Resultats de la cerca

Aquesta església és la parròquia del poble de Vilella de Cinca Actualment el temple és un edifici d’estil barroc El seu primer esment es remunta a l’any 1279, que consta que “l’abat” o rector de l’església de Vilella contribuí a la dècima papal d’aquell any

Desapareguda del tot, es conserva, però, el topònim com a nom d’una partida L’única dada històrica que testimonia la seva existència és del 1237, en què l’abat Bernat de Sant Pere d’Àger establí un contracte d’emfiteusi amb Bernat de Berbell, detentor de la torre esmentada

Féu la part escultòrica del retaule major de Binissalem 1765 i el de Campanet 1773-74, influït per esquemes de Pozzo, i hom li ha atribuït els Sant Pere i Sant Pau del retaule de la parròquia de Sant Nicolau, a Palma, i el de Sant Antoni Abat, també a Palma

Fou monjo benedictí a Corbie sota l’abat Pascasi Radbert Augustinià declarat, els seus escrits són eminentment teològics De corpore et sanguine Domini a propòsit del tractat homònim de Pascasi, De praedestinatione a favor del predestinacionisme del seu amic Gottschalk i Contra Graecorum opposita propugna el filioque , entre altres obres

Monjo benedictí El 1785 era prior de Santa Maria de Meià, i vers els anys 1788 i 1800, abat de Gerri de la Sal, d’on recollí la documentació històrica escriví, entre altres obres, una obra voluminosa sobre els orígens del comtat de Pallars Se li atribueixen diverses composicions poètiques

Abat de Sant Ruf d’Avinyó, fou elegit primer bisbe de Tortosa, conquerida de poc 1148, i fou consagrat el 1151 per l’arquebisbe de Tarragona Intentà de restaurar l’estat eclesiàstic de la diòcesi i la seva canònica, i escriví unes constitucions per al govern de la nova església

Hom té notícia de l’existència de l’església de Sant Vicenç el 980, però l’edifici romànic que ha perdurat fins avui prové de la iniciativa de restauració de la canònica impulsada per Bermon  a instàncies de l’abat Oliba La construcció de la basílica s’inicià poc abans de la mort de Bermon 1029 i fou consagrada el 1040 pel seu germà, el vescomte d’Osona i bisbe d’Urgell Eribau El 980 hi vivien diversos clergues comunitàriament, però les intromissions dels vescomtes d’Osona-Cardona en desbarataren la primitiva organització religiosa, que fou refeta el 1019 pel vescomte Bermon,…

L’any 900, el seu abat Sanilà, amb tres comunitaris més, féu consagrar la seva església, de Sant Salvador, pel bisbe Nautigís d’Urgell Ha estat identificat amb el santuari de la Mata, a Llinars de l’Aiguadora, i també amb unes ruïnes al N de l’Espunyola, dins la parròquia de Coforb

Abat de Guastalla, es traslladà a Roma el 1609, i posteriorment fou ambaixador de Francesco Maria Della Rovere, duc d’Urbino, a Venècia Proveït d’una extraordinària erudició -matemàtic, filòleg, filòsof, biògraf, traductor dels clàssics, etc-, destacà sobretot per les seves obres poètiques Nuatica 1585, poema didàctic sobre la navegació, Egloghe 1590, etc

Abat de Ferrières 840, fou encarregat de diverses missions diplomàtiques per Carles el Calb Home de món i molt vinculat a la seva època, mantingué una llarga correspondència publicada el 1588 En el terreny teològic, escriví el Liber de tribus quaestionibus editat el 1648, important contribució a la defensa de l’augustinisme