Resultats de la cerca

Integra els economistes establerts a Catalunya Fou creat l’any 1954 com a secció de Barcelona del Colegio Nacional de Doctores Licenciados en Ciencias Políticas, Económicas y Comerciales El 1971 es constituí com a Collegi d’Economistes de Barcelona i el 1976, després d’haver-se creat aquest any les delegacions de Tarragona, Lleida i Girona, el Consejo General de Colegios de Economistas de España delimità l’àmbit territorial del Collegi a Catalunya i Balears, on ja funcionava una delegació des del 1968 El 1978, en segregar-se la delegació de Balears en un collegi…

Llicenciat en dret, al llarg de la seva vida ocupà diferents càrrecs vinculats amb el món de l’arqueologia a Mallorca Fou comissari insular d’excavacions arqueològiques, delegat del Servei Nacional d’Excavacions a Artà, vocal del Servei d’Excavacions Arqueològiques Submarines de les Illes Balears, tresorer de la Fundació Bryant, secretari de la Junta de Govern de la Societat Arqueològica Lulliana, conservador del Museu Regional d’Artà i membre de la seva junta A més de tots aquests càrrecs, també s’implicà directament en la recerca Així, dugué a terme excavacions arqueològiques…

En companyia de l’apotecari Gregorio Rigo preparà i distribuí per subscripció nombroses exsiccata resultat de les seves campanyes d’herborització per diferents regions d’Itàlia i de l’Europa alpina i mediterrània El 1885 foren objecte de llurs campanyes les Illes Balears sobre les quals publicaren Stirpium in insulis Balearium anno 1885 collectarum enumeratio 1886, traduïda i publicada posteriorment a la “Revista de Menorca”

Reuní valuoses colleccions de ciències naturals, amb les quals es fundà el Museu Martorell, al parc de la Ciutadella, i d’arqueologia i les llegà a l’ajuntament de Barcelona Instituí un premi destinat a recompensar una obra sobre arqueologia Li foren dedicades algunes espècies de molluscs Estudià els monuments megalítics de les Balears Sanpere i Miquel compilà els seus escrits en Apuntes de Arqueología 1879

Deixeble d’Obermaier i de Bosch i Gimpera, en 1939-56, com a comissari general d’excavacions, fou cap de l’arqueologia oficial espanyola La seva nova nomenclatura de la prehistòria peninsular tingué molt de ressò Catedràtic de les universitats de Saragossa, València i Madrid, publicà Esquema paleontológico de la península hispánica 1941 i 1946 i treballs monogràfics, alguns sobre la cultura talaiòtica a les Illes Balears

A onze anys era cadet d’infanteria prengué part a la primera guerra Carlina i a la guerra d’Àfrica 1859-60 En triomfar la Revolució de Setembre, fou capità general de les Balears 1868-71 i posteriorment de València 1871 Més tard fou director de la guàrdia civil i del cos de carrabiners, diputat i senador Publicà obres d’administració militar i reculls d’ordenances

En caure les Balears sota els almohades collaborà amb el seu germà ‘Alī en l’intent de restauració dels seus al N d’Àfrica A la mort d’aquest 1188 arrabassà als almohades tota la Barbaria oriental 1195-1203, però hagué d’anar replegant-se al S de Tripolitània, 1222 Sigilmassa, 1226, i acabà dedicat al pillatge Les seves filles foren acollides pel soldà hàfsida de Tunísia

Es fa en boscs de ribera, a tot Europa, excepte a les Illes Balears i a les zones més àrides o més fredes L’escorça en decocció és emprada en gargarismes La fusta del vern és blanca, amb venes vermelloses, lleugera, de textura fina i compacta i mancada d’albeca La humitat la podreix ràpidament, però submergida en l’aigua és de les més duradores

El seu primer director fou Gabriel Llabrés i Quintana Dedicada fonamentalment als estudis històrics, conté també altres treballs Ha publicat diverses sèries de documents molt importants per a la història de les Balears i, en plecs separats, alguns texts notables, com ara Vida del Beato Raimundo Lulio , d’Antoni R Pasqual, i Informacions judicials sobre els addictes a la Germania , de Josep Maria Quadrado

Primer per compte de Webb, més tard per l’Association Botanique Française d’Exploration, per Hooker, per Boissier i, finalment, per compte propi, ajudat per Cosson en les determinacions, recorregué les illes Canàries, la península Ibèrica, les Illes Balears, Còrsega, Provença, Algèria, el Canadà i Àsia Menor recollint plantes que distribuí en forma de centúries als més importants colleccionistes i als centres botànics del seu temps