Resultats de la cerca

Vida Era fill d’una família amb una forta tradició musical El seu pare, André Danican Philidor, fou l’arxiver musical del rei i un important compositor François-André Danican fou deixeble d’André Campra i demostrà la seva gran precocitat en ésser admès a l’edat de sis anys a la capella reial de Versalles Durant les llargues estones de lleure prèvies als assajos i concerts de la capella, aprengué els rudiments dels escacs, joc molt popular en aquell temps entre els músics de la cort El 1740 es traslladà a París, on es dedicà a les seves dues passions la música i els escacs Treballà com a…

El 1787 ingressà a la companyia d’Emanuel Schikaneder, on es convertí en un dels baixos més cotitzats, especialment entre els anys 1789 i 1793, que actuà al Freihaus-Theater auf der Wieden de Viena Casat amb la soprano Barbara Reisinger 1770-1806, a partir del 1802 formà part del teatre de la cort de Mannheim Durant la seva estada a Viena feu amistat amb Wolfgang Amadeus Mozart i interpretà diversos personatges de les seves òperes, com el de Fígaro, el de Don Giovanni i el de Sarastro, de La flauta màgica Gerl és autor de singspiele , la majoria ara perduts, que foren molt apreciats al seu…

Després d’exercir diversos càrrecs a Eichstätt, Ratisbona i Passau, el 1683 es traslladà a la cort de Munic, des d’on l’elector de Baviera Maximilià II, que reconegué el seu talent, l’envià a París a estudiar amb JB Lully El 1706 era mestre de capella a Freising Mayr compongué misses, ofertoris i salms, en els quals s’observa la influència de JK Kerll, gran impulsor de l’estil concertant italià a Munic La característica principal dels ofertoris de Mayr és l’estreta relació temàtica que comparteixen veus i instruments El seu Dominus regnavit consisteix en diverses seccions breus,…

Va adquirir els seus coneixements de forma pràctica, acompanyant cants litúrgics a Burghausen Va treballar com a professor de música i com a organista L’any 1816 esdevingué kantor a Oberndorf i des del 1833 fou director de cor a Hallein, localitat propera a Salzburg Gruber, a penes recordat avui dia, fou autor de la nadala Stille Nacht Santa Nit , que ha esdevingut la composició del seu gènere més coneguda internacionalment Stille Nacht fou composta sobre un text de Josef Mohr i estrenada la nit de Nadal del 1818 Molt aviat es feu po pular i arribà a ser considerada una cançó tradicional d’…

Debutà el 1985 al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Norrköping, i el mateix any actuà per primer cop al Festival de Salzburg L’any 1986 dirigí l’Orquestra Filharmònica de Londres, de la qual esdevingué titular entre el 1990 i el 1996 Es presentà a l’Òpera de Zuric el 1992, i tres anys després en fou nomenat director musical, càrrec en el qual es mantingué fins que la temporada 2002-03 assumí la direcció musical de l’Orquestra de Cleveland Com a convidat ha dirigit a les òperes de Viena i Berlín, així com a la Brucknerhaus de Linz i al Festival de Glyndebourne Així mateix ha estat al…

Entre el 1805 i el 1809 entrà en contacte amb el moviment romàntic alemany Participà en la guerra contra Napoleó 1813-15 Funcionari de Prússia des del 1821, el 1831 anà a Berlín, on aconseguí un càrrec al Ministeri de Cultura, però el 1844 dimití a causa de les seves conviccions catòliques Molts compositors coetanis J Brahms, F Mendelssohn, R Schumann, H Wolf i posteriors M Reger, R Strauss musicaren els seus poemes en lieder i altres gèneres vocals i Bernhard Paumgartner es basà en la seva novella Aus dem Leben eines Taugenichts 'De la vida d’un brètol' per a compondre una òpera homònima l’…

Vida Estudià a les universitats de València i Madrid, on es doctorà en dret i filosofia i lletres El 1882 s’inicià en els estudis àrabs, sota el mestratge de F Codera i fou un dels fundadors de l’escola d’arabistes a l’Estat espanyol Fou catedràtic d’àrab a Saragossa 1887-1905, on collaborà activament en la Revista de Aragón , i catedràtic d’història de les civilitzacions jueva i musulmana a la Universitat de Madrid 1905-28 El 1912 ingressà a la Reial Acadèmia Espanyola amb un discurs sobre l’origen de la lírica provençal que encetava la polèmica que més tard havia d’oposar arabistes i…

S’inicià en la música de molt jove a la Banda Municipal del seu poble natal, i posteriorment amplià la seva formació musical al Conservatori de València El 1935 obtingué una beca per a traslladar-se a París, on fou deixeble d’A Tourret En la seva faceta de violinista, desenvolupà una important tasca com a solista i membre d’agrupacions de cambra com el Trío Ferriz, que fundà ell mateix Ja en edat madura inicià estudis de direcció orquestral a Siena i Hilversum, i dirigí diverses orquestres —Simfònica del Caire 1963— i bandes —Primitiva de Llíria o l’Harmònica de Bunyol— Del 1964 al 1966 fou…

Estudià violí i viola al Conservatori de València amb Abel Mus i Joan Alós Finalitzà els estudis amb un premi d’honor en viola i posteriorment es perfeccionà a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena amb Bruno Giuranna Començà la seva carrera com a membre de l’orquestra d’Alcoi 1956-59, i la continuà com a viola solista de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu 1959-62 i de la Simfònica del Caire 1963-65 Cofundador 1965 i solista 1965-85 de l’Orquestra de la RTVE, amb aquesta formació fou el primer intèrpret a Madrid del Concert per a viola de W Walton, el 1982 Ha estrenat obres de compositors…

Estudià solfeig i violí amb B Valero a Carcaixent i el 1942 es traslladà a València, on inicià estudis de cant amb F Andrés El 1951 fundà la seva pròpia companyia, amb la qual recorregué diversos teatres de la Península Ibèrica, i al cap d’un any estrenà a Saragossa la sarsuela Aragón, tierra bravía , de S Rovira Actuà sovint al costat de figures com M Espinalt, M Redondo, P Civil i P Lavirgen Aplaudit per públic i crítica en les seves actuacions arreu de l’Estat espanyol, el 1966 fou contractat per Televisió Espanyola com a cantant líric en diversos programes musicals Es retirà el 1968 i…