Resultats de la cerca
Es mostren 2570 resultats
bordes de Sacòsta
Borda
Grup de bordes del municipi de Bausén (Vall d’Aran), a l’esquerra del riu de Bausén, aigua amunt del poble.
Portell
Veïnat
Veïnat i antic lloc del municipi de Crespià (Pla de l’Estany), a l’esquerra del Fluvià, aigua amunt del poble.
la Colònia Llaudet
Colònia industrial
Colònia fabril del municipi de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès), a l’esquerra del Ter, aigua amunt de la vila.
S'originà al voltant de la fàbrica de filats de cotó creada el 1901 per l’industrial JLlaudet
Fustanyà
Fustanyà
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Poble
Poble del municipi de Queralbs (Ripollès), a l’esquerra del Freser, aigua amunt del seu aiguabarreig amb la riera del Serrat.
L’església parroquial de Sant Sadurní és esmentada ja el 839 pertangué al monestir del Canigó
el Fener
Antiga caseria
Antiga caseria de la parròquia de les Escaldes-Engordany (Andorra), a l’esquerra de la Valira, aigua amunt de la vila.
Fou destruïda el 1865 per una ensulsiada de la muntanya veïna
Linz
Ciutat
Capital del land de l’Alta Àustria, Àustria, a la vora del Danubi, aigües amunt de la confluència amb el Traun.
De planta bastant regular, té el centre comercial a la Landstrasse A la vora esquerra del riu hi ha l’àrea residencial d’Urfahr Les àrees industrials són a Scharlinz, Kleinmünchen i Sankt Peter Nucli industrial, hi predomina la indústria siderometallúrgica i química També té indústria tèxtil, del tabac, d’aparells elèctrics i alimentària
Sornià
Aspecte parcial de Sornià amb les restes dels murs conservats del castell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Fenolleda, a la vall mitjana de l’Adasig, des del roc de Rosselló (1 314 m), punt culminant de la línia de crestes que limita, pel N, el Conflent, fins als colls de l’Espinàs (1 050 m) i de Ventafrida (967 m alt), límit amb la vall de la Matassa.
La superfície agrícola representa només el 7% de la del terme, amb 212 ha 4 ha d’arbres fruiters 3 de pomeres i 1 d’albercoquers, 65 de vinya 39 de les quals destinades a vi de qualitat superior, 2 ha d’hortalisses, 9 de cereals i 128 de patates i farratge Quant a la cria de bestiar, hi ha 420 caps d’oví, uns 90 de boví i 40 de cabrum Té una certa funció d’estiueig, afermada amb la installació d’una casa de repòs per a convalescents La vila 276 h agl 1982 540 m alt és situada a l’esquerra de l’Adasig i és formada per dos barris, el Puig de Sornià i la Vila aquest és el nucli primitiu, al…
Sant Llorenç
Riu
Riu del Canadà (3.058 km de llargada i 1.550.000 km2 de conca).
La conca es desenrotlla en sentit E-W i comprèn dues parts clarament diferenciades la sèrie consecutiva dels cinc Grans Llacs Superior, Huron, Michigan, Erie i Ontario, dels quals el riu és l’emissari, i la vall fluvial mateixa, des de la sortida del llac Ontario fins a la desembocadura al golf de Sant Llorenç, més avall de Quebec El riu és, en general, poc encaixat, excepte en el curs inferior, i és dividit en diversos braços per diverses illes rocalloses L’estuari té 570 km de llargada i una amplada que va des de 25 km a la confluència amb el Saguenay fins a 110 km entre la…
coma de Vallcivera
Coma
Coma de la Baixa Cerdanya (Lles), al límit amb Andorra (Encamp), afluent, per la dreta, de la vall de la Llosa, que davalla del port de Vallcivera (2 517 m alt., al camí de Puigcerdà a Andorra per la vall Tova) i s’uneix al seu col·lector sota el bony d’Engaït, després de rebre, per l’esquerra, el riu de Montmalús.
A la capçalera de la vall hi ha els estanys de Vallcivera La capçalera de les valls afluents de Ribús i de Montmalús i una gran part del vessant de la dreta de la capçalera de la vall de la Llosa, fins a la portella Blanca d’Andorra, són dins territori andorrà, malgrat trobar-se al vessant cerdà, però el mapa d’Andorra de Marcel Chevalier, del 1925, incloïa dins d’Andorra també la part més alta de la coma de Vallcivera, entre el port de Vallcivera i el coll de Ribús, frontera reproduïda en la primera edició del mapa topogràfic francès al Mapa topográfico nacional espanyol, en canvi, la…
la Tor de França
Municipi
Municipi de la Fenolleda, al límit amb el Rosselló.
El terme s’estén a la vall de l’Aglí, aigua amunt de la seva confluència amb el riu de Maurí El sector septentrional, a l’esquerra del riu, és el més accidentat i aconsegueix els 417 m alt La superfície agrícola és de 645 ha, amb predomini total de la vinya 630 ha, de les quals 575 són destinades a la producció de vi de qualitat superior els arbres fruiters ocupen 2 ha albercoquers i les hortalisses i el farratge 1 ha cada conreu hi ha una important cooperativa vinícola 40000 hl Hom explota pedreres de marbre 16 obrers La vila 1078 h agl 1982 100 m alt és construïda en amfiteatre…