreu és esmentada l’any 993 en una acta de consagració, considerada suspecta, segons la qual Berenguer, bisbe d’Elna, l’any…
castell
Perspectiva d’un castell ideal (Amb elements i estils d’èpoques diferents): 1 pont llevadís; 2 vall; 3 torre albarrana; 4 muralla; 5 baluards; 6 merlets; 7 talús; 8 matacà; 9 corsera; 10 camí de ronda; 11 poblat jussà; 12 capella; 13 taulat; 14 rastell; 15 espitllera; 16 cisterna; 17 talaia; 18 torre de l’homenatge; 19 matacà; 20 recinte sobirà
© Fototeca.cat
Història
Edifici fortificat, situat generalment al cim d’un turó en el punt dominant d’una població.
Origen i elements dels castells Cal situar l’origen dels castells en les fortificacions preromanes i, més especialment, en les romanes les turres o torres, aïllades, els oppida o recintes fortificats, els castra campament fortificat amb guarnició permanent, i el castellum , fortificació menor habitada, en la qual es podia refugiar la població civil en cas de perill L’establiment permanent de persones civils al voltant d’un castellum originà el burg A l’edat mitjana, el castell , constituït per un edifici o conjunt d’edificis fortificats, sovint amb organització militar i recursos propis, fou…